El parc Pintor Vila Closes, a la plaça Catalunya, quedarà obert al públic aquesta tarda. El nou parc, la construcció del qual va acabar a finals del mes de juny, ha estat tancat unes setmanes a l’espera que arrelés una part de la vegetació, especialment la gespa que hi ha plantada.

Recordem que l’actuació que s’ha portat a terme ha permès transformar el solar situat entre l’avinguda Tudela, el carrer de Martí i Pol, la llar d’infants l’Espurna i el carrer Pintor Basiana en una zona que esdevindrà verda i de lleure. El pressupost de les obres ha estat d’1.389.139 euros.

El projecte
El setembre del 2006, l’Ajuntament i l’Associació de Veïns de la plaça Catalunya van presentar conjuntament el resultat dels treballs de disseny de l’espai públic del rectangle de 3.800 m2 entre el carrer Martí i Pol i l’avinguda Tudela, la llar d’Infants l’Espurna i la prolongació del carrer Pintor Basiana.
 
La proposta d’ordenació d’aquest espai va partir de la demanda de l’Associació de Veïns de crear un espai que complís la funció de pulmó verd. El disseny es va elaborar amb la col•laboració de l’associació mateix i, per aquest motiu, la presentació pública del projecte es va realitzar conjuntament.
 
El criteri general de l'ordenació  plantejada se centrava en aconseguir diferents espais aïllats del soroll i de la circulació de la trama urbana que envolta el parc. Un dels objectius  de la proposta consensuada era que l’ús del parc facilités el descans i el lleure, separant-se del ritme del trànsit i les presses dels vianants que circulen  per l’avinguda Tudela i pel carrer Martí Pol. Per aquest motiu, es va plantejar la construcció de  diferents sistemes de murs vegetals i arbres que, a banda d’aïllar l'espai públic dels carrers que l’envolten, havien d'impedir tenir una visió global de tot l’espai, tot fent que el ciutadà  vagi descobrint diferents zones a mesura que passegi  per tot el parc.
 
El rectangle queda dividit en tres nivells diferents que formen tres terrasses entre el carrer Martí i Pol (la part més baixa) i la més propera a la llar d’infants (la més alta). La circulació entre la part més alta i la més baixa està pensada que es pugui fer seguint un recorreguts en ziga-zaga.
 
En cada un d’aquests tres nivells  hi ha diferents tipus d’instal•lacions, plantacions i paviments.  Així, en cada nivell  es construeix un umbracle,  com a espai delimitat per una estructura metàl•lica a l'interior de la qual s’hi ha plantat una zona boscosa acompanyada de diferents tipus d’instal•lacions de lleure.
 
En el nivell més proper a la llar d’infants, a l’interior de l’umbracle  hi ha taules i bancs preparats per fer jocs de taula. En el nivell intermig hi ha jocs infantils musicals i en el nivell més baix,  el més  proper al carrer Martí i Pol, hi ha bancs per seure i reposar.
 
A l’entorn de cada un dels umbracles  es preveuen també diferents tipus d’espais amb paviments diferents: prats amb arbres especialment grans com a contrapunt singular als prats de gespa i espais amb paviments més durs i més propers a l’umbracle.
 
L’aigua també té un protagonisme especial en el parc: s’hi ha construït un canal que circula en el nivell més baix del parc, seguint un angle recte. El canal desemboca en forma de petita cascada a un petit estany. I en l’extrem de la cruïlla entre l’avinguda Tudela i el carrer Martí i Pol es crea una obaga on hi ha les fonts per veure.
 
El parc és accessible des de qualsevol punt perimetral però té una entrada singular situada a l’avinguda Tudela. Es tracta d’una una gran pèrgola que progressivament, amb el temps, s’anirà recobrint d’enfiladisses.
 
Les estructures metàl•liques del parc de la plaça Catalunya formen dos tipus d’elements: les pèrgoles i els umbracles. Tant les pèrgoles com els umbracles són elements arquitectònics tradicionals dels parcs i dels jardins, destinats a generar zones d’ombra, que en el present cas s’han plantejat amb un llenguatge clarament contemporani.
 
Tant en el cas de les pèrgoles com, especialment, en el dels umbracles, la intenció és que les enfiladisses cobreixin, amb el temps, part dels elements metàl•lics. Aquesta relació entre vegetació que recobreix, més o menys parcialment, elements construïts és un fet que es repeteix en molts períodes de la història de la jardineria i del paisatgisme.

En els jardins, històricament, s’hi han combinat elements estrictament vegetals amb elements arquitectònics que estableixen una vinculació amb la vegetació. D’exemples d’això en podem trobar tant en jardins i parcs del Romanticisme com en jardins dels inicis de la industrialització per citar dos casos ben diferents. En el primer cas, la vegetació estableix un diàleg amb elements arquitectònics de llenguatge clàssic (templets, porxos, glorietes) i, en el segon, la vegetació estableix un diàleg amb elements d’arquitectura industrial (estructures de ferro colat o estructures metàl•liques que podem trobar en pèrgoles, en umbracles, hivernacles, etc.).
 
En el cas concret del parc de la plaça Catalunya, cal esmentar que els umbracles pretenen acomplir dos objectius. Per un costat pretenen delimitar geomètricament les copes dels arbres que s’hi han plantat a l’interior amb un resultat que es pretén que sigui similar als treballs de topiari. Per l’altre, es pretén que els elements metàl•lics actuïn de suport perquè s’hi desenvolupin les enfiladisses. Es pretén, per tant, que part dels umbracles acabin esdevenint murs vegetals. Amb la forma i la disposició dels umbracles es pretén que es creïn graus de transparència entre l’exterior i l’interior dels umbracles com a conseqüència tant dels diferents filats que s’hi construeixen com de la vegetació (arbrat i enfiladisses) que s’hi han plantat. Les diferents espècies triades també han de generar un joc de colors i transparències canviants al llarg de les estacions de l’any. Cal tenir en compte sempre, però, que el desenvolupament de la vegetació, també en el cas de les enfiladisses, és un procés lent que requereix  diversos anys perquè comencin a arribar al nivell previst.
 
Al parc de la plaça Catalunya s’hi ha previst tres espècies diferents d’enfiladisses: Hedera helix (als murs perimetrals del parc), Parthenocissus tricuspidata (a les pèrgoles) i Trachelospermun jasminoides (als umbracles). A l’interior dels umbracles s’hi han plantat arbres de l’espècies Cercis siliquastrum que, a la primavera, fa una floració intensa de color rosat.
 
Recordem que aquest espai ha de contribuir a compensar el desequilibri que històricament ha tingut el barri de la plaça Catalunya entre la densitat d’habitatges i la falta d’espais de lleure. Aquest parc es desenvolupa en uns terrenys que han esdevingut de titularitat municipal a partir del desenvolupament del Pla Parcial del Tossal dels Cigalons.

Fitxa tècnica
Data projecte: 2007
Data execució: 2008-09
Redactor projecte: David Closes, arquitecte
Contractista: Carrers i obres, S.A.
Pressupost: 1.389.139 euros
Nombre d'arbres: 64