La Seu encarrega el projecte de restauració del Frontal Florentí

El brodat del segle XIV té gran valor artístic a nivell mundial | La peça forma part del fons del Museu de la Basílica

Tècnics del Centre de Restauració de Béns Mobles amb el Frontal Florentí
Tècnics del Centre de Restauració de Béns Mobles amb el Frontal Florentí | Gestió Seu
Redacció
20 de desembre de 2017, 16:41
Actualitzat: 23:48h
La Seu de Manresa en coordinació amb el Bisbat de Vic ha encarregat un estudi al Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat per tenir tota la informació sobre l'estat de conservació actual del Frontal Florentí de la Seu i, així, disposar d'un full de ruta per millorar-ne la conservació i la seva exposició dins la Seu. 

Aquest dimecres, un grup de tècnics del Centre de Restauració de Béns Mobles han sigut a la Basílica de Santa Maria de la Seu de Manresa analitzant l'estat de conservació del Frontal Florentí. 

Per elaborar el projecte, els especialistes han tret la vitrina del frontal, han pres diverses mostres i han fet fotografies de tots els detalls de la peça. 

Després d'aquesta intervenció, el frontal seguirà exposat al Museu de la Seu i un cop es tingui el projecte de restauració es valoraran les accions a seguir. 

El Frontal

El Frontal de la Passió, conegut popularment com a Frontal Florentí és un frontal d'altar gòtic encarregat per Ramon Saera, una de les personalitats manresanes més importants del segle XIV, al brodador florentí Geri di Lapo. Al seu testament (fet el 24 de novembre de 1357 i conservat a l'Arxiu del Museu Comarcal), Saera deixà en herència el frontal a la Basílica manresana. 

La peça fa 90 cm d'alçada i 333cm d'amplada. A la part central hi ha representada la Crucifixió i les dues parts laterals estan dividides en nou registres disposats de tres en tres en tres fileres. Es tracta d'una peça de gran rellevància artística a nivell mundial ja que és un dels pocs frontals d'altar gòtics conservats de l'època. 

Al segle XIV els frontals servien com a ornament dels altars majors perquè, a diferència de les capelles laterals, no s'hi podien col·locar retaules.