El cas de l’Amazònia peruana. Pobles indígenes i territori, és el títol de l’acte que se celebrarà aquest divendres, dia 10 de juliol, a 2/4 de 8 del vespre, a la sala d’actes del Casino. L’objectiu és explicar la situació actual de l’Amazònia peruana i les causes del conflicte entre indígenes i policia.
Els pobles indígenes de l’Amazònia peruana estan mobilitzats per defensar els seus territoris ancestrals que ocupen a les zones alta i baixa de l’Amazònia. Actualment, aquests territoris estan afectats per la creixent i irracional explotació de recursos com l’or, la fusta, el petroli i el gas que s’hi duu a terme sense respectar les desenes de pobles indígenes que mantenen una de les més grans diversitats culturals del planeta. Moltes d’aquestes explotacions corresponen a àrees indígenes que el govern peruà ha lliurat en règim de concessió a empreses transnacionals, ignorant els drets dels pobles indígenes.
El passat 5 de juny, hi va haver desenes de morts i de ferits entre indígenes i policies com a resultat del desallotjament de les posicions que ocupaven els indígenes a Bagua (departament d'Amazones), dut a terme per les forces especials de la Policia Nacional (DINOES).
S'ha fet una crida a la comunitat nacional i internacional perquè es mobilitzi per impedir que es cometi un genocidi a l'Amazònia i perquè se salvaguardi el dret dels pobles indígenes a la seva lliure determinació, tal com estableix la Declaració sobre els Drets dels Pobles Indígenes de les Nacions Unides.
L’acte que se celebrarà aquest divendres constarà d’una xerrada a càrrec d’Olga Cebada, sociòlogia, membre d'Alternativa, Intercanvi amb Pobles Indígenes. Es tracta d’una entitat especialitzada en cooperació amb Pobles Indígenes, i que ha treballat durant 14 anys amb la AIDESEP (Asociación Interétnica de Desarrollo de la Selva Peruana), donant suport a processos propis de desenvolupament sustentable fonamentat en la identitat de cadascun dels Pobles Indígenes i en favor del reconeixement de la diversitat cultural.
També intervindran:
Els pobles indígenes de l’Amazònia peruana estan mobilitzats per defensar els seus territoris ancestrals que ocupen a les zones alta i baixa de l’Amazònia. Actualment, aquests territoris estan afectats per la creixent i irracional explotació de recursos com l’or, la fusta, el petroli i el gas que s’hi duu a terme sense respectar les desenes de pobles indígenes que mantenen una de les més grans diversitats culturals del planeta. Moltes d’aquestes explotacions corresponen a àrees indígenes que el govern peruà ha lliurat en règim de concessió a empreses transnacionals, ignorant els drets dels pobles indígenes.
El passat 5 de juny, hi va haver desenes de morts i de ferits entre indígenes i policies com a resultat del desallotjament de les posicions que ocupaven els indígenes a Bagua (departament d'Amazones), dut a terme per les forces especials de la Policia Nacional (DINOES).
S'ha fet una crida a la comunitat nacional i internacional perquè es mobilitzi per impedir que es cometi un genocidi a l'Amazònia i perquè se salvaguardi el dret dels pobles indígenes a la seva lliure determinació, tal com estableix la Declaració sobre els Drets dels Pobles Indígenes de les Nacions Unides.
L’acte que se celebrarà aquest divendres constarà d’una xerrada a càrrec d’Olga Cebada, sociòlogia, membre d'Alternativa, Intercanvi amb Pobles Indígenes. Es tracta d’una entitat especialitzada en cooperació amb Pobles Indígenes, i que ha treballat durant 14 anys amb la AIDESEP (Asociación Interétnica de Desarrollo de la Selva Peruana), donant suport a processos propis de desenvolupament sustentable fonamentat en la identitat de cadascun dels Pobles Indígenes i en favor del reconeixement de la diversitat cultural.
També intervindran:
- Txell Bacardit, membre de l'associació l'Espai de Recursos Agroecològics de Manresa (ERA). Es tracta d’una associació de recursos i suport per a la producció agrària ecològica, sobirania energètica i l'agroecologia, base del treball indígena. Actualment estan treballant en un projecte de cooperació educatiu d'energies renovables i investigació a l'escola Laudenor de Souzai dirigit les comunitats camperoles, membres de MST de la zona de Sao Paulo
- Ernesto Carrión, peruà, coordinador de Nuevos Colectivos. És una associació que treballa des de fa 8 anys a Catalunya per aconseguir la plena participació dels immigrants a la nostra societat.
Paral•lelament, es projectarà el documental ¿Acaso comemos plata?. Es tracta d’un projecte presentat a la III Mostra de cinema Indigena de Barcelona 09, cedit per Alternativa Intercanvi amb Pobles Indígenes.
¿ACASO COMEMOS PLATA?
27 minuts
Perú, 2006.
Realització: Sachavideaistas.
Producció: Pratec i Waman Wasi. Aquest reportatge és un toc d'atenció perquè les poblacions indígenes s'informin sobre les conseqüències que té el que les companyies petrolieres volen fer als seus territoris.
L’acte està organitzat pel Consell Municipal de Solidaritat; Alternativa, Intercanvi amb Pobles Indígenes, i Espai de Recursos Agroecològics.
¿ACASO COMEMOS PLATA?
27 minuts
Perú, 2006.
Realització: Sachavideaistas.
Producció: Pratec i Waman Wasi. Aquest reportatge és un toc d'atenció perquè les poblacions indígenes s'informin sobre les conseqüències que té el que les companyies petrolieres volen fer als seus territoris.
L’acte està organitzat pel Consell Municipal de Solidaritat; Alternativa, Intercanvi amb Pobles Indígenes, i Espai de Recursos Agroecològics.
