Natxo Tarrés & The Wireless és un tribut a Bob Marley format per en Natxo Tarrés a la guitarra electroacústica, acústica i veu, en Roger Farré al baix i cors (els dos components de Gossos), l'Albert Oliva a la guitarra elèctrica i cors, en Fernando Tejero com a teclista i corista i en Dídac Fernandez a la bateria (els dos últims músics de Macaco). Versionen cançons, fent un gir a cada cançó sense perdre el reggae però, amb tocs de rock i electrònica.

 

Amb un so excel·lent van començar amb "Natural Mystic" i en acabar la tercera cançó, van agrair a la gent de l'Oller del Mas per obrir-nos casa seva, als organitzadors i a tots els que érem allà, omplint el màgic jardí on si miraves el cel, hi podies veure les estrelles. També va presentar qui era en Bob Marley (s'agraeix que hi hagi grups tribut per fer-te la idea de com devia ser un concert de l'artista i que cantin alguna cançó en català o en un dels idiomes que s'entén, per captar el missatge) i què veuríem durant la vetllada. 

 

Amb "Tree little birds", van començar a fer-nos picar de mans i així, vam anar passant la nit, escoltant més versions, com: "Buffalo Soldier" (dient que en Marley la va dedicar als soldats de raça negra que van lluitar a la Guerra de la Independència), "Guerra (War)" (una gran crítica social on van aprofitar per dir que tot i que ja han passat més de 30 anys de la mort del seu compositor, per desgràcia, segueix sent una cançó actual), "Get up, stand up" (van comentar que en aquella època, no era com el moviment dels "Indignats" sinó que, en comptes de queixar-nos, hauríem de passar a l'acció i canviar cadascú).

 

No van faltar petits moments d'intimitat, com a la màgica "Cançó de llibertat (Redemption song)" on en Natxo i l'Albert es van quedar sols a l'escenari i van interpretar la cançó amb molt bon rotllo, connexió i concentració. També van tocar "No woman no cry" (traduïda al català menys la tornada) on en Natxo la va començar sol.

 

Tampoc es van oblidar del ball prohibit "Jammin" i al final del concert van tocar la gran "Could you be loved", amb tot el públic (de totes les edats) dret i ballant de manera espontània. Un ambient respectuós i participatiu durant tot l'espectacle. Dalt de l'escenari es notava que estaven còmodes. Va haver alguna improvisació sobretot al final quan el públic demanava que no s'acabés, on van allargar una mica la última cançó. Tampoc es van deixar de presentar cada un dels components (inclosos tècnics,mànagers i el lloc), de fer participar i cadascú va mostrar les seves virtuts: els solos del guitarra elèctrica i del teclista (amb els seus efectes tots dos), el bateria molt fi i detallista, el baixista amb un gran ritme i en Natxo amb els seus discursos tan emocionants. Em van donar ganes de cantar (degut als jocs de cors que feien) i van transmetre bon rotllo i energia positiva.

 

El lloc em feia sentir pau i màgia i, em vaig sorprendre al veure capses posades amb coixins com a seients i també, l'escenari on es notava que tot estava pensat al detall (cintes als micròfons, una bandera d'en Bob Marley, els components vestits per la ocasió amb colors alegres i barret, gorra o boïna i la pantalla gegant amb imatges d'en Marley). 

 

Les Vesprades a l'Oller del Mas finalitzaran el proper diumenge amb els Mojinos Escocíos.