L'ofici de marger busca relleu generacional i ho fa des del cor de Catalunya, al Bages, la comarca amb més construccions de pedra seca del país. Amb aquest objectiu, l'Associació Gremi de Margers de Catalunya (AGMC) i l'Escola Agrària de Manresa han posat en marxa un curs pràctic destinat a formar nous professionals en aquesta tècnica mil·lenària, sostenible i plenament vigent. El repte no és menor: actualment, a l'associació només hi ha una desena de margers que s'hi dediquin de manera exclusiva i una trentena més que hi fan feines esporàdiques. "Hi ha més feina que gent que la pugui fer", alerta Roger Soler, president del gremi.

Un ofici noble i necessari

Entre els alumnes del curs hi ha Atzar Garcia, paleta de professió que busca un canvi de rumb: "L'obra convencional m'avorreix molt, m'atrau molt més la construcció antiga, les masies… Vull ser marger o pica-pedrer, com més ho faig més m'atrapa. És un ofici noble i necessari".

El professor del curs, Albert Gavaldà, corrobora l'interès creixent per aquest tipus de formació, però admet que el perfil professional encara és minoritari. "La majoria volen coneixements bàsics per fer reparacions als seus terrenys, però alguns volen fer del marge la seva feina". Segons Gavaldà, la tècnica no és complexa, però requereix experiència i paciència: "És com fer una paret de totxanes, tothom pot intentar-ho, però si no se'n sap pot quedar torta".

La pedra seca, un recurs sostenible

Més enllà de la transmissió de coneixements, el curs reivindica el valor ecològic i patrimonial de la pedra seca, una tècnica reconeguda com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Segons Gavaldà, aquesta construcció ofereix avantatges ambientals clars: "És sostenible, no crea residus, utilitza pedra de quilòmetre zero i contribueix a frenar l'erosió i retenir la terra".

Aquest enfocament encaixa plenament amb les necessitats actuals del territori. Tal com remarca Roger Soler, "si desapareix l'ofici, es posarà en risc la funció estructural i ambiental dels marges de moltes finques. Arribarà un moment que, per evitar l'erosió o les avingudes d'aigua, serà imprescindible tornar a construir parets de pedra seca".

Entre la tradició i la modernitat

El treball amb pedra seca és físicament exigent -"movem quatre tones de pedra al dia de mitjana", diu Gavaldà- però no és una feina romàntica ni arcaica. Els professionals disposen de carretons, màquines excavadores i eines modernes que agilitzen el procés. "No som primitius ni romàntics. Fem pedra seca, però no com fa 300 anys", subratlla el professor.

Aquest equilibri entre tradició i innovació és també el que atrau molts alumnes, que hi veuen una sortida professional amb sentit i una connexió amb la natura i el paisatge. En paraules d'Atzar Garcia, "el món va molt de pressa i s'estan perdent coneixements bàsics. Els marges en són un exemple clar".

Una aposta pel futur de l'ofici

L'objectiu del curs és no només preservar una tècnica sinó generar un nou impuls per a l'ofici, que actualment té demanda però pocs efectius formats. Això obre la porta a una possible professionalització per a nous margers, sempre que se'ls ofereixi formació adequada i suport institucional.

De fet, com recorda Soler, la pedra seca no només serveix per a marges o parets de contenció. També es podria fer servir per construir habitatges, però l'arquitectura convencional sovint no contempla aquesta opció. "Falten arquitectes i paletes que coneguin aquesta tècnica. Si hi hagués més confiança, es podrien fer moltes més coses amb pedra", defensa.

El Bages, capital catalana de la pedra seca

No és casualitat que el curs s'imparteixi al Bages, la comarca catalana amb més construccions de pedra seca catalogades. El seu paisatge, ric en marges, barraques i estructures agrícoles fetes amb aquesta tècnica, és testimoni d'un patrimoni que forma part de la identitat rural del territori.

El curs compta amb el suport del Consorci del Bages per a la Gestió de Residus, l'Ajuntament de Sallent i la Denominació d'Origen Pla de Bages, entitats que s'alineen amb la voluntat de preservar el paisatge i fomentar una economia basada en la sostenibilitat, el coneixement i l'ofici.

Pedra sobre pedra, una mirada endavant

Amb iniciatives com aquesta, el Gremi de Margers i l'Escola Agrària de Manresa aposten per un relleu generacional imprescindible per garantir la continuïtat d'un ofici arrelat a la terra, útil per al medi ambient i cada cop més valorat. L'esperança és que, com diu Gavaldà, "la pedra seca enganxa": només cal començar, practicar i estimar allò que es construeix amb les pròpies mans.