Restes trobades durant les obres. Foto: AjM

Els treballs de reparació d'una part del mur de la Seu que es va esfondrar –i que es correspon a una part de la muralla– han deixat al descobert unes restes arqueològiques. En el moment de fer la rasa per a la construcció del mur de formigó que ha d'aguantar el tram de muralla restaurat, el seguiment arqueològic ha permès detectar nivells arqueològics d'època medieval i moderna, entre els quals destaca la troballa d'estructures d'enterrament.

Aquesta troballa ha motivat l'aturada de l'obra per poder procedir a l'excavació extensiva d'aquesta superfície, d'aproximadament 50 m². La intervenció arqueològica, promoguda per l'Ajuntament de Manresa, és a càrrec de l'empresa especialitzada Arqueociència, Serveis culturals SL amb la direcció de l'arqueòleg Javier González i la col·laboració de l'arqueòleg Oriol Achón. La intervenció ha estat autoritzada pel Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.

El seguiment arqueològic d'aquestes obres era preventiu, segons determina la llei del Patrimoni Cultural Català, per ser una zona d'expectativa arqueològica, tal com havien demostrat altres intervencions fetes al Puigcardener, i per tractar-se d'una zona adjacent a la muralla de Manresa, que té la consideració de bé cultural d'interès nacional.

Les restes arqueològiques
Per ara, el fet més destacat ha estat el registre d'un mínim de catorze inhumacions en taüt de fusta, que molt probablement daten de mitjans del segle XIX. Es tracta possiblement d'una fosa comú on s'hi van apilar les caixes aprofitant l'espai al màxim. El forat probablement ha estat amortitzat amb sediments on s'hi han trobat també restes òssies humanes fora del seu context, possiblement d'una altra necròpolis propera i més antiga (interpretació preliminar).

En aquest enterrament col·lectiu s'han documentat un mínim de 14 individus. En concret, s'identifiquen adults, joves i destaquen tres inhumacions infantils. Tots, per la seva disposició, semblen haver estat dipositats en un mateix moment. Això fa pensar que es pot tractar de l'enterrament de persones mortes pel mateix motiu, que podria ser degut a causes epidemiològiques, que poden tenir correspondència amb alguns fets documentats a Manresa al llarg del segle XIX .

Per sota d'aquestes restes, al sector oest, afloren ja estrats amb restes de ceràmica, restes òssies de fauna (originades pel cuinat i consum) i indicis d'estructures (forats de pal, fogars, murs i retalls antròpics a la roca). Concretament, per les restes ceràmiques localitzades, es determina que corresponen a un moment d'ocupació medieval, dels segles XI al XIV, assentament que s'instal·laria sobre la mateixa roca del turó. En aquests estrats inferiors també apareixen barrejats alguns petits fragments que podrien correspondre a ceràmica ibèrica. Aquests estrats, però, es troben encara en la fase inicial d'excavació.

Els estrats superiors, amb una potència d'entre 2 i 3 metres que van ser remoguts al fer la rasa, corresponen a aportacions de terres fetes en un moment de finals del segle XIX o inicis del XX per tal d'anivellar aquest espai, que abans era aterrassat.

La intervenció arqueològica, que tindrà una durada d'unes tres setmanes, es preveu que acabi a mitjans d'aquest mes de gener. Les restes arqueològiques es dipositaran al Museu Comarcal de Manresa, segons autoritzin els Serveis Territorials del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, i la memòria final de l'excavació permetrà ampliar el coneixement que fins ara es té de l'ocupació del turó de la primera ciutat de Manresa.

Per ajudar a la comprensió de les restes trobades i complementar la informació obtinguda s'està realitzant una recerca documental paral·lela, que realitza Raquel Valdenebro, documentalista de la mateixa empresa Arqueociència.

La intervenció arquitectònica a la muralla
La intervenció que ha motivat la troballa es deriva dels treballs realitzats per tal de restaurar el tram de muralla que el novembre de 2009 es va detectar que presentava inestabilitat i que perillava d'esllavissar-se. Per tal de garantir la seguretat de les persones que passen pel Camí dels Corrals –que discorre just per sota d'aquest tram de Muralla–, aleshores es va procedir a tallar el pas de vianants pel camí, a desmuntar les parts que no eren estables i a elaborar un projecte de restauració adequat per garantir l'estabilitat de la Muralla i alhora respectuós amb el bé cultural. Tot aquest treball va comptar amb el seguiment arqueològic preventiu.

Posteriorment, per a procedir a la restauració de la Muralla, s'han dut a terme estudis geotècnics per determinar la solució tècnica més adequada a partir de la qual construir una estructura de formigó capaç de substituir, a efectes resistents i de contenció de terres, l'antiga muralla de pedra i s'ha redactat el projecte definitiu en funció dels resultats obtinguts.

Quan es reprenguin els treballs s'ha de construir el mur de formigó que és el que ha motivat l'excavació del terreny per preparar la zona del micropilotatge i per fer la sabata de formigó. La part de darrera del mur de formigó es reblirà amb graves per al drenatge. La nova estructura de fonament i suport es revestirà de tal manera que l'aspecte exterior final mantindrà el mateix aspecte de la resta de la muralla, tal i com s'ha indicat des de la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de la Catalunya Central.

L'assentament al Puigcardener
Els antecedents de la ciutat de Manresa són al Puig Cardener. Les troballes arqueològiques fetes al llarg dels anys demostren que es tracta d'un espai ocupat des de temps molt antics.

En aquest turó, es coneix l'existència d'un poblat fortificat o oppidum del període ibèric. La tria d'un lloc com aquest per aixecar un poblat tingué a veure amb la seva situació estratègica al congost del riu Cardener i amb les seves formes abruptes i cingles tallats a la roca que facilitaven la defensa.

Com la resta dels oppidums ibèrics, cal pensar que aquest poblat tenia algun tipus de mur que el protegiria, però no se n'han conservat restes. Durant el període romà, l'ocupació del turó s'hauria mantingut, encara que molt reduïda.

Les excavacions arqueològiques del 1915 i 1986 a la part de ponent del turó van posar al descobert tombes i enterraments que poden datar-se entre els segles VI-VII.

El primer nucli poblat estable i continuat que dóna lloc a la ciutat de Manresa data d'almenys els segles IX-X, ja en plena època medieval, quan els comtes de Barcelona tingueren interès en tornar a recuperar el turó del Puig Cardener com a ciutat fortificada en la seva política d'expansió cap al sud: el Cardener i el Llobregat foren les fronteres de la Catalunya Vella i calia tenir defenses a prop.

El nom Menresa el trobem per primer cop a principis del segle X referint-se a la fortificació medieval del Puig, i potser guardava la memòria del vell nom de l'oppidum ibèric. A mitjans del segle XI el nom va ser traduït al llatí i va aparèixer el mot Minorisa.

En aquella època, la ciutat va néixer com un turó fortificat. El Puig Cardener hauria acollit, dintre de les seves muralles, els edificis religiosos i militars més importants: hi havia les esglésies de Santa Maria i Sant Martí i els edificis de la comunitat de canonges. Com a edifici militar, destacava la torre Vescomtal, que feia les funcions de castell i residència del representant del comte de Barcelona.

A partir del segle XII, la ciutat creix cap a la zona de l'actual plaça Major, on es feia el mercat i es construeix un nou circuit de muralles que englobava el Puigcardener i el Puigmercadal. Al segle XIV, però, les cases i edificis del Puigcardener eren conegudes encara com La Ciutat en record del primer nucli de població.

A partir de 1322 s'inicia la construcció de la nova Seu gòtica que va implicar una gran transformació de l'entorn. Els veïns que vivien al turó van ser expropiats i es van enderrocar les cases. El turó fou anivellat per tal de convertir-lo en una superfície plana i fonamentar bé l'edifici. Entorn al 1375 s'enderrocava la vella església romànica de Santa Maria i la casa i els cellers dels pabordes. Poc desprès seria el torn de la petita esglesiola de Sant Martí. L'any 1377 el rei Pere III autoritzava l'enderroc de la torre vescomtal per tal de no fer nosa a les obres de construcció de la Seu. Les pedres serien reutilitzades en la nova església.

Actualment, tota aquesta zona rep la consideració de zona d'alta expectativa arqueològica al nou Pla especial urbanístic de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, geològic i paisatgístic de Manresa que està en procés d'exposició pública per la seva aprovació definitiva.

La muralla del Parc de la Seu
Cal pensar que, inicialment, el turó del Puig Cardener exercia les funcions de fortificació. Tot i que no se'n conserven restes, un primer circuit de muralles resseguiria la part superior del cim, adaptant-se a les irregularitats del terreny i protegint de forma exclusiva els edificis aixecats al turó. En cas de perill, els habitants dels barris dels voltants abandonarien les seves cases per refugiar-se dins de les muralles. El traçat que segueixen actualment les muralles al Puigcardener correspon molt possiblement al traçat més antic de les muralles dels segles X i XII.

En relació amb el tram de muralla que es restaura i la zona que s'està excavant, cal dir que a prop hi ha restes de la muralla medieval: des del camí dels Corrals, a l'angle que fa el mur entre els sectors sud i est, es conserven les restes d'una porta tapiada amb un arc de mig punt. Aquesta porta correspondria a la muralla medieval i seria una portella que comunicava el cim del Puig Cardener amb les cases de la part inferior de la mola i amb el riu.

De tota manera, el mur que es veu actualment correspon bàsicament a unes reformes molt importants que s'hi van fer el segle XIX, a partir d'uns plans de refortificació de la ciutat amb motiu de les Guerres Carlines.

La zona propera a l'espai excavat se sap que fou ocupada pel cementiri de la Seu i que fins almenys la segona meitat del segle XIX presentava dos nivells ben diferenciats, amb un mur d'aterrassament. Segurament fou ja al segle XX, amb la urbanització del Parc de la Seu, quan es va reomplir de terres tota la zona interior de la muralla deixant la portella medieval tapiada i tapant els enterraments que ara s'han posat al descobert.

Imatges de les restes trobades a les obres del mur del Parc de la Seu. Foto: AjM