Són quatre però sonen com si en fossin deu. Les seves veus congenien a la perfecció i tenen un talent musical i vocal inqüestionable. Ells són la Magalí Sare, l'Ariadna Olivé, l'Eloi Fort i l'Oriol Quintana, els guanyadors de la tercera edició del programa Oh Happy Day de TV3, i aquest cap de setmana han fet parada a Manresa per presentar en primícia el seu primer treball, Maletes. Un disc que conté un total d'onze cançons, sis de les quals són a capella i cinc acompanyades d'instrumentació. De fet, part de les peces que componen aquest elapé ja les van interpretar durant el transcurs del programa musical emès a la televisió pública del país, i, per tant, pels seguidors del concurs que van assistir al concert, l'espectacle que van oferir aquests quatre joves prodigis va ser com una mena de flashback que els va fer recordar i reafirmar perquè s'havien enamorat de les seves veus, de les seves melodies, de la seva posada en escena senzilla i càlida i de la seva capacitat per transmetre emocions i remoure sentiments.

El Kursaal estava ple a vessar. De fet, ja feia mesos que les entrades per veure'ls s'havien esgotat i és per això que es va programar una altra actuació per aquest diumenge, en la qual els seients també es van reservar a una velocitat exorbitant. El concert va començar puntual i els quatre protagonistes van anar apareixent a escena amb una maleta cada un, mentre cantaven una cançó de taverna medieval a capella. Aplaudiments i unes paraules del baix, Oriol Quintana, que va agrair la càlida rebuda i va fer un repàs de les cançons que oferirien.

Amb una indumentària on el color marró n'era el principal -després es van canviar i el negre i els brillants en van ser els protagonistes-, el seu repertori va seguir amb unes versions delicioses de les populars Baixant de la font del gat i Muntanyes del Canigó, i d'un imperdible Cantares, el famós poema d'Antonio Machado musicat per Joan Manuel Serrat. Després, el nivell va pujar –si és que encara podia pujar més– quan van interpretar Masterpiece, una suite de petites peces composta pel britànic Paul Drayton que recull tots els estils i totes les èpoques de la música en, aproximadament, deu minuts. Deu minuts que van fer les delícies dels amants de la música clàssica i que van fer descobrir, a aquells que prefereixen ser seduïts per peces més actuals, que aquest registre també pot sorprendre i ser màgic per a qualsevol tipus d'oïda.

Una taula petita que quedava en un segon terme però que també van incloure en l'escenografia servia als protagonistes de la vetllada per beure aigua quan ho necessitaven. I així, sense pretensions i amb molta familiaritat, anaven vagant per aquest espai que, al cap d'unes quantes cançons més, també va ser ocupat per Andreu Moreno (bateria), Darío Barroso (guitarres) i Vic Moliner (baix i contrabaix), tres músics que els van acompanyar durant una estona. Amb ells van interpretar, entre d'altres, Thinking out loud, d'Ed Sheeran; Royals, de Lorde; La gallineta, de Lluís Llach; I wish, d'Stevie Wonder i l'havanera Vestida de nit, escrita pels pares de la cantant Sílvia Pérez Cruz i en la qual, pel que fa a l'arranjament dels Mèlt a càrrec d'Eloi Fort, només van utilitzar el contrabaix per complementar amb les seves veus.

Després d'això l'a capella va tornar amb la interpretació de la cançó Madame Li, composta i arranjada a quatre veus per Magalí Sare i amb Ton pare no té nas, la popular mallorquina que va suposar l'entrada del quartet al programa Oh Happy Day.

Ovacions i aplaudiments incansables van ser els que va oferir un públic que va estar entregat fins el primer moment. Unes aclamacions que van servir perquè els quatre joves prodigis fessin un bis amb les cançons Fix you, de Coldplay; La, la, la, interpretada per Massiel a Eurovisió, però traduïda al català i, finalment Dont worry, be happy, de Bobby McFerrin, també passada al català: Somriure és fàcil.

Tot això va fer que els assistents a l'espectacle s'aixequessin sense embuts de les seves butaques i aplaudissin, sense parar, a un quartet que l'únic que ha fet és començar i que sembla -espero i desitjo no equivocar-me- que té molta corda i molta energia per repartir.