El passat cap de setmana va aterrar al Kursaal una de les obres més esperades de la present temporada teatral manresana: l'espectacle a l'entorn del gran filòsof grec Socrates, encarnat per l'actor Josep M. Pou. 

No obstant l'expectativa generada, que va omplir fins a tres sessions el teatre, el resultat de l'obra va ser agredolç, degut principalment a la supèrflua entitat dramàtica i filosòfica del text concebut per Mario Gas i Alberto Iglesia. Sócrates. Juicio y muerte de un ciudadano, estrenada al Teatre Romea el passat juliol, després del seu pas pel Festival de Merida, ens planteja un panegíric sobre el pensador grec amb pretensions d'esdevenir una denuncia general als mals, perversions i corrupteles que assetgen els governs democràtics, d'antes i d'ara. Tanmateix, més enllà de molts tòpics reiterats i les diverses fonts bibliogràfiques esgrimides al comentari del programa de mà, la construcció dramàtica de la història acusa la manca d'una major profunditat, tant a l'hora de dotar d'entitat històrica al personatge (convertit gairebé en un messies del bé i la justícia eterna, en un retrat molt superficial) com en la construcció dialèctica del seu judici (la millor part són els monòlegs).  

Afortunadament, el magisteri dels actors va suplir amb escreix les debilitats del text. L'imponent autoritat escènica de Pou treu petroli dels seus diàlegs i monòlegs, erigint-se com un Socrates humà, incisiu i agut, però també apassionat i sofrent. La resta d'intèrprets, relegats a un paper força secundari, aconsegueixen reeixir amb talent en les seves puntuals intervencions gràcies, en gran mesura, a la dinàmica direcció escènica de Gas (molt millor com a director que com a dramaturg). Entre aquests, destaquen les sòlides aportacions dels personatges encarnats per Carles Canut i Amparo Pamplona. 

La plàstica il·luminació de Txema Orriols, junt a l'austera escenografia de Paco Azorín, que simula una bancada de seients en forma de grada, faciliten un marc obert i atemporal per on circulen i es mouen fluidament els espectadors. El públic va aplaudir generosa i merescudament el magnífic equip d'intèrprets.