Rundskop ha arribat al Fecinema de Manresa des de Bèlgica després de ser escollida com la representant del seu país per aspirar a l'Oscar al millor film de parla estrangera i, per tant, una contrincant de l'escollida a nivell espanyol, Pa negre. A més a més, el seu director, Michaël R. Roskman es dóna a conèixer amb Rundskop, i de quina manera, ja que és la seva obra prima. En parla anglesa ha estat traduïda com a Bullhead, que traduït al català significa “cap de toro”.

La pel·lícula és venuda com la història d'un ramader, Jacky Vanmarsenille (Matthias Schoenaerts). És propietari d'una granja que funciona il·legalment ja que, juntament amb els seus pares, dóna hormones al bestiar perquè s'engreixin més ràpid. Negoci il·legal ja per tradició familiar, els conflictes entorn aquesta activitat són presentats des de l'inici, i aviat es comença a caracteritzar a Jacky com un individu paranoic i agressiu. Però, tal i com es comenta des de l'inici, el passat sempre retorna, i és que a partir d'un flashback es narra i mostra amb imatges el trauma infantil de Jacky. I no és per menys. En aquest punt es crea un afegit, un secret i alhora revelació que fa que l'espectador hagi de desdibuixar i tornar a dibuixar de nou tot el camí traçat fins aquell moment.

Alhora que l'espectador pren consciència de la desgràcia d'en Jacky, aquest es veu eclipsat per aquest passat, i més després que els responsables del seu trama retornin en el present. Entre embolics d'activitats il·legals i mafiosos pel mig, Jacky durà a terme la seva revenja personal, la qual cosa qüestionarà fins a quin punt es poden arribar a justificar els crims comesos per un home al qual la vida no ha estat generosa. El comportament del ramader és el mateix que el d'un animal, i és així tal com ho vol mostrar el film, i que realment aconsegueix. I per què no considerar-ho com una metàfora de la crueltat de la humanitat, que empesa per raons justificades o injustificades actua també segons instints primaris.

Sigui com sigui, Rundskop és el relat de la desgràcia d'un home i de la idea que no es pot viure amagant el passat perquè sempre acaba sortint a la llum. Covardia, fidelitat, entrega o crueltat són algunes de les qüestions claus que tracta el film. Podem sentir llàstima de la mala sort d'una persona i compadir-la, o ben el contrari mostrar-nos intolerants; el cas és que una història com aquesta no ens deixa indiferents.