Sor Lucía Caram, la manresana més mediàtica, ha publicat un nou llibre amb pensaments, cites i poemes sota el títol 'Estimar la vida i compartir-la', publicada per Ara Llibres, en català, i per Now Books, en castellà. El llibre, que es va llençar el passat 17 de novembre, té 136 pàgines i un preu de 16,95 euros.
En aquest llibre, sor Lucía Caram deixa aflorar paraules, poemes i reflexions pròpies i de persones sàvies que l'han influït al llarg dels anys. Paraules plenes de saviesa i experiència per calmar la set durant el camí, per activar-nos des de dins i així poder construir un món més just, fratern i solidari, un món en el qual tots puguem tenir una vida feliç, en el qual ens diguem i, de veritat siguem, germans els uns dels altres. El seu objectiu és que aquests pensaments ajudin a combinar allò que anomenem felicitat amb allò que teixeix el millor de la nostra vida: el compromís, la passió per la justícia, el desig de ser bons i fer el bé, la necessitat imperiosa de fer del nostre món i del planeta un temps i un espai per a la realització de les nostres vides en l'amor.
Síntesi
Fa la impressió que el nerviosisme i l'estrès, les presses i la crispació són l'ecosistema en el qual ens hem de moure els humans si volem ser algú en aquesta societat de canvis accelerats i de la comunicació a l'instant. La majoria dels mortals no sabem viure el moment present, som errants pelegrins en la nostra pròpia història, estem absents en la nostra hora. Busquem la felicitat desesperadament, però sovint la busquem allà on no hi és. I només quan és massa tard i la nostra salut en pateix les conseqüències, convertim el silenci, el repòs i la quietud en el territori de la nostra recuperació, en una oportunitat terapèutica, curativa del nostre interior malparat.
En el silenci podem renéixer, podem aprendre a viure la vida i a estrenar cada instant donant-li sentit, deixant que ens porti notícies d'allò que anhela el nostre cor: la pau, la felicitat i la calma. Estem a temps, podem descobrir que la felicitat no és una meta ni una utopia impossible d'assolir, la felicitat està en el camí i podem percebre-la, gaudir-la i viure-la a cada pas, perquè la felicitat és estimar la vida i compartir-la.
En aquest llibre, sor Lucía Caram deixa aflorar paraules, poemes i reflexions pròpies i de persones sàvies que l'han influït al llarg dels anys. Paraules plenes de saviesa i experiència per calmar la set durant el camí, per activar-nos des de dins i així poder construir un món més just, fratern i solidari, un món en el qual tots puguem tenir una vida feliç, en el qual ens diguem i, de veritat siguem, germans els uns dels altres. El seu objectiu és que aquests pensaments ajudin a combinar allò que anomenem felicitat amb allò que teixeix el millor de la nostra vida: el compromís, la passió per la justícia, el desig de ser bons i fer el bé, la necessitat imperiosa de fer del nostre món i del planeta un temps i un espai per a la realització de les nostres vides en l'amor.
Síntesi
Fa la impressió que el nerviosisme i l'estrès, les presses i la crispació són l'ecosistema en el qual ens hem de moure els humans si volem ser algú en aquesta societat de canvis accelerats i de la comunicació a l'instant. La majoria dels mortals no sabem viure el moment present, som errants pelegrins en la nostra pròpia història, estem absents en la nostra hora. Busquem la felicitat desesperadament, però sovint la busquem allà on no hi és. I només quan és massa tard i la nostra salut en pateix les conseqüències, convertim el silenci, el repòs i la quietud en el territori de la nostra recuperació, en una oportunitat terapèutica, curativa del nostre interior malparat.
En el silenci podem renéixer, podem aprendre a viure la vida i a estrenar cada instant donant-li sentit, deixant que ens porti notícies d'allò que anhela el nostre cor: la pau, la felicitat i la calma. Estem a temps, podem descobrir que la felicitat no és una meta ni una utopia impossible d'assolir, la felicitat està en el camí i podem percebre-la, gaudir-la i viure-la a cada pas, perquè la felicitat és estimar la vida i compartir-la.
