Segueix l'aigua per una ruta verda al cor del Bages, entre natura, història i canals medievals

Un recorregut sorprenent per un dels paisatges més emblemàtics de la Catalunya Central que et connecta amb un dels episodis crucials de la història de Manresa

  • Cada mes de març se celebra la Transéquia -
Publicat el 31 de maig de 2025 a les 06:00
Actualitzat el 31 de maig de 2025 a les 17:33

A pocs minuts de Manresa, hi ha un camí que serpenteja entre boscos, camps i petits desnivells. No és una via qualsevol: és una ruta viva, plena de sons suaus d'aigua, racons ombrívols, passeres, canals antics i panells que t'expliquen històries d'un altre temps. Un itinerari que pot fer-se a peu o en bicicleta i que es converteix, gairebé sense adonar-te'n, en una immersió total en la natura i en la història d'un territori. El recorregut és apte per a tothom: famílies, escoles, caminants habituals o persones que simplement volen desconnectar. El millor de tot és que no cal sortir gaire lluny per trobar-lo. És aquí mateix, al cor del Bages, envoltat de silenci i llegendes.

Un canal medieval que encara dona vida

Aquest espai és el Parc de la Séquia, un gran espai natural i cultural que es vertebra al voltant de la Séquia de Manresa: un canal medieval de més de 26 km construït al segle XIV per portar aigua del riu Llobregat fins al Parc de l'Agulla, ja a la ciutat. L'obra, considerada un prodigi d'enginyeria hidràulica per l'època, continua viva i activa set segles després, i ha esdevingut un eix patrimonial i paisatgístic de primer ordre.

El parc permet seguir aquest canal a través d'un recorregut que uneix Balsareny i Manresa, amb múltiples punts d'interès al llarg del traçat: passeres, rescloses, camps de conreu, estacions interpretatives, i miradors des d'on es pot veure, literalment, com l'aigua fa créixer el territori.

 

  • La Séquia es pot seguir gairebé íntegrament en bicicleta

Entre natura, educació i descoberta

El Parc de la Séquia no és només un lloc per passejar: també és un espai d'educació ambiental i de divulgació. Gràcies a la Fundació Aigües de Manresa - Junta de la Séquia, el parc ofereix activitats per a escoles, famílies i públic general al voltant de la sostenibilitat, el patrimoni hidràulic i l'ús responsable de l'aigua.

A més, integrat al parc hi ha equipaments com el Centre de l'Aigua de Can Font, un espai museístic i pedagògic a Manresa que complementa perfectament l'experiència al territori.

Una escapada a tocar de casa

Fer la ruta de la Séquia és, en realitat, fer un viatge de retorn a un dels episodis crucials de la història de la ciutat de Manresa. Un trajecte tranquil que et permet gaudir del paisatge del Pla de Bages, entendre com l'aigua va transformar una ciutat, i reconnectar amb el ritme lent de les coses essencials. Una proposta ideal per redescobrir la comarca amb calma, mirada oberta i sabates còmodes.

 

  • La Séquia passa per paratges preciosos

Una història marcada per la persistència... i la Llum

Però la Séquia no és només una fita d'enginyeria medieval. És també un símbol de resiliència col·lectiva, vinculat a un dels relats més profunds de la ciutat: el Misteri de la Llum. Quan els treballs per construir el canal es van enfrontar a l'oposició del bisbat de Vic, la ciutat de Manresa va quedar sense el cabal que necessitava desesperadament. La tensió era alta, i els ànims, encesos.

La tradició explica que, el 21 de febrer de 1345, mentre es feia una missa a l'església del Carme, un raig de llum va travessar un vitrall i es va projectar directament sobre l'altar. Aquell fet -entès com un senyal diví- va marcar un abans i un després: va ser interpretat com el vistiplau celestial a l'entrada de l'aigua a la ciutat. Pocs dies després, el conflicte es va resoldre i la Séquia va poder acabar-se.

Avui, més de 675 anys després, aquest episodi continua commemorant-se amb la Festa de la Llum, una de les celebracions més arrelades a Manresa, que cada febrer recorda aquell moment amb cultura, tradició i memòria.

Una ruta amb ànima

Recórrer avui el Parc de la Séquia és, també, caminar al costat d'aquesta història. És seguir un fil d'aigua que ha travessat segles i que ha estat clau en el desenvolupament de Manresa. Una ruta que connecta natura i patrimoni, però també llegenda i identitat. Perquè hi ha canals que porten aigua… i canals que porten memòria.