No ens enganyem, la permanència passa per assolir un miracle. Allò que es dona de tant en tant al mon del futbol, i de l'esport en general, però que no crec que arribi a ser company de viatge del Manresa d'aquí a final de temporada. Només crec que els tècnics i jugadors ho donaran tot per acabar la temporada amb la cara ben alta i per acabar a la posició més digna possible, encara que això soni, hores d'ara, a feridora ironia. Però en miracles, aquesta vegada, no crec.

Del partit, què dir? Com a mínim va ser estrany. Estrany per que varem veure un Manresa amb dues cares totalment diferents, una a cada període. La primera meitat podria haver acabat amb una més que còmoda avantatge dels blanc-i-vermells, però, com en tantes altres ocasions, no la van saber ficar. Al contrari que els empordanesos del Perelada que, a la segona part, sense fer gaire més que el que havia fet el Manresa a la primera, sí que van tenir més encert de cara a barraca.

Com apuntava abans, el Manresa va tenir prou ocasions com per manar al marcador a la primera meitat. Dues bones rematades de Joel i una altre de Mario al lateral de la xarxa van posar en perill la porteria del veteraníssim Buendia i donaven idea del que es veia sobre la catifa del Congost. La evident superioritat manresana només va ser contrarestada per un xut des de mig camp (17') de Borja, que aprofitant que el vent bufava de valent, va voler sorprendre Cañadas (i a punt va estar de aconseguir-ho). Després Buendia es convertiria en protagonista quan Mario va rematar una centrada d'Amat des de l'esquerra. El remat de cap del migcampista local el va refusar el porter empordanès amb una gran mà, enviant a corner el que semblava l'1 a 0 (32'). Dos minuts més tard, una de les millors jugades col·lectives del Manresa entre Jona, Mario i Joel va permetre aquest últim plantar-se sol davant Buendia, però la seva rematada a boca de canó (encara que un xic escorat a l'esquerra) va sortir llepant el pal i, novament, s'esvaïa l'1 a 0. No van haver-hi més ensurts fins al descans, però va quedar palesa la superioritat manresana davant un rival que només aprofitava alguna contra per treure el nas per la cuina d'un Cañadas pràcticament inactiu durant el període.

Al la represa va donar la sensació que el descans no li va anar gaire bé al Manresa, com si hagués quedat fos. El Peralada li va donar la volta al mitjó i es va disfressar del Manresa de la primera part. Va portar la iniciativa, va tenir arribada i, al contrari que els locals, van trobar el forat. Borja ja va avisar als 49' de les dolentes intencions del Peralada amb un xut creuat que va fregar el pal dret defensat per Cañadas. El domini visitant va quedar palès al marcador quan una gran boleia de Borja des de la frontal de l'àrea gran va passar entre la mà de Cañadas i el travesser, fent inútil l'esforç del porter local. El 0 a 1 encara va deixar més tocat un Manresa que va veure com Cañadas evitava el 0 a 2 només dos minuts després del primer gol del matí. La forta sortida del Peralada va anar minvant poc a poc, encara que el Manresa no trobava la manera de ficar-li mà al sistema defensiu d'un rival que, amb el avantatge al marcador, es defensava com gat panxa enlaire. El 0 a 2, als 78', va liquidar qualsevol esperança manresana d'assolir, si més no, l'empat al marcador. Una assistència a l'espai d'Arimany la va aprofitar a la perfecció un Robert que es va plantar sol davant la sortida de Cañadas per clavar-li una vaselina mortal. Per acabar-ho d'adobar, un minut desprès el Manresa perdia el juvenil Josep Diez per una rigorosa segona amonestació i l'equip de Montes es quedava amb deu homes. La lesió de Dani Arqués, a la vegada, deixava encara més fotut el panorama per un Manresa que veia com Robert perdonava el 0-3 (82') davant Cañadas però que Sergio García, un minut després, posava la guinda pel seu equip amb un altre golàs des de fora de l'àrea que entrava pel mateix escaire. Alvaro, amb un altre golàs fruit d'un xut des de la frontal de l'àrea gran que es va colar també per l'escaire (85'), amb Buendia fent la estàtua, va posar un xic d'emoció a un final en que els jugadors manresans es van buidar per tal d'aconseguir un altre gol que els fiqués de nou en la lluita pels punts. Un gol que, per una altra part, no va arribar. El temps s'havia esgotat. I el temps s'esgota.

Un minut de silenci i un nou debut
Abans d'iniciar-se el partit es va guardar un minut de silenci en memòria d'Estanislao Basora, l'exjugador del Cd'E Manresa i del FC Barcelona (a banda del Valls de Torroella i del Súria) que va morir el passat divendres a l'edat de 85 anys. També cal comentar que un altre jugador juvenil, Joshua, va debutar als últims minuts del partit. Curiosament, el davanter no va poder compartir minuts amb l'altre juvenil, Josep Diez, ja que aquest va ser expulsat quan Joshua estava a punt d'entrar al terreny de joc.