"Per fi podem dir que a Manresa tenim una cobla; un somni molt desitjat per tots des de fa molts anys. S'ha fet amb una formació jove i dinàmica que recolzarem amb orgull i fermesa, perquè som conscients que si no vetllem pels interessos més propers, poca cosa farem a la llarga pels interessos culturals de la ciutat i per consolidar el futur de la nostra terra". Així es presentava en societat, l'1 de març de 1998, la Cobla Ciutat de Manresa després d'un buit de pràcticament 15 anys d'aquest tipus de formació musical tan nostrada a la capital del Bages.
"Des de mitjans dels vuitanta, que va ser quan es va dissoldre la Cobla Bages, Manresa va passar un temps sense una formació musical pròpia en aquest sentit", explica el músic i trompetista Xavi Planes, un dels fundadors de la Cobla Ciutat de Manresa. "Durant aquells anys, els instrumentistes que hi havia a la ciutat s'havien de buscar la vida i anar a tocar en cobles d'altres municipis", comenta.
Ell, per exemple, que a començaments dels noranta tenia 20 anys, es feia farts d'anar i venir de Berga, un indret on sempre s'ha mantingut molt viva aquesta tradició: "A diferència d'altres conservatoris del país, el de la capital del Berguedà sempre ha apostat per l'ensenyament d'instruments de cobla, i tant és així que avui en dia, dintre de les formacions més reputades com la Jovenívola de Sabadell o La Principal de la Bisbal, hi ha algun músic o altre que ve de Berga", assenyala.
En el cas de Manresa, tot i haver estat -tal com explicava Francesc Soler i Mas- una de les primeres ciutats catalanes (fora de les que pertanyen a l'Empordà, la Garrotxa, la Selva i el Gironès) en mostrar interès per la sardana i tot el que se'n derivava (a la primeria del segle XX es va aconseguir que una família de músics provinents de Tortellà, els Juanola, es traslladessin a la capital del Bages per seguir tenint cobla a la ciutat), mica en mica, la tradició es va anar abandonant... Fins que va desaparèixer.
Ramon Fontdevila, una peça clau per al ressorgiment
Coincidint amb l'arribada del tripartit (PSC, ERC i ICV) al govern de Manresa, l'any 1995, el que aleshores va agafar les regnes de la regidoria de Cultura, Ramon Fontdevila, "va mostrar un gran interès a fer reviure musicalment la ciutat", memora Planes. "Ens va reunir a uns quants músics i a partir d'aquí vam començar a treballar per tornar a tenir bandes pròpies".
És arran d'aquest primer encontre que neix la Unió Musical del Bages, i, tres anys més tard, la Cobla Ciutat de Manresa. "Recordo que els que ens vam encarregar de trobar instrumentistes vam ser el Valentí Vilar, que tocava el flabiol, el Joan Padró, tenorista, i jo, i com que el que volíem era que la resta de components fossin joves i en aquell moment n'hi havia molt pocs, vaig tibar de família i alguns coneguts", explica el trompetista.
Així, en la primera actuació que la nova cobla manresana va oferir a la ciutat ("a la plaça Milcentenari, concretament"), els onze músics van ser Valentí Vilar al flabiol; Eduard Planes i David Breganciano al tible; Joan Padró i Queralt Sales a la tenora; Xavi Planes i Sílvia López a la trompeta; Esther Castellana al trombó de pistons; Jordi Planes i Jordi Sellart al fiscorn, i Martí Sanmartí al contrabaix.
Artífexs d'una nova manera d'entendre la cobla
"Tot i que intentàvem complir amb tots els bolos que ens sortien, no sempre érem els mateixos", apunta Planes: "A vegades venien altres músics a substituir algun dels components perquè tots tocàvem en altres formacions i se'ns solapaven compromisos". Aquest fet, comenta, "va provocar que sardanistes de la comarca ens miressin amb mals ulls i no ens acabessin d'acceptar", i és que "hem de tenir en compte que la idiosincràsia de la cobla, històricament, havia estat molt concreta: els músics sempre havien de ser els mateixos i estava mal vist i era motiu de poca rigorositat que variessin".
La idiosincràsia de la cobla, històricament, havia estat molt concreta: els músics sempre havien de ser els mateixos i estava mal vist que variessin.
xavi planes
Aquella manera de fer i d'entendre la cobla, però, va anar estenent-se arreu del país: "Cada cop s'era més conscient que no tenia sentit ser tan estricte, perquè quan algú és músic, generalment, no vol només formar part d'una única orquestra, i a vegades és inevitable que els concerts coincideixin amb altres actuacions", reflexiona el trompetista. En aquest sentit, sempre van tenir molt clar que havien de ser flexibles: "Vam néixer amb una mentalitat nova i oberta, i això ens ha anat a favor".
Sense anar més lluny, els primers anys de vida de la formació manresana van ser d'allò més fructífers, perquè "la manera que teníem de funcionar era molt atractiva per al jovent, que va deixar de tocar en altres cobles per venir a la nostra".
Un d'aquests joves que va fer el salt a la capital del Bages va ser Albert Xandri: "Tinc 33 anys i en fa 14 que hi soc", detalla. Ell, igual que gran part de la nova fornada de músics que componen l'actual Cobla Ciutat de Manresa, va aprendre a tocar l'instrument (en el seu cas, el tible), a Berga. "Ara mateix, tret del Xavi , tots els components tenim menys de 35 anys, i està molt bé perquè tots entenem la cobla com un espai de divertimento on passar-nos-ho bé, que és perfectament compatible amb altres projectes musicals", assenyala.
Voluntat de seguir
"Precisament per aquesta flexibilitat que tenim, creiem que la Cobla Ciutat de Manresa encara té molta corda per donar", somriu Xandri, que juntament amb l'única dona de la formació, Judit Marmi, s'encarrega de la coordinació, producció i direcció de l'orquestra.
No obstant, "el que és cert és que des que va esclatar la pandèmia, els bolos han baixat exponencialment". Abans, explica, "molts ajuntaments ens contractaven per compromís, i l'arribada de la Covid va ser una excusa per deixar de fer-ho". Actualment, "on anem més a tocar és a la Cerdanya (és una comarca on s'ha mantingut molt la tradició de fer ballades de sardanes en cada festa que se celebra) i a Manresa, que encara compten amb nosaltres per esdeveniments tan rellevants com la Festa Major, la Llum o Sant Jordi". De mitjana, la Cobla Ciutat de Manresa fa una quarantena de bolos l'any.
Festa de cloenda del 25è aniversari, aquest dissabte davant del Casino
"Realment, els 25 anys els vam fer el març de l'any passat, però hem volgut allargar la celebració durant tot un any i acabar-la amb un concert i ballada de sardanes especial", desvetlla Xandri. La festa de cloenda tindrà lloc aquest dissabte, 13 d'abril, a partir de dos quarts de set de la tarda (18.30h.) al Passeig Pere III, just davant de la biblioteca del Casino.
"Hem convidat a tots els músics que han format part de la cobla al llarg d'aquest quart de segle, i alguns ens acompanyaran dalt de l'escenari". De fet, dels onze instrumentistes que tocaran dissabte, "la meitat serem actuals i l'altra meitat, antics", diu.
Pel que fa al repertori, "estarà compost únicament de peces d'autors locals". Concretament, les sardanes que interpretaran seran el Ball de Nans de Manresa, de Josep Padró i Sala; BellaCosta Brava, de Francesc Juanola i Reixach; Un sentiment, de Dolors Viladrich i Pascual; Antònia, de Joan Padró i Sala; La llum que portes dins, de Joan Làzaro i Costa; Bella França, de Damià Rius i Vilella, i Menudeta, de Josep Saderra i Puigferrer.