La Gendarmeria francesa no reprendrà, de moment, la recerca de la manresana Txell Fusté, la segona excursionista catalana desapareguda el desembre del 2024 al pic del Rulhe, als Pirineus francesos. El cos d'un dels dos desapareguts, tot apunta que d'Esteve Carbonell, va ser trobat aquest diumenge per un grup d'excursionistes, però el cos policial espera els resultats de l'autòpsia -prevista per a les pròximes hores- abans de decidir cap a on orientar la investigació.
Segons han informat fonts de la Gendarmeria a l'Agència Catalana de Notícies (ACN), els dos cossos no estaven junts en el moment de la mort, fet que consideren clau per confirmar que els joves es van separar abans de morir. "Si haguessin estat junts, ja hauríem trobat també l'altre cos", han apuntat.
La zona on es va localitzar la víctima ja havia estat inspeccionada durant l'hivern pels serveis d'emergències, però els gruixos de neu i gel eren aleshores molt importants. A dia d'avui, el terreny continua encara cobert parcialment de neu, cosa que complica la visibilitat i la recerca. La decisió de reprendre o no el dispositiu dependrà dels resultats de l'autòpsia i dels nous indicis que puguin sorgir.
Tot i que encara no s'ha confirmat oficialment que el cos trobat a la falda del pic de Rulhe sigui el d'Esteve Carbonell, l'Ajuntament de Puig-reig ha publicat una nota de condol a les seves xarxes socials, que han aprofitat per desitjar ànims a familiars i amics de Txell Fusté.
Mig any d'incertesa
Han passat sis mesos des que la manresana Txell Fusté i el puig-reigenc Esteve Carbonell van desaparèixer als Pirineus francesos, sense que se n'hagi sabut res fins fa pocs dies. La parella va iniciar l'ascensió al pic Rulhe el 7 de desembre del 2024 i va ser atrapada per un torb de nord. Des de llavors, no se n'havia tingut cap notícia.
En les darreres setmanes, familiars i amics havien estat preparant una nova recerca per reprendre els treballs interromputs durant l'hivern, esperant que la retirada de la neu a partir de mitjans de juny els permetés avançar en la localització dels cossos. Paral·lelament, els cossos d'emergència francesos havien fet reconeixements aeris sense novetats.
Una desaparició sobtada
La darrera comunicació de la parella amb la família va ser a primera hora del matí del dia 7. Quan, al vespre, no se'n va saber res més, es va activar l'alerta. L'endemà, es localitzava la seva furgoneta al Pla de Peyres, però no hi havia rastre d'ells. La Gendarmeria francesa i els Bombers d'Andorra es van fer càrrec de la recerca inicial, que va anar minvant fins a quedar aturada.
Una recerca voluntària entre la neu
Davant la manca de resposta oficial, un grup de 25 voluntaris, entre ells bombers fora de servei i un guia andorrà, van reprendre les tasques per compte pròpia. Durant dos dies d'estabilitat meteorològica van explorar a fons la zona a partir del punt on s'havia perdut el senyal del mòbil. El primer dia es va centrar en una àrea concreta, amb sondeig de neu de fins a dos metres de profunditat i ús del sistema RECCO, però sense resultats.
L'endemà, després de pernoctar al refugi de Rulhe, van ampliar la recerca cap al nord, descartant la zona sud per la seva orografia complexa. La segona jornada va ser més extensa, amb exploració de zones més ombrívoles i difícils, però la manca de rastres va impedir cap localització. Tot i això, la recerca va servir per acotar possibles zones d'interès de cara a futures actuacions.
