La proposta els la va fer Jordi Fosas, el director de la Mediterrània. "Ens va dir que, coincidint amb l'Any Clavé, des de l'Obrador d'Arrel de la Fira volien impulsar algun muntatge que parlés de la figura del pare fundador del moviment coral català, i que havien pensat amb nosaltres perquè l'hi donéssim forma", explica Oriol Castanyer, director de la Coral Sant Jordi, una de les més emblemàtiques del país. La idea de Fosas, però, no era pas fer assumir aquell encàrrec únicament al cor en qüestió. De fet, una de les missions de l'Obrador d'Arrel és fomentar maridatges i trobades entre l'associacionisme de cultura popular i els creadors contemporanis per tal de donar ales a l'experimentació i crear projectes singulars, trencadors i en alguns casos, fins i tot inversemblants.
Amb aquesta premissa, doncs, Castanyer i la seva coral (que, efectivament, van acceptar la proposta tot i saber que "ens faria sortir de la nostra zona de confort"), havien de trobar la peça del puzzle que els faltava: un creador contemporani que els volgués acompanyar en aquell viatge artístic. "Volíem que fos un músic polifacètic que, d'una banda, ens pogués aportar coses molt diferents al que estem acostumats a fer com a cor, però que, alhora, tingués la polivalència d'adaptar-se a la nostra idiosincràsia", explica el director de la formació. De seguida els va venir al cap el cantautor, compositor i productor Marc Parrot, que pràcticament no va dubtar ni mig segon a pujar al carro: "Vaig pensar que l'experiència podia ser positiva i d'allò més enriquidora, i m'hi vaig llençar de cap", somriu el cantant.
"No ens podíem limitar a fer un concert i prou"
El primer que van haver de fer els autors d'Anselm -que s'estrenarà aquest dissabte, 12 d'octubre, a les dotze del migdia (12h.), al Teatre Conservatori- va ser pensar el format de l'espectacle. "Després d'estudiar la vida i obra de Clavé i d'adonar-me que realment només coneixia una petita part de la seva biografia, vaig tenir molt clar que no ens podíem limitar a fer un concert i prou", manifesta Parrot, que continua: "Estem parlant d'un personatge súper polifacètic que va destacar no només en l'àmbit musical i de l'associacionisme, sinó també en el polític, en l'empresarial, en el cultural, en el literari... Veient la dimensió que tenia, em semblava gairebé gratuït i sense sentit agafar cançons seves i, simplement, vestir-les amb una base electrònica".
El musical Anselm s'estrenarà el dissabte 12 d'octubre al Teatre Conservatori en el marc de la Fira Mediterrània
I va ser aquí quan se li va encendre la bombeta: el que farien seria un musical. Sí, un musical. I ben singular, a més. Perquè ja em direu si és gaire habitual que una coral de quaranta-cinc cantaires pugi dalt d'una escenari i, a banda de cantar, no pari de moure's d'una banda a l'altra i interpreti com si fos un personatge més de l'obra. Bé, de fet, aquest 'com si fos' no hi hauria pas d'anar, perquè la realitat és que els components de la Coral Sant Jordi són, tots alhora, un mateix personatge; l'únic que no marxa d'escena en els cinquanta minuts que dura l'espectacle.
L'obra, escrita pel dramaturg Ferran Dordal, "comença com si d'una xerrada es tractés, amb una conferenciant dalt de l'escenari a punt de glossar la vida i obra de Clavé", detalla Parrot. Aquesta conferenciant serà l'actriu i cantant Patrícia Paisal, escollida expressament per l'equip creatiu del muntatge. "Mentre ella ens vagi explicant, com si fos un conte, els diversos capítols vitals del protagonista biografiat, la coral serà al seu costat, actuant com si fos la banda sonora i il·lustrant tot el que la Patrícia narri". És per això que "tots anirem vestits de color gris, per emular les masses de gent que Clavé aconseguia moure i també per fer una picada d'ullet a l'època industrial en la que va viure", aclareix Oriol Castanyer, que en la ficció del musical no actuarà com a cantaire, sinó com a director.
"Els vaig demanar un vot de confiança i tothom va respondre de la millor manera"
La Sant Jordi, com qualsevol altra formació coral amateur, té de tot dintre de les seves files: gent més extravertida, gent més tímida; gent jove amb energia i ganes de provar, persones més grans amb una vida planera que els omple; ments més obertes, ments més tancades... És per això que quan Castanyer va rebre la proposta per part de la Mediterrània, no les tenia totes: ¿I si no els venia de gust, als cantaires? Al capdavall, el que se'ls demanava quedava molt allunyat de la seva zona de confort. Per sorpresa del director, però, tothom va llançar-se a la piscina amb els ulls tancats: "Vaig dir-los que no tenia clar on arribaríem, però que estava convençut que ens ho passaríem molt bé i que estaríem contents d'haver-ho fet; els vaig demanar un vot de confiança i van respondre de la millor manera", somriu.
I al darrere de tot plegat, una feina "ingent" de Judith Pujol, la directora escènica del muntatge: "La veritat és que ens ha sabut conduir molt bé, amb un gran respecte i no fent fer res a ningú que no vulgués", assegura el director, bo i afegint que "gran part del que hem après amb ella ho incorporarem d'ara en endavant, i això és una de les coses que més agraeixo d'haver-nos aventurat a fer aquest projecte". L'altre agraiment que Castanyer té cap a l'espectacle Anselm és que "ens ha permès, com a coral, descobrir un personatge que sabíem qui era però que no coneixíem en profunditat". De fet, assegura, "jo me n'he enamorat, de Clavé, i com a grup coral, indagar en qui va ser ens ha ajudat a conèixer d'on venim".
Que el Teatre Conservatori esdevingui una "postal sonora" de la Barcelona de principis del segle XIX
"Melòdicament, potser el més lògic hauria estat acompanyar la Coral Sant Jordi amb una petita orquestra o banda, com feia Clavé, però llavors hauríem estat poc transgressors", diu Marc Parrot, que és qui s'ha encarregat de compondre pràcticament la totalitat de les peces que s'interpretaran al llarg del musical. Només n'hi ha tres que no són seves i que tenen com a autor el protagonista del relat. Es tracta de Les Flors de Maig, La Campana i La Maquinista. En aquest sentit, i per tal de generar un contrast entre la música de nova creació i la de les peces originals de Clavé, "vaig optar per sonoritats electròniques que fossin força orgàniques", concreta el compositor, que des del primer moment va tenir clar que "aquí l'important és la història que s'explica i el cor que l'acompanya; la base musical ho vesteix de manera neutra però no crida l'atenció".
De fet, fins i tot hi haurà efectes sonors que faran els mateixos membres de la Sant Jordi: "En una escena els tenors faran el so de les campanes, les contralts de les màquines de cosir... De manera que cada corda farà un tipus de so que remetrà a un ambient diferent típic l'època". La voluntat, avança Parrot, és que el Teatre Conservatori esdevingui una "postal sonora" de la Barcelona de principis del segle XIX.
Voluntat de fer gira
No hi ha cap intenció que funció al Teatre Conservatori d'aquest dissabte al migdia sigui la primera i l'única que es faci d'Anselm: "Sempre hem treballat amb la idea que el muntatge fos reproduible en altres espais, i de fet, ja hi ha alguns teatres i sales que s'han interessat a programar-lo", somriuen Castanyer i Parrot. Amb l'estrena a la Mediterrània esperen captar l'atenció d'altres programadors i professionals del sector per fer una petita gira d'homenatge a un personatge que és clau per entendre la història contemporània de Catalunya