Més de 150 representants de 9 centres d'arreu de Catalunya del Cicle Formatiu de Grau Superior (CFGS) d'Animació Sociocultural i Turística van reunir-se aquest dimarts a l'institut Guillem Catà de Manresa per prendre part de la 8a Jornada d'Animació Sociocultural i Turística de Catalunya, una trobada que, aprofitant el 25è aniversari de la posada en marxa del Cicle en qüestió a la capital del Bages, va servir per fer pinya entre els diversos centres que actualment el l'ofereixen, i per plantejar nous reptes de futur. Tot plegat, amb la ferma convicció que es tracta d'uns estudis amb un impacte d'allò més positiu per a la societat.
Així doncs, alumnat i professorat procedent de Salt, Barcelona, Esplugues de Llobregat, Sabadell, Cardedeu, Lleida i Tarragona van ser els protagonistes d'una jornada que va allargar-se tot el matí i que també va comptar amb la presència d'Eloi Hernàndez (president del Consell Comarcal del Bages); Pol Huguet (regidor d'Acció Climàtica i Educació a l'Ajuntament de Manresa) i Eva Ribera (responsable territorial dels Progranes de Formació i Inserció (PFI) i dels Plans de Transició al Treball (PTT) a la Catalunya Central). Un dels convidats de luxe més celebrats va ser Joan Morros, l'ànima del cicle formatiu a Manresa en el seus inicis i durant 15 anys.
"Hauria de ser com una mili de 9 mesos obligatòria per a tothom"
Una de les activitats central de la jornada va ser l'anomenada Taula Rodona d'Experiències, en la qual exalumnes del cicle formatiu de Manresa i Sabadell van posar de relleu la importància del cicle formatiu en les seves trajectòries professionals. L'urgellenc David Aguilera, l'alter ego de l'artista social Locigronet, va manifestar que en el cicle va aprendre, gràcies a Joan Morros, que "un animador sociocultural pot treballar a qualsevol lloc" i que "només cal que es creï el lloc de treball". Una altra de les ponents, Cristina Cano -cap d'unitat d'Infància, joventut i persones grans de l'Ajuntament de Manresa que va formar part de la primera promoció d'Animació Sociocultural (1999-2001)-, va definir el CFGS en qüestió com "uns estudis vivencials" i amb implicació a la ciutat en projectes com la Fira Mediterrània.
Anton Uró, de Mediare -que ofereix formacions sobre drogues, gènere i oci nocturn- va constatar en el seu torn de paraula que Animació Sociocultural "hauria de ser com una mili de 9 mesos obligatòria per a tothom". Patricia Ortega, de Liuca Animacion & Eventos (Sabadell), va destacar que el cicle, per ella, va ser "inspiració i una descoberta de mi mateixa", i va animar a tots els assistents a "lluitar pel que volen".
Durant la trobada, l'alumnat també van tenir l'oportunitat de viure experiències pràctiques a través de tallers de jocs de taula moderns. En aquest sentit, el pati de les Cots es va convertir en una gran ludoteca que va permetre als participants dels diferents centres educatius compartir experiències i aprenentatges i van reforçar la importància de les activitats d'oci com a eina d'inclusió social.
Front comú del professorat per fer més fàcils (i menys burocràtiques) les pràctiques de l'alumnat
Paral·lelament, el professorat dels centres educatius que va participar a la jornada es va reunir als Serveis Territorials del Departament d'Educació a la Catalunya Central per consensuar les peticions pendents al Departament d'Educació. Una de les que més força va prendre va ser la de treballar perquè s'eliminin les traves burocràtiques pel que fa a la gestió de les pràctiques de l'alumnat. En aquest sentit, es va reclamar l'adaptació al sector, permetent que es puguin fer pràctiques els diumenges o en horari nocturn, que és quan també tenen lloc molts esdeveniments culturals, turístics o de lleure en els que l'alumnat pot participar.
Una de les decisions que es va prendre durant la reunió va ser la de crear un grup de treball entre el professorat per seguir superant les problemàtiques amb les que es troben els estudis d'Animació Sociocultural i Turística. Entre aquestes hi ha la gran desconeixença, la baixa matrícula o manca de reconeixement social d'uns estudis que pretenen ser la base d'una millora social.