El documental "La sardana, dansa nacional?" contraposa les dues corrents que existeixen a la societat referents al món de la sardana, d'una banda una vessant entusiasta i, de l'altra, els que pensen que es tracta d'una dansa "carrinclona". Així ho ha explicat la directora del documental, Ester Plana, que ha afegit que no pretén donar cap opinió "simplement volem explicar com s'ha arribat a aquest punt de tensió entre els defensors i els detractors del ball". "La sardana, dansa nacional?" s'inicia amb una passejada per la història en què intervenen experts, balladors i gent de cultura com Miquel Calçada o Titot. El Casino de Manresa ha acollit la preestrena del film en el marc de la Fira Mediterrània.

La Fira Mediterrània de Manresa ha acollit aquest divendres a la tarda la presentació del documental "La sardana, dansa nacional?" produït per Zeba Produccions i Amunt Produccions. Es tracta d'un treball de 50 minuts de durada fet amb l'objectiu que el públic entengui perquè la Generalitat de Catalunya va proclamar la sardana com a dansa patrimonial d'interès nacional.

La directora del documental ha explicat que el treball transmet la idea que a la societat catalana hi ha tendències "molt contraposades" respecte la sardana. D'una banda, "hi ha gent capaç de mobilitzar-se moltíssim i recollir signatures perquè la sardana sigui proclamada dansa nacional" i, de l'altra, "hi ha una part de la societat catalana que desconeix la sardana o que li atribueix uns tòpics i prejudicis que creen tensió entre uns i altres".

Plana ha ressaltat que la seva intenció "no és donar una opinió" sinó "explicar com s'ha arribat a aquest punt de tensió on hi ha gent que defensa aferrissadament la sardana i d'altres que la troben carrinclona". Al documental s'hi troben diferents personatges que parlen sobre aquest ball tradicional català com ara el Miquel Calçada, Vicenç Villatoro, Roger Mas o Cesc Gelabert. A més també se sent la veu d'entitats sardanistes, balladors i experts.

"El documental no pretenia fer molta història però ens vam adonar que si no explicàvem la història de la sardana hi hauria gent que es perdria". Per aquest motiu, el treball busca els orígens de la sardana i explica aspectes d'aquesta dansa tradicionals desconeguts per a molta gent com ara que "la sardana estava lligada, al principi, a la República" i que era un ball "molt masculí", ha destacat Plana. A més, la directora del documental ha explicat que durant una època la sardana va ser "molt revolucionària" i fins i tot "va ser violenta".

Un altre dels objectius del documental és el de desmuntar tòpics. Segons Plana, hi ha "molta gent jove que balla sardanes, a diferència del que creu molta gent que és un ball de gent gran". "Hi ha molts joves que els caps de setmana ballen sardanes i fins i tot competeixen en concursos", ha afegit la directora.