En plena dictadura franquista, qualsevol mostra de catalanitat era criminalitzada, perseguida i motiu de presó. En aquest context, fins i tot ballar sardanes podia ser sospitós i perillós. I no per les sardanes en si, sinó per tot allò que les envoltava. Malgrat la derrota militar del 1939, el catalanisme continuava viu, i maldava per treure el nas allí on podia. Per exemple, a la celebració de Manresa, Ciutat Pubilla de la Sardana del 1963.

"La primera Ciutat Pubilla de la Sardana va ser Girona, seguida de Lleida, i tant l'una com l'altra van tenir molt a sobre les autoritats franquistes. Però la quarta va ser Ceret, a la Catalunya Nord, i allí la cosa es va desmarxar: el programa va ser en català, la megafonia era en català, s'hi respirava un sentiment de llibertat... Per tant, quan Manresa va agafar-ne el relleu, també vam voler fer com a Ceret, amb el programa en català, un ambient de normalitat...", explica a NacióLaFlama.cat Núria Soler, de la comissió organitzadora dels actes del 50è. aniversari de la proclamació de Manresa com a Ciutat Pubilla de la Sardana.

"Però el català no podia aparèixer en cap publicació impresa", es lamenta Soler, "...si no era que se citava alguna altra obra. I així vam fer-ho, citant el llibre La sardana en Manresa, que dèiem que era "de próxima aparición". I el llibre no el va escriure el meu pare fins l'any 1994 o 95!" Amb aquest tripijoc, els organitzadors van aconseguir burlar la censura franquista, i publicar un programa íntegrament en català.

"Era una manera de fer política sense fer massa soroll. I fer política conscientment, i sabent que els que se n'haurien d'haver assabentat, no se n'assabentaven gaire...", sosté Soler. Per tot plegat, vist amb perspectiva històrica, "podria semblar que el pubillatge manresà va ser un acte de quatre sardanistes eixelebrats, però posat en el context del 1963, no va ser ben bé això".

"Tot plegat va ser un autèntic joc de pistes on els organitzadors van haver de jugar, esquivar i lluitar, a vegades molt arriscadament, amb autoritats, censors i vigilants de l’època, fins al punt que l'alcalde de la ciutat va ser destituït poc després de la celebració per haver-la permès i, sobretot, per haver permès que al programa d'actes hi lluïssin les quatre barres, que eren de color blau per dissimular, i que estaven prohibides del tot", explica Soler. Efectivament, l'empresari Joan Moll Vall, membre de la Federació de Joves Cristians durant la República, es va passar al bàndol franquista durant la guerra, i va ostentar l'alcaldia manresana entre 1958 i 1964.

Cinquanta anys després

Passats els anys, el sardanisme manresà no està disposat a permetre que "tota aquella feinada quedi en un racó de l'hemeroteca", motiu pel qual "ho hem volgut recordar amb un cap de setmana festiu on, com aleshores, hem aconseguit que totes les entitats manresanes dedicades a la cultura popular ens impliquéssim per tal de fer una festa ben engrescadora i participativa".

Així, doncs, el programa d'actes previst és el següent:

• 19:00h. – Conferència a l'Auditori Fundació Catalunya la Pedrera. “Manresa ciutat pubilla de la Sardana del 1963 al 2013”. A càrrec de Glòria Ballús, Musicòloga; i Juli Sanclimens, Organitzador de la ciutat pubilla de l'any 1963. 
• Tot seguit a la Plana de l'Om. Ballada de tres sardanes amb la Cobla Ciutat de Manresa
  • Jorn Alegre de Josep serra 
  • Manresa Dansa de Ricard Viladesau 
  • La flama de la sardana de Tomàs Gil i Membrado 

• 11:00h. – Cercavila de la plaça Major a la plaça Cots 
• 11:30h. –Arribada a la plaça Cots i acte commemoratiu del 50è aniversari ciutat pubilla 
• 12:00h. –Actuació
  • Colla castellera tirallongues 
  • Tabalers de Xàldiga 
  • Geganters de Manresa 
  • Orfeó manresà 
• 12:45h. –Ballada de sardanes amb la Cobla la Principal de la Bisbal
• Clausura de l'acte amb l'Orfeó Manresà i La Principal de la Bisbal 
• 14:30h. –Dinar d'aniversari. Lloc: espai gastronòmic del Kursaal. (reserves trucant a l' Agrupació Cultural del Bages al telèfon 938724926) 
• 17:00h. –Actuació dels esbarts:
  • Casal Cultural Dansaries manresans 
  • Grup de dansa Cor de Catalunya 
  • Conjunt dansaires manresans – Cor de Catalunya 
• 18:00h.-Concert d'aniversari
  • La Principal de la Bisbal 125 anys. 
  • Tríptic de records de Fèlix Martinez i Comin, coreografia de Joan Manel Miquel amb la participació de l'Esbart Manresà de l'Agrupació Cultural del Bages. 
  • Espectacle líric "La Principal, d'un arbre amunt", amb text de Roger Costa-Pau, direcció de Francesc Cassú i l'actuació de la soprano i actriu Elena Martinell.

Més informació: 50 anys de Manresa com a Ciutat Pubilla de la Sardana