Les Caramelles de Súria, les més grans de Catalunya, han omplert aquest Diumenge de Pasqua els carrers i places de balls i música. Un total de deu colles i més de 1.300 cantaires i balladors de la zona s'han aplegat en una celebració d'arrel tradicional que es remunta al segle XVI. Cants, balls de bastons, trabucaires i cascavells són els protagonistes d'aquesta celebració de Setmana Santa. Les actuacions han començat pels volts de les 9 del matí i s'allarguen fins ben entrades les 2 del migdia. Primer han cantat i ballat a la plaça Major del Poble Vell i després s'han desplaçat pels carrers del nucli urbà per acabar a la plaça de Sant Joan. És la cloenda d'una festa que "cada cop té més participants", segons la regidora de Festes, Alba Martínez.

Centenars de visitants i veïns del poble han seguit les actuacions de les colles caramellaires a peu carrer i també des dels balcons. Les Caramelles de Súria és un esdeveniment molt arrelat i amb una gran implicació dels veïns de la zona. Se les coneixen com la cita caramellaire més gran de Catalunya. Enguany hi han participat deu colles amb els seus cants, danses, balls de bastons, trabucaires i els cascavells.

Si l'any passat fregaven un miler, enguany ja superaven les 1.300 persones. "Cada any la gent vol gaudir més, s'ajunten amb les colles i aquestes cada cop són més grans", explica amb orgull la regidora de Festes. Martínez remarca que la tradició passa de generació en generació. Fins i tot aquells que viuen fora, diu, s'agafen vacances per poder participar-hi igualment.

Entre els participants d'enguany hi ha la Núria, de la colla Gran del Foment Cultural, un grup que es va crear l'any passat. "Érem els pares de qui ara són la colla juvenil, els acompanyàvem i un any ens vam quedar a casa i vam decidir que no podia ser i que havíem de crear la colla dels grans", assenyala.  Actualment, són uns 45 i l'any passat eren una trentena. Explica que aquesta celebració és "molt important" perquè representa "la tradició, la germanor, la cultura i l'amistat".

Les colles també tenen nens i nens com l'Enzo. Té 11 anys, és de la colla Altatxu i és el segon any que hi participa. "Anem caminant pel poble, parem a cada estació i ballem", detalla. La seva germana, la Charlott, de 9 anys, també n'és membre. "El que més m'agrada és quan ballem i ens trobem amb els amics al pavelló", explica.

Aquest any, s'ha incorporat una novetat. En comptes de fer-se la ballada de germanor al final de tot del diumenge, enguany es va fer el dijous. Es va interpretar una cançó nova sobre les caramelles i es va agafar un pas de cada colla per configurar un ball conjunt. "Va ser una ballada molt gran i amb molt sentiment", recorda.

Una tradició amb més de 400 anys d'història

Es tracta d'una mostra de cultura popular amb més de 400 anys d'història. Tot i l'origen religiós, van incorporar peces festives per celebrar l'arribada de la primavera. Així mateix, les lletres de les cançons es van diversificant i renovant i incorporen referències satíriques sobre l'actualitat i altres temàtiques com l'amor.

Tradicionalment, les colles caramellaires portaven les cançons i balls a les cases de pagès i, a canvi, rebien menjar i beguda com a obsequi. Els encarregats de recollir els donatius son les lloques, que porten cistells adornats amb cintes. També hi ha els trabucaires que, amb el soroll dels trabucs, acompanyen el pas de les colles pels carrers i places. Un altre tret distintiu són els ballesters, que porten un estri extensible de fusta per fer el present de flors a les persones que miren la festa des de finestres i balcons. L'any 2016 van ser incloses al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya, que inclou celebracions i elements festius singulars i representatius del país.