Unes pràctiques a l'empresa Soccer Service li van donar l'oportunitat de marxar al Japó a fer d'entrenador de futbol. Una oportunitat que segons explica Oriol Font és molt difícil d'aconseguir a Catalunya i Espanya. Allà, intenta implantar l'Ekkono Method en una escola de joves jugadors. Apurant les seves vacances a Santpedor ens explica les seves vivències.

- Santpedor, Gimàstic de Manresa, Vic i Tòquio. Aquesta és la ruta més habitual per a un entrenador?

- No. De fet, és la menys habitual. Però al final, al món del futbol t'intentes fer un lloc. Fas tot el possible i uses totes les teves armes i els teus coneixements per poder-te'l fer.

- Com arriba la possibilitat d'anar al Japó?

- A través de la Universitat de Vic, que és el lloc on vaig estudiar Ciències de l'Activitat Física i l'Esport (CAFE), em van donar l'oportunitat de fer pràctiques en una empresa. A través d'uns coneguts vaig conèixer una empresa que treballen amb molts països com són Finlàndia, Suècia o Japó. I vaig tenir l'oportunitat de poder viatjar al Japó. Vivint allà, treballant allà i aplicant el seu mètode.

- Quan arriba aquesta oferta què és el primer que pensa?

- El què penso és que els de CAFE no tenim massa oportunitats ni a Espanya ni Catalunya. Necessites una feina i un sou. I si està relacionat amb el món de l'esport encara millor. A més a més, si et donen la possibilitat de viatjar no pots dir que no. Ho vaig veure amb bons ulls, ho vaig comentar amb la meva família i vaig decidir anar cap allà. 

- Per tant, va ser una decisió fàcil.

- Va ser fàcil perquè no tenia una feina o una parella que em lligués aquí. La família em va recolzar. No tenia uns lligams prou forts com per no fer aquest pas endavant. I més, sent jove com encara crec que sóc. 

- Va anar cap allà, va fer un mes de prova i ara hi ha tornat. Per quant de temps?

- Farem dos anys, de moment. Però si les coses funcionen i tots estem contents el contracte s'anirà renovant. 

- Després d'arribar allà pensa en algun moment on s'havia ficat?

- No. Primer els japonesos van venir aquí en un torneig i ens vam conèixer. Vaig poder veure com eren. A més, l'empresa ja està acostumada a treballar amb japonesos. Va ser tot molt assequible i dinàmic. Ells també em van ajudar en tot moment. També cada setmana tinc reunions per Skype amb gent d'aquí. Comentem com estan les coses. Malgrat ser sol allà no deixo d'estar comunicat amb l'empresa de Barcelona.

- Hi ha diferència de nivell entre els nens catalans i els japonesos?

- Hi ha un canvi que primer és cultural. Aquí tothom ha jugat a futbol. En canvi, allà hi ha una sèrie de gent que el practica i li agrada el futbol europeu però hi ha diferència. Nosaltres intentem aportar el nostre granet de sorra perquè els jugadors progressin

- Què fan millor els jugadors japonesos i què els costa més?

- Ens passen la mà per la cara, si es permet dir aquesta expressió, en el tema tècnic. Ho treballen moltíssim. Agafen nens de quatre o cinc anys i els matxuquen moltíssim a nivell tècnic, a mode de repetició. Així el nen japonès té molts recursos per resoldre situacions. El problema? Que tingui els recursos no vol dir que resolgui les situacions. Sabem que el futbol és entendre els espais, entendre's amb els companys... I a partir d'això resoldre-ho. Perquè cada situació és diferent. Això els costa més. 

- Com t'entens amb els nens?

- Tinc la sort que l'empresa m'ha posat dos traductors que formen part del meu staff tècnic. Jo parlo en castellà i ells tradueixen al japonès. Per sort, a mesura d'anar escoltant les traduccions he après coses per dir als entrenaments i els nens em puguin entendre.

- I fora del futbol costa molt entendre's al dia a dia. Al Japó molta gent no parla ni anglès.

- Els primers mesos amb poques paraules, un somriure a la cara i pagant quan vas a comprar. Esperes que no et preguntin gaires coses. Ells quan veuen que ets estranger no et posen en gaires compromisos i intenten entendre't. Però sempre hi ha situacions còmiques com un dia en un supermercat que preguntaven una cosa i no els entenia.

- Com és el xoc de passar d'un poble de 7.500 habitants com Santpedor a una metròpoli com Tòquio?

- S'aguanta. Tòquio és molt gran però està distribuïda molt bé. Té 23 districtes i cada un és com una petita ciutat. Jo estic en un espai residencial on em trobo molt còmode. Però quan vas al Tòquio profund t'adones que és molt gran.

- Per acabar, cuina catalana o cuina japonesa.

- Si pogués faria un mix. Els japonesos cuinen molt bé i s'ha d'agrair. Però trobo a faltar la paella, el pa amb tomàquet i la carn a la brasa del meu pare.