A les comteses electorals sol passar que als representants polítics se'ls escalfa la boca i diuen coses de les que segur s'han de penedir. Jo no sé si aquest és el cas però tinc molt clar que hauria de ser així. Pablo Iglesias, va intervenir el diumenge 3 de desembre a l'assemblea dels Comuns a Sant Adrià de Besòs. El discurs va tocar les qüestions socials fora de focus, i va bascular entre les naturals crítiques a l'anterior Govern de la Generalitat com al corrupte Govern de Rajoy.

Però una de les frases pronunciades pel "company" Iglesias va despertar el meu disgust i em va fer gairebé saltar del seient: "això no Pablo, això no", "quina barbaritat". Va acusar l'independentisme d'haver contribuït, "potser sense voler", a despertar el fantasma que és la major amenaça per a les democràcies, el fantasma molt real del feixisme. No crec que Iglesias ignori que dins els Comuns hi ha una pluralitat democràtica que inclou l'independentisme de forma natural, com també la clara defensa del dret a decidir.

Però és que a més és absurd. L'independentisme és només una excusa més per a què la ultradreta hagi pres un major protagonisme emparada en bona part pel Govern de Rajoy. Sense la seva existència, l'excusa podria haver estat qualsevol altra, les hem viscut abans.

Espero que Iglesias reconsideri les seves paraules ja que son els mateixos arguments que inflen un cert tipus de periodisme que criminalitza la immigració per ser culpable del racisme, i al mateix Units Podem perquè també fomenta amb la seva existència el Franquisme. Vaja que les víctimes son les culpables. El feixisme per molt minoritari que pugui semblar sempre va estar aquí, els efectes de la seva activitat no s'han deixat mai de notar. Les denúncies per pallisses i vexacions a mans de grups neonazis es compten per centenars i són moltes més les agressions que no s'arriben a denunciar.

El racisme i la persecució de les minories és el principal tret distintiu de les organitzacions feixistes. La pobresa i la precarietat econòmica son el principal nutrient del fanatisme feixista que s'estén pels nostres barris amb una perversa naturalitat. Recordem que en els últims 25 anys a Espanya les víctimes d'agressions feixistes es xifren en unes 4.000 a l'any, amb 88 víctimes mortals.

Xifres similars o majors es donen a Europa. Per desgràcia la ultradreta ha tingut un creixement a escala occidental des de l'inici de la crisi de 2008 i això és innegable. Les causes son diverses, però el descrèdit de la democràcia com a sistema polític subjugat pels interessos econòmics és la principal. El retrocés social del moviment obrer i com no el lliurament total de la socialdemocràcia europea al lliure mercat sumen també de forma important.

Sabent això es veu clar que Catalunya ha estat una altra excusa perquè la ultradreta hagi pres el seu protagonisme. Sense la seva existència l'excusa podria haver estat qualsevol altra, des de com en altres ocasions ha utilitzat el terrorisme islamista, fins a una victòria electoral a Espanya del que ells anomenen l'esquerra Bolivariana Espanyola. Qualsevol excusa que se surti dels seus conceptes fossilitzats és vàlida.

L'odi feixista es nodreix de la misèria i la ignorància. Neix habitualment, que no sempre, en aquells sectors més desafavorits socialment, que competeixen per les més baixes ajudes estatals. Però el feixisme també neix de la constant manipulació informativa i ideològica a la que ens sotmeten els mitjans de comunicació. El feixisme nacionalista espanyol també s'alimenta de l'anticomunisme i la catalanofòbia, del masclisme sociològic, del fanatisme catòlic i l'homofòbia.

Avui com sempre és un mal que amenaça al conjunt de la societat i per aturar-lo, cal unitat i fermesa i la denúncia de qualsevol complicitat amb els seus postulats. Per aixo mes que mai unitat democràtica per una Catalunya lliure de feixisme.