El Toc d’Òpera d’aquesta temporada al Kursaal de Manresa comença aquest dimecres, 28 d’octubre amb la posada en escena d’‘Il pirata’ de Vicenzo Bellini, a càrrec dels Amics de l’Òpera de Sabadell i acompanyats per l’Orquestra Simfònica del Vallès, dins del circuit Òpera Catalunya. Serà dimecres a la sala gran del teatre a les 9 del vespre.
Encara es poden comprar abonaments per al Toc d’Òpera, que costen 105 euros i inclouen les 3 òperes d’aquest Toc ("Il Pirata", "Carmen" i "Cosi fan tute"). Això suposo un estalvi de 39 euros, tenint en compte que les entrades individuals de cadascun dels espectacles i costen 48 euros.
Les dues altres òperes que conformen l’abonament no es podran veure fins l’any vinent: "Camen" de Georges Bizet, el dimecres, 10 de març i, finalment, "Cosi fan tute" de W. A. Mozart pujarà a l’escenari del Kursaal el dimecres, 12 de maig.
Paquita Garcia i David Güell hi assistiran amb un acompanyant com a guanyadors del sorteig de Kursaal i Manresainfo et convedem...
Sant Joan de Vilatorrada repeteix, i Santa Maria d'Oló s'estrena com a poblacions on han anat a parar les entrades dobles per assistir a funcions al Teatre Kursaal. Paquita Garcia i David Güell assistiran aquest dimecres a l'òpera com a guanyadors del sorteig realitzat mitjançant l'extracció de números. La propera obra per la que Kursaal i Manresainfo sortejaran entrades dobles és "Non Solum" amb l'actor Sergi López fora de la pantalla de cinema que serà a Manresa el proper diumenge 15 de novembre.
IL PIRATA. De Vicenzo Bellini
DIMECRES, 28 D’OCTUBRE DE 2009 - 21:00 h
l pirata és una òpera en dos actes de Vincenzo Bellini, amb llibret de Felice Romani. S'estrenà al Teatro alla Scala de Milà el 27 d'octubre de 1827.
Vincenzo Bellini va portar el gènere del bel canto a uns nivells assolits per molt pocs compositors. Amb la seva habilitat per mantenir la tensió musical dins les seves obres, va crear peces on, sobretot les soprano, podien lluir la seva tècnica i talent, amb "Norma" com a cim de la seva carrera i una de les peces d'inspiració romàntica més importants del segle XIX. Però també era un magnífic compositor de peces a mig camí entre el seu romanticisme musical i cert classicisme en el desenvolupament de les accions, com "Il pirata", on creà una bellíssima composició, dinàmica, vivaç i plena de moments cantats que sorprenen per la seva força i emotivitat.
http://www.aaos.info/obra1.php
Antecedents
Una guerra ha enfrontat al jove Manfredo, fill natural de l’emperador alemany Federico II, amb el rei Carlos d’Anjou. El comte de Montalto, Gualtiero, junt amb el pare d’Imogene havia recolzat a Manfredo. Però la derrota de Manfredo va obligar Gualtiero a fugir de l’illa i intentà recuperar-la amb l’ajut d’uns pirates aragonesos. Entretant, Imogene, que estaba promesa amb Gualtiero, s’havia vist obligada a esposar-se amb Ernesto, duc de Caldora partidari dels Anjou, per salvar al seu pare, presoner d’aquest. Les tropes d’Ernesto han vençut la flota pirata de Gualtiero en una batalla naval.
Acte I
Una terrible tempesta posa en perill la nau principal dels pirates, en la que viatge Gualtiero; la nau xoca contra les roques mentre els pescadors, dirigits per l’ermità Goffredo, nomenat il Solitario, resant per la seva sort. El pirates aconsegueixen arribar a la costa amb un bot salvavides. Gualterio ajudat per Itulbo, Io vivo ancor...Nel furor delle tempeste. Avisen a la senyora de Caldora (Imogene) del que ha passat, mentre els pescadors ajudant als nàufrags sense saber la seva condició. Gualteiro és reconegut per l’ermità , antic preceptor seu, que li aconsella discreció. Gualtiero li pregunta per Imogene, però Goffredo l’insta a amagar-se.
Arriba Imogene, i interroga Itualbo, segon de bord de Gualtiero; aquest respon amb evasives i fa creure la dama que el cap dels pirates ha mort. Imogene li revela a Adele un somni que va tenir sobre un retrobament amb Gualtiero; aquest intenta parlar-li però Goffredo li ho impedeix. Malgrat això, Imogene ja ha notat una atracció cap l’estranger. Adela aconsegueix convenç-se Imogene que es retiri al seu castell.
A la nit, prop del castell, els pirates beuen celebrant la seva salvació; Itulbo els ordena que es dispersin perquè ve la duquessa Imogene. Aquesta entra amb Adele, que ha concertat una cita amb el misteriós foraster.
Quant entra, Imogene el reconeix: és Gualtiero i ella es llença als seus braços; aviat reacciona i s’aparta, ja no és una dona lliure, Pietosa al padre!...Bagnato dalle lagrime. Li explica a Gualtiero perquè va haver de casar-se amb Ernesto i li aconsella que marxi el més aviat possible de l’illa. Gualtiero es queixa amargament de la seva conducta i quant veu el nen que Imogene ha tingut d’Ernesto, poc li manca perquè el mati. Imogene s’adona que les llàgrimes de Gualtiero equivalen a un perdó.
Adele anuncia el retorn d’Ernesto en son de victòria, Si, vincemmo, e il pregio io sento. A les portes del castell Ernesto exalta el valor dels seus lluitadors, que derrotaren als pirates. Ernesto estranya del dolor que mostra Imogene quant deuria estar contenta per la victòria. Ernesto sap que ella ha acollit uns nàufrags i vol interrogar-los però Goffredo aconsegueix fer passar Itulbo com al cap i així salva Gualtiero. Itulbo diu que és un capità ligur i demana llibertat per els seus homes. Després de dubtar, Ernesto la concedeix per d’intercessió d’Imogene. Aquesta es veu forçada a concedir un altre entrevista a Gualtiero, que a penes ha pogut aguantar dissimulant l’interrogatori, en comptes d’enfrontar-se directament amb el seu rival. Ernesto, per la seva part, decideix vigilar la seva esposa. Ella pretextant un malestar, es retira; Goffredo i Itulbo aconsegueixen a dures penes contenir Gualtiero.
Acte II
Imogene ha de veure altre vegada a Gualtiero, però arriba Ernesto, que ha vingut a veure la seva esposa malalta. Imogene evadeix les preguntes però Ernesto sospita la veritat i exigeix a Imogene li digui si encara estima Gualtiero. Ella li diu que sí però sap que mai més estarà amb ell perquè ha mort. Un missatger anuncia que Gualtiero està viu i s’amaga a la mateixa mansió. Imogene tracte de calmar Ernesto però aquest sols pensa amb la seva venjança.
A la terrassa del castell, Itulbo tracte de convèncer Gualtiero que marxi però ell està decidit a emportar-se a Imogene o bé venjar-se. Arriba ella i Gualtiero, després d’amenaçar-la tracte de convèncer-la que marxi amb ell. Entra Ernesto i sent com Imogene insisteix en que no por acompanyar Gualtiero. De repent apareix Ernesto entre les ombres per desafiar a duel Gualtiero. Surten els dos homes i Imogene corre darrera d’ells per impedir el duel.
Gualtiero ha mort Ernesto i ha aconseguit fer fugir els seus homes i s’enfronta amb valentía al Consell que ha de jutjar el seu crim. Aquest es reuneix, i encara que admiren el seu valor, condemnen Gualtiero a mort.
Mentrestant, Adele veu entrar Imogene amb el seu nen a la mà, i completament trastornada mentalment; la seva escena de la follia, Oh, s’io potessi dissipar,Col sorriso d’innocenza, acaba poc abans que les trompetes anunciïn la condemna de Gualtiero. Imogene es desmaia als braços dels seus acompanyants assegurant que la execució de Gualtiero serà la causa de la seva mort.
Encara es poden comprar abonaments per al Toc d’Òpera, que costen 105 euros i inclouen les 3 òperes d’aquest Toc ("Il Pirata", "Carmen" i "Cosi fan tute"). Això suposo un estalvi de 39 euros, tenint en compte que les entrades individuals de cadascun dels espectacles i costen 48 euros.
Les dues altres òperes que conformen l’abonament no es podran veure fins l’any vinent: "Camen" de Georges Bizet, el dimecres, 10 de març i, finalment, "Cosi fan tute" de W. A. Mozart pujarà a l’escenari del Kursaal el dimecres, 12 de maig.
Paquita Garcia i David Güell hi assistiran amb un acompanyant com a guanyadors del sorteig de Kursaal i Manresainfo et convedem...
Sant Joan de Vilatorrada repeteix, i Santa Maria d'Oló s'estrena com a poblacions on han anat a parar les entrades dobles per assistir a funcions al Teatre Kursaal. Paquita Garcia i David Güell assistiran aquest dimecres a l'òpera com a guanyadors del sorteig realitzat mitjançant l'extracció de números. La propera obra per la que Kursaal i Manresainfo sortejaran entrades dobles és "Non Solum" amb l'actor Sergi López fora de la pantalla de cinema que serà a Manresa el proper diumenge 15 de novembre.
IL PIRATA. De Vicenzo Bellini
DIMECRES, 28 D’OCTUBRE DE 2009 - 21:00 h
l pirata és una òpera en dos actes de Vincenzo Bellini, amb llibret de Felice Romani. S'estrenà al Teatro alla Scala de Milà el 27 d'octubre de 1827.
Vincenzo Bellini va portar el gènere del bel canto a uns nivells assolits per molt pocs compositors. Amb la seva habilitat per mantenir la tensió musical dins les seves obres, va crear peces on, sobretot les soprano, podien lluir la seva tècnica i talent, amb "Norma" com a cim de la seva carrera i una de les peces d'inspiració romàntica més importants del segle XIX. Però també era un magnífic compositor de peces a mig camí entre el seu romanticisme musical i cert classicisme en el desenvolupament de les accions, com "Il pirata", on creà una bellíssima composició, dinàmica, vivaç i plena de moments cantats que sorprenen per la seva força i emotivitat.
http://www.aaos.info/obra1.php
Antecedents
Una guerra ha enfrontat al jove Manfredo, fill natural de l’emperador alemany Federico II, amb el rei Carlos d’Anjou. El comte de Montalto, Gualtiero, junt amb el pare d’Imogene havia recolzat a Manfredo. Però la derrota de Manfredo va obligar Gualtiero a fugir de l’illa i intentà recuperar-la amb l’ajut d’uns pirates aragonesos. Entretant, Imogene, que estaba promesa amb Gualtiero, s’havia vist obligada a esposar-se amb Ernesto, duc de Caldora partidari dels Anjou, per salvar al seu pare, presoner d’aquest. Les tropes d’Ernesto han vençut la flota pirata de Gualtiero en una batalla naval.
Acte I
Una terrible tempesta posa en perill la nau principal dels pirates, en la que viatge Gualtiero; la nau xoca contra les roques mentre els pescadors, dirigits per l’ermità Goffredo, nomenat il Solitario, resant per la seva sort. El pirates aconsegueixen arribar a la costa amb un bot salvavides. Gualterio ajudat per Itulbo, Io vivo ancor...Nel furor delle tempeste. Avisen a la senyora de Caldora (Imogene) del que ha passat, mentre els pescadors ajudant als nàufrags sense saber la seva condició. Gualteiro és reconegut per l’ermità , antic preceptor seu, que li aconsella discreció. Gualtiero li pregunta per Imogene, però Goffredo l’insta a amagar-se.
Arriba Imogene, i interroga Itualbo, segon de bord de Gualtiero; aquest respon amb evasives i fa creure la dama que el cap dels pirates ha mort. Imogene li revela a Adele un somni que va tenir sobre un retrobament amb Gualtiero; aquest intenta parlar-li però Goffredo li ho impedeix. Malgrat això, Imogene ja ha notat una atracció cap l’estranger. Adela aconsegueix convenç-se Imogene que es retiri al seu castell.
A la nit, prop del castell, els pirates beuen celebrant la seva salvació; Itulbo els ordena que es dispersin perquè ve la duquessa Imogene. Aquesta entra amb Adele, que ha concertat una cita amb el misteriós foraster.
Quant entra, Imogene el reconeix: és Gualtiero i ella es llença als seus braços; aviat reacciona i s’aparta, ja no és una dona lliure, Pietosa al padre!...Bagnato dalle lagrime. Li explica a Gualtiero perquè va haver de casar-se amb Ernesto i li aconsella que marxi el més aviat possible de l’illa. Gualtiero es queixa amargament de la seva conducta i quant veu el nen que Imogene ha tingut d’Ernesto, poc li manca perquè el mati. Imogene s’adona que les llàgrimes de Gualtiero equivalen a un perdó.
Adele anuncia el retorn d’Ernesto en son de victòria, Si, vincemmo, e il pregio io sento. A les portes del castell Ernesto exalta el valor dels seus lluitadors, que derrotaren als pirates. Ernesto estranya del dolor que mostra Imogene quant deuria estar contenta per la victòria. Ernesto sap que ella ha acollit uns nàufrags i vol interrogar-los però Goffredo aconsegueix fer passar Itulbo com al cap i així salva Gualtiero. Itulbo diu que és un capità ligur i demana llibertat per els seus homes. Després de dubtar, Ernesto la concedeix per d’intercessió d’Imogene. Aquesta es veu forçada a concedir un altre entrevista a Gualtiero, que a penes ha pogut aguantar dissimulant l’interrogatori, en comptes d’enfrontar-se directament amb el seu rival. Ernesto, per la seva part, decideix vigilar la seva esposa. Ella pretextant un malestar, es retira; Goffredo i Itulbo aconsegueixen a dures penes contenir Gualtiero.
Acte II
Imogene ha de veure altre vegada a Gualtiero, però arriba Ernesto, que ha vingut a veure la seva esposa malalta. Imogene evadeix les preguntes però Ernesto sospita la veritat i exigeix a Imogene li digui si encara estima Gualtiero. Ella li diu que sí però sap que mai més estarà amb ell perquè ha mort. Un missatger anuncia que Gualtiero està viu i s’amaga a la mateixa mansió. Imogene tracte de calmar Ernesto però aquest sols pensa amb la seva venjança.
A la terrassa del castell, Itulbo tracte de convèncer Gualtiero que marxi però ell està decidit a emportar-se a Imogene o bé venjar-se. Arriba ella i Gualtiero, després d’amenaçar-la tracte de convèncer-la que marxi amb ell. Entra Ernesto i sent com Imogene insisteix en que no por acompanyar Gualtiero. De repent apareix Ernesto entre les ombres per desafiar a duel Gualtiero. Surten els dos homes i Imogene corre darrera d’ells per impedir el duel.
Gualtiero ha mort Ernesto i ha aconseguit fer fugir els seus homes i s’enfronta amb valentía al Consell que ha de jutjar el seu crim. Aquest es reuneix, i encara que admiren el seu valor, condemnen Gualtiero a mort.
Mentrestant, Adele veu entrar Imogene amb el seu nen a la mà, i completament trastornada mentalment; la seva escena de la follia, Oh, s’io potessi dissipar,Col sorriso d’innocenza, acaba poc abans que les trompetes anunciïn la condemna de Gualtiero. Imogene es desmaia als braços dels seus acompanyants assegurant que la execució de Gualtiero serà la causa de la seva mort.
