Amb les incalculables fires, festivals i mercats artístics que actualment funcionen arreu del món, un dels punts bàsics per assolir l'èxit radica en la capacitat d'estructurar una programació que sàpiga oferir novetats suficientment interessants com per aconseguir despertar l'atenció, tan dels professionals del sector, com del públic en general. Aquesta premissa sempre ha estat un dels leitmotivs bàsics en l'organització i estructuració de la Fira Mediterrània de Manresa. I aquesta setzena edició no és cap excepció. De les 113 propostes incloses a la graella d'enguany, 36 no han estat mai presentades amb anterioritat a Catalunya, el que significa gairebé una tercera part de la totalitat del cartell. Es pot assegurar, doncs, i sense cap mena de dubte, que la Fira va d'estrena.

 

No cal endinsar-se massa en la programació per advertir-ho, ja que l'espectacle inaugural de dijous 7 suposa tota una senyora estrena a Catalunya: el concert Mare Nostrum, que el mestre Jordi Savall-artista convidat de l'edició d'enguany- oferirà acompanyat de la formació Hespérion XXI. Una profunda reflexió musical sobre la història i la idiosincràsia del nostre mar i dels pobles que l'habiten. L'endemà, divendres 8, també dins l'àmbit de la música, però en un pol oposat, es troba el veterà trobador Kiko Veneno, que ha triat la Mediterrània per oferir l'estrena absoluta d'un projecte que resulta tan curiós com ambiciós: la revisió de les seves peces més populars amb el suport d'una orquestra que actuarà guiada sota la peculiar batuta del Raül Fernández ‘Refree'.

 

L'escena teatral i coreogràfica tampoc es queda enrere. Un dels pols de màxim interès de la programació d'aquesta 16a edició de la Fira de Manresa es troba dissabte 9 amb l'estrena a Catalunya del guardonat muntatge Manta dels coreògrafs HélaFattoumi i Eric Lamoreux al capdavant de Centre Choréographique National de Caen Basse-Normandie. Una potent peça de dansa contemporània creada envers el paper de la dona en el món àrab. També destaca la poètica de l'espectacle eqüestre Ma bête noire (estrena a l'Estat espanyol), una coreografia del francès Thomas Chaussebourg pensada per a un duet singular: un ballarí i un cavall, sense regnes ni cadira.

 

Dues companyies teatrals que han triat la Fira per dur a terme l'estrena absoluta dels seus nous treballs (de nou el diumenge 10) són els mallorquins Iguana Teatre i els catalans Taaroa Teatre i Bufa & Sons. Els primers ho faran amb l'obra Centaures, una adaptació de tres contes de l'escriptor Miquel Àngel Riera; i els segons, amb la peça El baró pels arbres, una adaptació per a públic familiar de la novel·la El baró de Rampant d'Italo Calvino. En aquesta mateixa disciplina teatral, tanmateix es troben l'estrena a Catalunya de dues representacions (dissabte i diumenge) del muntatge Los Rodríguez: una familia en crisis de la companyia madrilenya La Rueda Teatro Social; així com (també com a estrena a Catalunya) de quatre actuacions (programades de dimecres a dissabte), de Passagem, una proposta amb la que els membres de la companyia portuguesa PIA – Projectos de Intervenção Artística convertiran l'espai públic en un escenari privilegiat per a la poesia visual.

 

Una altra proposta que s'estrena a l'Estat és el muntatge Mañana es Mañana, la darrera creació de Cridacompany, una Jove companyia de circ modern i atrevit amb un peu a França i l'altre a Catalunya que experimenta amb el silenci, el so i els estats del cos.

 

La llista és llarga i l'espai curt. Però no podem deixar de citar l'estrena absoluta que la cantant algueresa Franca Masu realitzarà dissabte del seu nou muntatge titulat Almablava; o de les estrenes a nivell estatal dels nous concerts dels occitans Moussu T e lei Jovents; del prestigiós trio belga Aka Balkan Moon en col·laboració amb músics de l'escena folk de Bulgària; de la cantant israelita Mor Karbasi; i del realitzador turc Ozgur Akgul, per posar alguns exemples de procedència internacional.

 

Política de coproduccions

No és només la crisi el motor que impulsa la Fira Mediterrània de Manresa a cercar nous aliats, a estendre llaços amb altres cites de caràcter internacional per poder dissenyar una programació més qualitativa. No és estrany doncs que 10 de les propostes presents a la graella s'han dut a terme gràcies a una política de coproduccions que respon a una operació matemàtica impossible: menys és més. Més enllà de pensar en com combatre l'escassetat de recursos i com sobreviure a l'increment d'impostos, les coproduccions són ràfegues d'aire purament artístic que obren portes i finestres per ventilar mirades i aclarir perspectives.

 

En música, la Fira ha treballat amb Kiko Veneno i Sergi Sirvent, però també destaca l'aposta per l'espectacle de cloenda que l'Agrupació Musical Sinenca durà a terme diumenge 10, que sota el títol Música en terres de cruïlla reunirà les veus i les arts de Carmen París, Pep Gimeno Botifarra, Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries, Claudio Gabriel Sanna, Miquela Lladó, Montse Castellà i Pep Vila.

 

També s'ha invertit un gruix important de treball fet en coproducció en els espectacles de públic familiar. En aquest apartat hi figuren l'espectacle de carrer sobre la Imatgeria festiva de Manresa dut a terme pels Geganters de Manresa; el muntatge Anima'ls de la companyia L'Obrador dels Somnis; i la peça Vatua l'olla, quina patxoca que fan!, de Paco Asensio.

 

En relació a la dansa ens trobem amb la particular proposta del coreògraf Álvaro de la Peña i el seu taller de dansa amb els interns del Centre Penitenciari Lledoners (estrena absoluta) que es podrà veure el diumenge 10 al pati del teatre Kursaal, així com l'espectacle de video-mapping anomenat Cruïlla que realitzarà la formació SlideMedia. La llista finalitza amb la proposta multidisciplinària de música, poesia i glosa a càrrec de la formació Dallonses, liderada pel músic català Guillem Ballaz, que la Fira ha coproduït conjuntament amb el festival (A)phonica de Banyoles.