Ganes de música. Amb aquesta expressió podem definir el perquè, aquest dijous, la Sala Gran Montserrat de Món Sant Benet mostrava un aspecte extraordinari en el primer concert del XXXI Festival Internacional de Música Clàssica de Sant Fruitós de Bages. En un territori mancat de grans esdeveniments relacionats amb aquesta cultura musical, és evident que el festival santfruitosenc ha trobat el seu espai i no són pocs els afeccionats que esperen, i esperem!, l'arribada del mes de juliol per poder assistir als quatre concerts que conformen aquesta programació.
Enguany a la lògica expectació del concert inaugural s'hi sumava la presència estel·lar del baríton navassenc Carles Pachón (1995) que va demostrar, una vegada més, el seu estratosfèric bon fer que el confirmen com un dels barítons europeus dins la generació més jove més brillants. I a bona fe que ho va demostrar quan va obrir el foc musical del recital i desglossar el preciós himne a l'estrella O du mein holder Abendstern de l'òpera Tannhäuser (1845) de Richard Wagner. I ho va fer amb una pulcritud i una serenor talment com si d'un Lied alemany es tractés per donar-li un aire de solemnitat interioritzada que s'ajustava a la naturalesa d'oració que és, en el fons, aquesta sublim ària del personatge de Wolfram von Eschenbach de l'òpera wagneriana.
Presentat el concert amb el títol de Gala lírica, Pachón no va tenir problema de compartir el recital al costat de la soprano Laura Brasó (Barcelona, 1996) i del tenor murcià Francisco Cruz (1999), presentat l'artista emergent de l'edició d'enguany, per ordir un programa d'àries i duos dels universos de l'òpera i de la sarsuela. Com si es tractés d' un immens mostrari de l'òpera divuitesca (Mozart), italiana (Rossini, Verdi i Puccini), francesa (Bizet) i russa (Txaikovsky), la sensació va ser la de voler construir un treball comú entre els intèrprets a la recerca del millor resultat, malgrat l'evident diferència de nivell entre Pachón i els seus dos companys d'escenari. Aquesta diferència no va anar en detriment perquè poguéssim gaudir, i molt, del lirisme de Brasó, com també de la línia de cant exhibida per Cruz. Correcte l'acompanyament d'Anna Crexells que va saber imprimir el caràcter i atmósfera musicals que demanaven cadascun dels números musicals.
El recital va anar de menys a més i va tenir un punt d'inflexió a partir de la darrera ària operística del concert, la celebèrrima Largo al factotum d'Il barbiere di Siviglia (1815) de Rossini, on Pachón va demostrar, un cop més, el perquè de l'obtenció d'importants premis com el Concurs Neue Stimmen, celebrat a Gütersloh (Alemanya) ara fa tres anys.
De la mà de Rossini arribàvem al bloc dedicat a la sarsuela, un gènere que, massa sovint, ha estat menystingut de les nostres programacions i, perquè enganyar-nos, ha patit d'interpretacions poc lluïdes que han acabat anant en detriment del propi interès del gènere. La conjunció dels tres solistes ens va portar a un esplèndid bloc de cinc números musicals amb bellíssimes mostres de les sarsueles Luisa Fernanda, Gigantes y cabezudos, La del soto del parral, El último romántico i Marina que van entusiasmar al públic i que a molts, a més, ens van permetre fer-nos adonar de la importància per aquest repertori d'interpretacions dignes i solvents com les escoltades.
Amb un públic totalment entregat, encara va haver-hi temps per a un bis com va ser Pel teu amor-Rosó de Josep Ribas amb lletra de Miquel Poal. És aquesta una cançó provinent d'un sainet líric homònim, de l'any 1922, que ha estat popularitzat per multitud de cantants. A propòsit de cantants catalans, el proper concert del festival arribarà dijous vinent amb Conxita Badia: esclat de l'artista, exili i retorn protagonitzat per la mezzosoprano Mireia Pintó, el pianista Vladislav Bronevetzky i l'actriu Sílvia Bel que, a ben segur, permetran fer-nos augmentar aquestes ganes de música.
