27
de setembre
del
2021
Actualitzat
a les
11:23h
Dos gols a la primera part i un només començar la represa, que pràcticament va tirar per terra la possibilitat de la remuntada, van condemnar un CE Manresa que va rebre un resultat massa engruixit davant la UE Olot pel què es va veure sobre el verd del Congost (0-3).
Van ser les tres primeres ocasions de què va gaudir l'equip garrotxí (a banda què el 0-2 va ser un autogol d'Uri Pérez) davant un Manresa què va tenir en el porter Albert Batalla el seu pitjor enemic, gràcies a dues grans mans a xuts de Nil Garrido i Javi López. Una increïble ocasió errada per Noah, ja a la segona part, i l'expulsió d'Amantini, què obligà el Manresa a jugar divuit minuts en inferioritat, van ser massa entrebancs per un Manresa ineficaç, davant un Olot amb una efectivitat mortal.
El partit va viure una certa igualtat només en els primers minuts de joc, fins què el Manresa va donar un pas endavant i va dur la iniciativa davant un rival què, això sí, es defensava amb autoritat. Malgrat les dificultats, el CE Manresa va gaudir de la primera ocasió de moure el marcador. Nil Garrido va recollir la pilota a l'alçada de la mitja lluna de l'àrea i va etzibar un xut que Albert Batalla neutralitzava amb una gran mà, en la primera de les tres intervencions de mèrit què va tenir durant el partit (9'). Una falta a l'olla rematada de cap per Sergi Arranz, massa desviat a la dreta d'Òscar Pulido, va ser la tímida resposta visitant (18'). Aquesta ocasió va ser la avantsala del primer gol de la tarda, arribat en ple domini manresà. Kilian Villaverde va recuperar la pilota en la zona de tres quarts, va encarar la porteria del gol nord de l'estadi i la va col·locar fent inútil l'oposició del porter manresà (19'). Va ser una acció aïllada en mig del millor joc local, però la primera al front.
Sense canviar el guió del partit, amb un Manresa què anava per feina i què estava superant el seu rival en joc, Albert Batalla tornava a ser el protagonista, aquesta vegada davant un cop de cap marca de la casa de Javi López què una altra gran mà del porter visitant va impedir què es convertís en gol (26'). Pocs minuts després era Noah qui ho intentava amb un cop de cap ben executat però previsible, què atraparia Albert Batalla sota pals (32'). El cop de gràcia olotí arribaria als 36', quan una pilota centrada des de la dreta de l'atac visitant, què anava cap a Sergi Arranz, la va interceptar Uri Pérez amb el cap, amb la mala fortuna què la pilota va acabar al fons de la seva pròpia porteria, un cop despistat Òscar Pulido en la seva sortida. Tocava remar.
Amb tres canvis de cop a la sortida dels vestidors (van entrar Marc Martínez, Cuello i Aleix Díaz), el Manresa volia donar un tomb a la situació, però una gran acció individual de Xavi Ferrón, què es va ficar fins a la cuina per donar-li el gol mastegat a Sergi Arranz, donava pràcticament un cop mortal a les aspiracions locals d'aconseguir un gol psicològic què el tornés a ficar dins el partit (48'). Malgrat tot, el Manresa va insistir en la seva idea i no va canviar el guió, malgrat què el 0-3 era una llosa massa pesant. A la segona part es van veure més anades i vingudes, gràcies a que l'Olot sabia aprofitar els espais què el joc a la desesperada del Manresa li permetia.
El desitjat gol de l'esperança podia haver arribat després d'una magnifica assistència d'Aleix Díaz cap a Noah, que es va ficar entre els centrals visitants per encarar amb avantatge la porteria d'Albert Batalla, però el xut a boca de gol va ser molt deficient i la millor oportunitat de la represa s'esvaïa (69'). L'Olot responia quatre minuts més tard amb una pentinada cap a l'esquerra, on es trobava un Kilian Villaverde què va encarar la porteria local però rematava al lateral de la xarxa (73'). La segona groga a Amantini (75'), deixava en inferioritat un Manresa què encara no es rendia. Un xut enverinat de Kilian Villaverde, ras i col·locat, què Òscar Pulido va atrapar amb solvència, seria la darrera ocasió visitant (81'). Per part blanc-i-vermella, encara hi va haver temps de fer lluir una vegada més Albert Batalla.
Un xut a boca de gol de Cuello (85'), què anava a l'esquadra, gràcies a l'envergadura de braços del porter visitant va quedar en anècdota (un altre porter hagués agafat la pilota del fons de la xarxa). I amb la impressió què el resultat va estar molt lluny de la realitat, però què és inamovible, el Manresa tornarà a omplir durant la setmana la maleta de les il·lusions per obrir-la de bat a bat a Castelldefels. La temporada és molt llarga.
Van ser les tres primeres ocasions de què va gaudir l'equip garrotxí (a banda què el 0-2 va ser un autogol d'Uri Pérez) davant un Manresa què va tenir en el porter Albert Batalla el seu pitjor enemic, gràcies a dues grans mans a xuts de Nil Garrido i Javi López. Una increïble ocasió errada per Noah, ja a la segona part, i l'expulsió d'Amantini, què obligà el Manresa a jugar divuit minuts en inferioritat, van ser massa entrebancs per un Manresa ineficaç, davant un Olot amb una efectivitat mortal.
El partit va viure una certa igualtat només en els primers minuts de joc, fins què el Manresa va donar un pas endavant i va dur la iniciativa davant un rival què, això sí, es defensava amb autoritat. Malgrat les dificultats, el CE Manresa va gaudir de la primera ocasió de moure el marcador. Nil Garrido va recollir la pilota a l'alçada de la mitja lluna de l'àrea i va etzibar un xut que Albert Batalla neutralitzava amb una gran mà, en la primera de les tres intervencions de mèrit què va tenir durant el partit (9'). Una falta a l'olla rematada de cap per Sergi Arranz, massa desviat a la dreta d'Òscar Pulido, va ser la tímida resposta visitant (18'). Aquesta ocasió va ser la avantsala del primer gol de la tarda, arribat en ple domini manresà. Kilian Villaverde va recuperar la pilota en la zona de tres quarts, va encarar la porteria del gol nord de l'estadi i la va col·locar fent inútil l'oposició del porter manresà (19'). Va ser una acció aïllada en mig del millor joc local, però la primera al front.
Sense canviar el guió del partit, amb un Manresa què anava per feina i què estava superant el seu rival en joc, Albert Batalla tornava a ser el protagonista, aquesta vegada davant un cop de cap marca de la casa de Javi López què una altra gran mà del porter visitant va impedir què es convertís en gol (26'). Pocs minuts després era Noah qui ho intentava amb un cop de cap ben executat però previsible, què atraparia Albert Batalla sota pals (32'). El cop de gràcia olotí arribaria als 36', quan una pilota centrada des de la dreta de l'atac visitant, què anava cap a Sergi Arranz, la va interceptar Uri Pérez amb el cap, amb la mala fortuna què la pilota va acabar al fons de la seva pròpia porteria, un cop despistat Òscar Pulido en la seva sortida. Tocava remar.
Amb tres canvis de cop a la sortida dels vestidors (van entrar Marc Martínez, Cuello i Aleix Díaz), el Manresa volia donar un tomb a la situació, però una gran acció individual de Xavi Ferrón, què es va ficar fins a la cuina per donar-li el gol mastegat a Sergi Arranz, donava pràcticament un cop mortal a les aspiracions locals d'aconseguir un gol psicològic què el tornés a ficar dins el partit (48'). Malgrat tot, el Manresa va insistir en la seva idea i no va canviar el guió, malgrat què el 0-3 era una llosa massa pesant. A la segona part es van veure més anades i vingudes, gràcies a que l'Olot sabia aprofitar els espais què el joc a la desesperada del Manresa li permetia.
El desitjat gol de l'esperança podia haver arribat després d'una magnifica assistència d'Aleix Díaz cap a Noah, que es va ficar entre els centrals visitants per encarar amb avantatge la porteria d'Albert Batalla, però el xut a boca de gol va ser molt deficient i la millor oportunitat de la represa s'esvaïa (69'). L'Olot responia quatre minuts més tard amb una pentinada cap a l'esquerra, on es trobava un Kilian Villaverde què va encarar la porteria local però rematava al lateral de la xarxa (73'). La segona groga a Amantini (75'), deixava en inferioritat un Manresa què encara no es rendia. Un xut enverinat de Kilian Villaverde, ras i col·locat, què Òscar Pulido va atrapar amb solvència, seria la darrera ocasió visitant (81'). Per part blanc-i-vermella, encara hi va haver temps de fer lluir una vegada més Albert Batalla.
Un xut a boca de gol de Cuello (85'), què anava a l'esquadra, gràcies a l'envergadura de braços del porter visitant va quedar en anècdota (un altre porter hagués agafat la pilota del fons de la xarxa). I amb la impressió què el resultat va estar molt lluny de la realitat, però què és inamovible, el Manresa tornarà a omplir durant la setmana la maleta de les il·lusions per obrir-la de bat a bat a Castelldefels. La temporada és molt llarga.