El somni del CE Manresa dura quatre minuts a Santa Coloma (2-1)

Els manresans s'avancen en el marcador, però la Gramenet B capgira el resultat en un vist i no vist

Publicat el 11 de març de 2012 a les 21:47

Un desplaçament més el Manresa torna de buit a la capital del Bages. Aquesta vegada després de fer un dels partits més complerts de la temporada lluny del Congost i contra el millor equip com a local. I, a més a més de la derrota, amb la resta de resultats que es van donar a la jornada, el Manresa queda ara a deu punts d'una permanència que marca el Guíxols. El gol de Lamin feia somniar amb la primera victòria a domicili, però el somni a prou penes va durar quatre minuts.

Ja de sortida el Manresa oferia bones sensacions, mantenint a ratlla un equip molt complert tècnicament però que s'estavellava sempre en atac abans d'arribar a l'àrea defensada per Cañadas. Per contra el Manresa, a més de defensar bé, disposava de més arribada i donava sensació de perill cada cop que travessava la línia de tres quarts. Això sí, cap porteria va patir perill real fins que el juvenil Josep Díez, als 32', feia passar la pilota entre un bosc de cames i posava l'ai al cor de la parròquia local amb el seu llançament ajustat al pal. Poc després (38'), Quer posava per primera vegada en perill la porteria de Cañadas amb un llançament de falta directa que va passar a prop de l'escaire. Dos minuts més tard Joel va tenir als seus peus la millor ocasió de gol de la primera part, després de protagonitzar, junt a Roma, una ràpida contra que culminà amb un tret a boca de canó que va llençar a fora incomprensiblement. Una bona centrada de Quer des de la dreta, amb rematada de cap de Denis que va sortir a fora per ben poc, va posar punt i final a una primera part que es va animar de debò al darrer quart d'hora.

A la segona part es va viure més igualtat sobre el terreny de joc que no pas a la primera, en que el Manresa havia portat la veu cantant. Les anades i tornades eren constants però el perill no va arribar fins passat l'equador del període. Josep Díez, de nou, va protagonitzar un llançament des del balcó de l'àrea , després d'una rebuig defensiu, però la pilota va sortir molt a prop del travesser (63'). Aquesta acció va animar un Manresa que, tres minuts més tard, s'avançava al marcador amb un gol de Lamin després de rebre una bona assistència del cubà Joel. Lamin va rebre la pilota a prop de l'àrea, va encarar la porteria rival i va marcar amb un tret molt ajustat al pal. El bon treball manresà, per fi, obtenia recompensa. La sensació que es desprenia del joc que es veia sobre Can Peixauet era que la Gramenet només podia sorprendre el Manresa a pilota aturada, ja que el joc d'atac dels colomencs s'estavellava, una i altra vegada, contra un rival que jugava amb les dents ben serrats. I, com no podia ser d'una altra manera, a pilota aturada va arribar el gol de l'empat. Un gol, això sí, per treure's el barret davant el llançament del capità Kiku, que va fet passar la pilota pel mateix escaire, fent inútil l'esforç de Cañadas. El gol va deixar tocat un Manresa que, abans de recuperar-se del cop moral, encara va rebre una garrotada més forta quan Antonio Gómez, que només feia un minut que havia entrat al terreny de joc, va batre de nou Cañadas amb un llançament des de la frontal de l'àrea gran (78'). El pitxitxi local, Carles Vidal, va poder sentenciar després d'una centrada des de la dreta que el va permetre rematar sol davant un Cañadas que va evitar el 3-1 (82'). Els minuts finals es van jugar amb un Manresa llançat a l'atac i amb una Gramanet que va acabar penjada del travesser. Dani Arqués va tenir l'empat a l'abast amb una rematada a boca de canó que va sortir a fora per poc (92'). I el partit va acabar amb un corner sobre la porteria local i amb el porter Cañadas buscant, també, un gol que li donés aire al seu equip. No va poder ser. El Manresa va morir a l'àrea petita del rival, però no hi va haver prou.