Quant de diferents arriben a ser, de vegades, la primera i la segona part d'un partit! Sense fer gaire soroll, la primera part del Manresa va ser quasi perfecta, encara més amb el gol de Sua a l'equador del període. Amb l'escadusser 0 a 1 tot quedava obert de cara a la segona part, però les sensacions eren bones. No obstant, quan a un malalt li fan pessigolles, en forma de gol, tot el cos es ressent. I amb un quart d'hora de pessigolles el Vilassar va tenir prou per afeblir-hi la malmesa moral manresana. Ni amb l'aturada d'un penal per part de Cañadas el Manresa va tornar a aixecar el cap. No, la segona part del Manresa no va ser per oblidar, ans al contrari. Va ser per... no oblidar! Anava tot tant bé!

Con apuntàvem anteriorment, la primera part del Manresa va ser molt complerta, sobretot en defensa. Però això no vol dir que els jugadors manresans sortissin al camp a veure-les venir, sinó tot el contrari. Van proposar un futbol creatiu des del darrera, com el seu rival, amb una serrada de dents quan el Vilassar volia atansar-se als dominis de la seva parcel·la defensiva. Aquesta actitud va permetre mantenir a ratlla l'equip de Moya, que amb prou feines va endevinar el color de la samarreta de Cañadas. Tampoc és que el Manresa tingués gaire clar quin color lluïa el porter rival, però amb l'assistència de Fran Rubio cap a Sua, la internada d'aquest fins a l'àrea rival i amb el xut creuat del davanter manresà, que va acabar per convertir-se en el o a 1, va quedar clar que Rafa vestia de negre. Tot un presagi. Tampoc ens enganyem, amb les ocasions de gol que vaig apuntar en aquest primer període (només el gol), el BIC de color blau em pot durar... Queda clar que el joc es va desenvolupar, majoritàriament, a la zona ampla del terreny de joc, morint la majoria de jugades d'atac davant la línia de l'àrea gran. Però això tampoc li treu cap mèrit als dos equips, que si més no van intentar un joc atractiu sobre el Xevi Ramon i van tenir a la parròquia entretinguda. Sense més incidències fins a l'arribada del descans.

Només començar la segona part, una falta penjada a l'olla va permetre Dennís connectar un cop de cap a boca de canó que Rafa, ben situat, va detenir sense gaires problemes. Tot semblava que continuava igual que abans del recés, inclús els següents minuts encara ho confirmaven. Però un xut de Aitor des del vèrtex de l'àrea que va obligar a actuar a Cañadas va ser el primer avís del que arribaria poc después (55’). Mica en mica el Vilassar va guanyar terreny i es va anar apropant amb cert perill a l'àrea visitant encara que, amb més o menys encert, el Manresa no es deixava sorprendre. Però va tornar a sorgir el fantasma de l'estratègia del rival i, un cop més, tot s'anava en orris. Als 64' Mendoza va treure un corner cap al segon pal, a on es trobava sol Alex per donar, de cap, la primera estocada a un Manresa que anava de baixada feia alguns minuts. Poc després Cañadas evitava el 2-1 amb una gran intervenció a prop del pal, però la pilota va acabar més enllà de la línia de fons, en el que va ser el servei de cantonada preludi del 2 a 1. El refús defensiu va acabar a peus de Mendoza, qui des d'una mica més enllà de l'àrea gran va treure's una guarde-la que va passar pel mig d'un bosc de cames sense que ningú pogués evitar que allò es convertís en el que, a la fi, significaria el definitiu 2 a 1 (72'). A la recta final del partit (83'), quan el Vilassar va treure una falta lateral, l'àrbitre no va tenir més remei que xiular pena màxima quan va veure Suso abraonat amb un davanter rival. Mendoza, en primera instància, va donar el que semblava cop definitiu, però l'àrbitre va fer repetir el llançament. Cañadas, amb l'aturada del segón llançament, va donar-li vida al seu equip durant uns minuts més, però tot va ser en va. El Manresa ja havia marxat del partit feia estona i no va possar cap vegada a a proba el porter Rafa, qui va ser un espectador més a la segona part.

El Manresa no pot ni deu oblidar aquesta derrota. Ara ja sap què no s'ha de fer per aconseguir els 40 punts que donen la permanència. "Només" en falten 26 dels 45 punts que queden en joc. Serà una cursa contra-rellotge, però s'ha d’apuntar i participar-hi sense defallir.