Sant Salvador de Guardiola acull aquest dissabte al vespre l'acte "Viles cremades 1714" que tindrà lloc al poble de Salelles, cremat per les tropes borbòniques l'any 1713. L'esdeveniment, que començarà a 2/4 de 9 del vespre, consistirà en el descobriment d'una placa commemorativa, una conferència audiovisual de l'historiador especialitzat en la Guerra de Successió, Francesc Serra, l'actuació del Grup de Dansa Cor de Catalunya, que oferirà l'espectacle "1714. Diari d'una esperança" i un sopar, que clourà la vetllada. L'acte està organitzat conjuntament Ajuntament, Fundació Independència i Progrés i l'Associació de Veïns i Propietaris de Salelles i cal l'adquisició prèvia de localitats per assistir a l'espectacle de dansa i al sopar al preu de 10 euros.
Segons les dades històriques de les quals es disposa actualment, Salelles va ser una de les viles cremades per les tropes borbòniques del tinent general José de Armendáriz i del mariscal de camp Conde de Montemar. L'exèrcit francès, integrat per uns 4.000 efectius, va passar per Salelles mentre feia el camí d'Igualada, passant pel coll del Bruc, fins a Manresa, on van protagonitzar l'episodi de la devastadora crema de la ciutat. Malgrat que no es coneixen els detalls d'aquest episodi, sí que es té constància del fet que les cases del terme de Salelles van ser saquejades per l'exèrcit borbònic.
Es troba constància escrita dels fets a la premsa de l'època, concretament a la "Gazeta de Barcelona", en la seva edició del dia 25 d'agost de 1713, una setmana més tard de l'incendi borbònic de la ciutat de Manresa, en la qual s'explica que "el Enemigo antes de abandonar la Ciudad de Manresa el dia 13 explicó su furioso encono, quemando la mayor parte de las casas, es a saber las de la Plaça Mayor, calles de San Miguel, de Sobrerroca, el Arrabal de San Andrès, y la calle de Santa Lucia; y estando ardiendo las casas executaron los Enemigos las mas atroces barbaridades, hasta degollar niños inocentes, con tan atroz estrago, que deve servir de cabal desengaño, a los que simuladamente han predicado su enganyosa piedad; quemaron tambien al passar el Lugar de Salellas".
La tasca desenvolupada pels historiadors també confirma el fet que el duc de Vendôme que va acampar a Salelles l'any 1697, va ser el mateix que va dirigir l'exèrcit borbònic a Catalunya l'any 1711, durant els setges de Prats de Rei i de Cardona. Al seu llibre "Els Heoris del 1714. Els defensors de Catalunya", del doctor en història i especialista en la Guerra de Successió, el navarclí Francesc Serra, hi apareix una referència força detallada d'aquest episodi.
"El dia 18 de setembre de 1697 els francesos entraren a Manresa. Havent arribat alguns destacaments de l'exèrcit francès a Salelles, a una hora de Manresa, aquests van cometre excessos en cases de pagès, vinyes i esglésies, d'on n'espatllaren els ornaments. Els síndichs de Manresa informaren al generalíssim francès duc de Vendôme dels excessos comesos pels seus soldats a Salelles i aquest els prometé que faria restituir els mals que havien comès els seus soldats, escrivint al comandant dels soldats acampats a Salelles, i el dia 19 s'hi presencià. El dia 22 de setembre es va arranjar el camí des de Salelles a Manresa pel lloc dit de Collmanresa, per tal de baixar cap a la ciutat l'artilleria, tant la grossa com la mitjana, és a dir, cinc canons grossos i quatre de mitjans, dos trabucs de forma major, i altres instruments de guerra i molts carros de bombes i una infinitat de càrregues de bales, pólvora, xapes i pales i altres. El dia 23 de bon matí va marxar el duc de Vendôme amb la major part del seu exèrcit. La resta de l'exèrcit va restar acampat a la parròquia de Salelles sota el comandament del Gran Prior de Malta, germà del duc de Vendôme. L'artilleria que passava pel camí de Salelles a Manresa, estava destinada a posar setge al castell de Cardona. Per sort, la guerra va acabar pocs dies després i el castell de Cardona no va ser assetjat".
Conferència a càrrec d'un dels principals especialistes en la Guerra de Successió
Francesc Serra i Sellarés (Navarcles, 1977) és doctor en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona i professor de Geografia i Història a l'Institut Moianès. Especialista en la Guerra de Successió, destaquen els seus llibres La darrera victòria de l'exèrcit català. La batalla de Talamanca, 1714 (2009) en col·laboració amb Gustau Erill, i Catalunya, 1714. Un viatge als escenaris de la Guerra de Successió i al temps del Barroc (2010) en col·laboració amb Quaderna. Ha publicat nombrosos articles relacionats amb la Guerra de Successió i ha participat en la confecció de la Ruta 1714, del Museu d'Història de Catalunya. Ha estat l'assessor històric i investigador principal del documental sobre el setge de Cardona, 1711. El Setge, retransmès per TV3, i és assessor històric de l'Aplec del 18 de Setembre de Cardona, que commemora la resistència del darrer baluard català de la Guerra de Successió. Destaquen també les seves investigacions sobre genealogies i masos de la Catalunya central, i és autor del llibre Sant Benet de Bages. Època montserratina (1593-1835), (2006) objecte de la seva tesi doctoral.
