Les danses s'apoderen de les places manresanes una Mediterrània més. Saps quines històries amaguen?

Música, teatre i dansa són les principals arts escèniques que vertebren la programació de la Mediterrània de Manresa. Aquest any, de les vuitanta-quatre propostes que conformen la Fira, quaranta-nou són musicals; onze teatrals, i vint-i-una tenen la dansa de protagonista. Les tres restants són de circ o tenen a veure amb la cultura popular (la cercavila de víbries i l'actuació de la colla castellera Tirallongues). Percentualment, els muntatges de ball ocupen un 25% de les propostes totals, i la majoria tenen com a escenari les places de la capital del Bages: de vint-i-una que n'hi ha, catorze es desenvolupen a l'aire lliure i set, en espais tancats. Això vol dir, doncs, que gairebé totes les produccions d'aquest àmbit són gratuïtes i obertes a tothom, una casuística diametralment oposada a la del teatre, en què el 80% dels muntatges són de pagament. Pel que fa a la música, un 55% de l'oferta requereix d'entrada i un 45%, és d'accés lliure. 

La plaça Major, Crist Rei, el pati del Kursaal, la plaça Sant Domènec, la plaça Europa, el Parc del Cardener, el pati de l'Anònima i la plaça de la Música són els espais exteriors per excel·lència de la Mediterrània; uns espais que tenen com a mestresses i senyores, sense cap mena de dubte, les coreografies. Coreografies que venen d'arreu del món, unes amb una llarga trajectòria, d'altres acabades d'estrenar, i fins i tot algunes que encara estan en procés de creació. Totes elles, això sí, amaguen una emocionant història al darrere. Des de NacióManresa us en volem descobrir sis. Ens hi acompanyeu?

ERA - Esbart Rocasagna

És l'espectacle que va guanyar el Delfí Colomé 2022, un premi impulsat pel Festival Ésdansa de Les Preses en col·laboració, entre d'altres, de la Mediterrània. Es tracta d'un muntatge que parla d'història, de la personal i també de la col·lectiva, i que juga amb el doble significat del mot "era" (temps verbal i tros de terreny). Coreografiat per Quim Bigas, ERA respon a la pregunta: ¿Com es ballarien les danses tradicionals en l'actualitat si no haguessin restat intactes? La resposta la trobem en una proposta dinàmica, de canvis constants, on els intèrprets cavalquen entre temps i estils diversos però sempre tenint present d'on venen.
  

Ramat Simfònic - Moon Ribas i Quim Girón

Podríem definir aquesta proposta -que es duu a terme al Parc del Cardener- com un passeig immersiu en què el públic es converteix en un ramat d'ovelles (o de cabres, o de vaques) que se'n va a pasturar sota el guiatge de l'artista cíborg Moon Ribas i l'acròbata Quim Girón. Abans de començar l'itinerari, és clar, els protagonistes del muntatge posen una espècie d'esquellot al "bestiar"; un esquellot que en realitat és un altaveu i que el que pretén és crear l'univers sonor ideal perquè els intèrprets ballin i creïn. Ramat Simfònic és, doncs, un espai de diàleg que confronta l'animalitat amb l'ésser humà i que, a través del moviment, la música i el circ, vol fer aflorar les connexions artístiques que ens uneixen.
  

Coreografías dun DeMente - Fran Sieira, Compañía de Danza

Ens trobem davant d'una peça de dansa i música tradicional gallega en la qual vuit ballarines i ballarins amb un vestuari fet a mida, porten a escena una sèrie de realitats, estigmes i patologies que segons l'Organització Mundial de la Salut han patit, segueixen patint o patirem en algun moment de les nostres vides una de cada quatre persones. Sí, ho heu encertat, estem parlant de la salut mental, un tabú enorme que la companyia gallega vol estripar i fer miques amb la voluntat de normalitzar que, de la mateixa manera que hi ha malalties físiques, també n'existeixen de mentals. I no passa res.
  

Olea - Visitants

L'olivera és un dels arbres més presents en les cultures mediterrànies antigues i actuals com a símbol de la resistència, fortalesa i pau. Després de presentar muntatges amb el cereal i la vinya com a protagonistes, ara Visitants fa servir l'olivera com a fil conductor d'un espectacle on el foc, la dansa, la música i la poesia parlen, d'una banda, de la unió entre pobles i, de l'altra, de la desintegració d'aquesta cultura mediterrània que ens precedeix i ens agermana. 
  

Fargar - Cia. Berta Baliu

Al Pallars, a l'acció de posar-se la camisa per dins dels pantalons li diuen fargar. És per això que allà, les colles castelleres sempre van ben fargades per poder carregar i descarregar els seus castells. Creat per Berta Baliu i Pere Vilarrubla, aquest muntatge de dansa vertical fa un homenatje-revisió a la cultura dels castells i a com s'han desenvolupat des dels seus orígens. Es tracta d'un projecte escènic que pretén recodificar la festivitat i la cultura popular del món casteller a partir del cos actual, traslladant-la a les façanes dels edificis.
  

Aiurri - Aukeran Dantza Konpainia

La dansa és moviment. I quan et mous, tot dins del teu cos es mou amb ell: somnis, pors, dolors i esperances. El cos necessita obrir-se per moure's: estar obert per iniciar el moviment, estar obert per rebre el moviment. Això és el que proposa al públic la companyia de dansa basca amb aquest espectacle: un exercici d'obertura al moviment, del cos i de la ment.