David Closes, Josep Torrens i Laura Vilagrà a l'antiga església de Sant Francesc. Foto: AjSTPEl projecte de rehabilitació de l'antiga església del convent de Sant Francesc, de l'arquitecte manresà David Closes, formarà part de l'exposició 'Arquitectures Empeltades' que l'Institut Ramon Llull presenta al pavelló de Catalunya en el marc de la 14a Biennal d'Arquitectura de Venècia, que obrirà portes el 6 de juny vinent. El comissari del pavelló català, Josep Torrens, va presentar aquest dimarts a Santpedor el contingut de l'exposició i va destacar l'encaix que el projecte santpedorenc té dins el fil conductor que mostrarà Catalunya: l'actitud d'arquitectes que han basat les seves actuacions en la interpretació dels valors, la tradició i la càrrega emocional dels espais i edificis que han estat objecte d'intervenció i que han tingut com a resultat un procés de reconstrucció a partir del llenguatge i les tècniques contemporànies.
La presentació va tenir lloc a l'auditori convent de Sant Francesc i va comptar amb la participació de l'alcaldessa de Santpedor, Laura Vilagrà, i l'arquitecte a qui l'ajuntament va encarregar el projecte de recuperació de l'antiga església del convent, el manresà David Closes. Durant la seva intervenció, Laura Vilagrà es va mostrar orgullosa de la "rellevància i ressò que ha tingut el projecte que s'ha executat en aquest edifici" entre la premsa especialitzada i que, amb la participació a la biennal "culmina un procés pel qual poca gent hi apostava al principi". Per la seva banda, David Closes, va recordar els dubtes que li va plantejar l'encàrrec per l'avançat estat de deteriorament que l'edifici presentava vist des de l'exterior "dubtes que es van esvair tan bon punt vam accedir a l'interior i vaig tenir aquella visió impressionant i majestuosa que ens donava la llum que entrava des del sostre ensorrat".
A partir d'aquell moment va començar un procés de 9 anys de desenvolupament del projecte que va culminar amb la inauguració, l'any 2011, del nou auditori a l'església del Convent de Sant Francesc, convertida avui en un dels principals espais de la vida cultural i social de Santpedor. De forma paral·lela a la rehabilitació, l'ajuntament va concebre l'espai com un equipament polivalent destinat a acollir el màxim d'activitats i iniciatives possibles, de manera que l'interior de l'auditori és la seu de propostes artístiques, institucionals i socials de tot tipus.
David Closas va explicar ahir que el punt de partida del projecte era conservar la llum i deixar l'espai interior sense cap modificació bo i centrant l'actuació en el perímetre. I ha estat precisament aquest concepte d'afegir elements a l'element inicial a partir de la interpretació contemporània, d'una banda, i el fet de tractar-se d'una intervenció de llarg procés, de l'altra, els que han determinat la inclusió de l'auditori convent a l'exposició. El comissari del pavelló català a la Biennal d'Arquitectura, Josep Torrents, va assegurar, que aquests han estat els aspectes que han provocat que 'el projecte de Santpedor fos "l'única proposta que es va mantenir des del principi perquè recull en la seva totalitat l'eix de l'exposició".
Una història plagada de dificultats i episodis tràgics
La història del convent de Sant Francesc l'hem d'anar a buscar al final de la Guerra de Successió quan, amb el Decret de Nova Planta, l'autoritat borbònica de Felip Vè autoritza la construcció d'aquest nou convent de franciscans que el Consell de la Vila de Santpedor havia denegat l'any 1869 a Jaume Llussà, prohom de la vila que en va ser el seu impulsor.
El convent s'inaugura l'any 1732, moment a partir del qual serà objecte de tot tipus de vicissituds que culminen amb l'abandonament dels darrers monjos franciscans durant l'episodi de la Setmana Tràgica. Sense ningú que se'n faci càrrec, l'edifici pateix els saquejos de la Guerra Civil i, durant el franquisme, començarà una etapa durant la qual se li donaran diversos usos: des d'escola, fins a escorxador, habitatges per a població nouvinguda i magatzem municipal per a vehicles abandonats.
L'estat de degradació és cada vegada més gran i es fa més palès arran de la pedregada que es registra al Bages l'any 1979 i que a Santpedor causa estralls en moltes cases del municipi. Per tal d'ajudar els veïns i veïnes a que puguin reconstruir les teulades malmeses dels seus habitatges, l'ajuntament de l'època autoritza la població a endur-se teules de l'antic claustre, annex a l'església, fet que deixa l'edifici sense perspectiva de ser rescatat. El material també es va utilitzar per arranjar edificis municipals.
El projecte l'auditori al convent de Sant Francesc es mostra com exemple d'una manera de fer que sap actualitzar una tradició viva, projectant-la cap al futur i s'integrarà, juntament amb altres innovadores propostes de rehabilitació del patrimoni, en el marc d'aquesta exposició que té com a punt de partida la reforma de la Casa Bofarull (1913-1933), una de les obres cabdals de Josep Maria Jujol (1879-1949). 'Arquitectures Empeltades' parla d'una actitud contemporània, compartida al llarg del temps per molts projectes, per molts arquitectes, en què cada edifici s'entén des de si mateix, des de la seva singularitat, i que enriqueix sensiblement el lloc on s'estableix.
