Ja es preveia un partit complicat. Més encara quan a prop de la mitja hora del primer temps el Palau-Solità s'avançava al marcador amb un gol a pilota parada, la única manera possible de sorprendre Moreno i la seva defensa. A la segona part el Manresa va convertir el partit en poc menys que un atac-i-gol, però amb el temps complert (els 90'), només havia aconseguit equilibrar el marcador tot i haver gaudit de suficients ocasions com per donar-li la volta. Però quan tot feia preveure que el Manresa s'havia entrebancat amb la primera pedra en el seu camí cap a l'ascens, Noah feia reviure les mateixes sensacions que onze mesos abans al mateix camp. Darrera jugada del partit, quan només faltava mig minut per complir-se els quatre que Martínez Brunet havia donat d'afegit. Pilota penjada a l'olla des de la banda dreta de l'atac manresà. Després d'un parell de rebots, Noah es dona mitja volta, remata com pot envoltat d'una munió de jugadors i la clava davant la desesperació local, que ja feia salivera pensant que era el primer equip en parar-li els peus al líder. Feia prop d'un any que el mateix jugador era el protagonista de la darrera jugada del partit en marcar el gol de l'empat en aquell mateix camp, a la mateixa porteria i tenint al davant el mateix porter. A més, també va ser un gol aconseguit en temps afegit. La joia, immensa, va ser la mateixa que aleshores. La mateixa història. Un autèntic déjà vu.

 

El Manresa va començar bé, dominant un rival que s'amagava al seu propi camp i que només confiava la seva sort en atac a Víctor Morillo, el seu jugador referent. El fet de trobar-se al davant un equip que no arriscava pràcticament res i que es parapetava davant de la seva àrea gran va ser un gran mal de cap per un Manresa al que li costava molt aconseguir sorprendre a Cesc de Bode. El primer xut sobre la porteria local va arribar als 16' quan Berni, a prop del vèrtex de l'àrea petita, va fel lluir Cesc de Bode, que amb una gran mà a ran de terra va espolsar-se el perill. A copia de passar els minuts el domini manresà va anar minvant, encara que els deixebles de Dani Andreu sempre van portar la iniciativa.

 

A punt de complir-se la mitja hora de joc va arribar una galleda d'aigua freda pel Manresa. Morillo va treure una falta lateral que en principi anava molt tancada i clarament cap a les mans de Moreno, però en el seu intent de refús Solernou desviava la trajectòria d'una pilota que va caure a peus de Jorge, que entrava sol per l'altra banda; aquest no va desaprofitar l'ocasió per afusellar el porter manresà i avançar el seu equip. El Manresa va seguir amb els mateixos problemes per afrontar la atapeïda defensa rival i només en una ocasió va portar perill sobre la porteria de Cesc de Bode. Va ser després d'una sacada de banda a prop de l'àrea local que Kevin va aprofitar per engaltar un xut creuat que va passar fregant el pal. L'arribada del descans era l'oportunitat perfecta per donar-li un sacseig a la situació.