Al cor de Manresa hi ha un edifici majestuós que forma part del paisatge i la memòria de la ciutat. El seu perfil és conegut per tothom i les seves escales han estat trepitjades per generacions de manresans. Però sota la seva estructura monumental s'hi amaguen secrets poc coneguts, rastres d'un passat ple de misteris, símbols i històries enterrades.

Els qui hi entren per primera vegada ho fan amb una barreja de respecte i fascinació. Però només qui hi mira amb ulls curiosos i escolta amb atenció pot captar els signes que desvelen un món paral·lel: relíquies ocultes, espais amagats, cròniques de poder, de fe i de resistència.

Santa Maria de la Seu: el tresor gòtic que encara guarda misteris

Parlem, és clar, de la Basílica de Santa Maria de la Seu, un dels edificis gòtics més emblemàtics de Catalunya. Projectada el 1328 per Berenguer de Montagut, el mateix arquitecte del monestir de Santa Maria del Mar de Barcelona, la Seu de Manresa no és només un lloc de culte: és un llibre de pedra que relata segles d'història, art i espiritualitat.

Tot i ser coneguda per la seva arquitectura i el seu imponent rosetó, la Seu amaga molts racons ignorats pel públic general. Un dels més sorprenents és la cripta, un espai soterrat i discret que acull les restes de diverses figures eclesiàstiques rellevants, i que forma part de l’imaginari més misteriós del temple. Aquest espai, que va estar tancat durant anys, contribueix a alimentar la llegenda de la basílica com a lloc carregat d’història i secrets.

Relíquies, símbols i llegendes amagades entre capitells i altars

A dins, més enllà de la cripta, la basílica conserva relíquies antigues, com fragments de roba o ossos de sants, guardats en reliquiaris artístics d'orfebreria fina. Algunes d'aquestes peces només es mostren en festivitats especials o visites guiades molt concretes. Els retables barrocs, les capelles laterals i fins i tot algunes inscripcions en pedra amaguen referències al poder religiós, però també a la lluita contra pestes, sequeres i invasions.

Entre els elements més destacats hi ha el retaule del Sant Esperit, de Pere Serra (s. XIV), una obra mestra del gòtic català que es conserva al Museu de la Seu, i que il·lustra escenes carregades de simbolisme que, en el seu moment, tenien un poder espiritual i polític enorme.

Un espai viu, però encara per descobrir

Tot i que molts manresans hi han estat alguna vegada, la basílica continua sent un espai amb moltes capes per desxifrar. Algunes parts només són accessibles en visites guiades o itineraris especials, com les voltes gòtiques, els passadissos interns que comuniquen espais litúrgics, o les escales en espiral que pugen fins a les terrasses, des d'on la ciutat es veu amb ulls d'àguila.

També s'hi han fet intervencions recents per millorar la il·luminació, la seguretat i l'accessibilitat, però l'essència intacta de la Seu continua exercint una fascinació antiga i persistent.

Una mirada nova a una icona de sempre

La Seu de Manresa no és només una silueta inconfusible ni un símbol religiós, sinó un espai que guarda relats que no sempre s'han explicat del tot. Explorar-la és entrar en contacte amb l'espiritualitat medieval, amb l'art gòtic més sublim i amb els silencis que parlen del pas del temps. I també, potser, amb alguna història que encara espera ser descoberta sota la pedra freda.