El passat mes de setembre, el diari es feia ressò de l'exposició d'homenatge que el Cercle Artístic de Manresa havia tributat al pintor Antoni March Salas, dins els actes de la Festa Major de la ciutat. Avui ens pertoca dedicar-li una sentida necrològica, amb motiu de la seva defunció, el passat dia 11 de novembre, a l'edat de 99 anys. 

Antoni March va néixer l'any 1923, al número 2 de la Plaça Clavé de Manresa i, després de cursar estudis a l'Institut d'aquesta localitat, es va llicenciar en medicina a la Universitat de Barcelona, una professió que exerciria com a metge otorinolaringòleg. El seu pare fou artista daurador d'ofici, fet que deuria influir en la vocació artística que, ja des de ben jovenet, esdevindria una constant en la seva vida, fins al punt de convertir-se en una activitat paral·lela a la seva professió facultativa . Després de l'aprendre els rudiments de l'ofici artístic a la llar paterna, va ampliar la seva formació amb artistes com Evarist Basiana i Joan Pueyo, entrant en contacte amb l'ambient artístic de la ciutat. Més endavant, també va rebre el suport i l'orientació artística de col·legues com Josep Mestres Cabanes, Joan Sallent i Pere Porquet, entre d’altres. 

Més enllà de la faceta estrictament artística, fou un dels membres de l'emblemàtic Gremi de sant Lluc, que tant va fer en pro de la llengua catalana i el patrimoni cultural de la ciutat en els anys més de durs de la postguerra franquista. Així mateix, fou un dels refundadors  del Cercle Artístic de Manresa, entitat, aquesta última, de la qual esdevindria president entre els anys 1967 i 1972. Al capdavant d'aquesta històrica institució va impulsar iniciatives de gran rellevància cultural per la ciutat com la creació de la “Biennal de pintura jove” o l'organització de l'exposició “Cent anys d'art a Manresa”, així com també la promoció del l'inquiet i reivindicatiu jovent del Grup Art Viu. La seva tasca directiva fou reconeguda amb el lliurament de la Medalla d'Or del Cercle Artístic de Manresa, l'any 1972. 

D'ençà de mitjans de la dècada dels anys 50, va participar en diverses exposicions col·lectives i certàmens artístics de la ciutat. Fou un dels membres del col·lectiu Llum i Color, actiu durant la dècada dels anys 60 i integrat per una colla de pintors entusiastes de la pintura a plein air. La seva primera exposició individual fou l'any 1983, a la galeria Xipell de Manresa, l'èxit de la qual l'esperonar a seguir exhibint la seva prolífica obra dins i fora de Manresa (Barcelona, Sitges, Badalona, Sant Cugat del Vallès, Castelló de la Plana i Sant Fruitós de Bages acolliren exposicions seves). Els seus mèrits artístics també foren reconeguts en nombrosos certàmens i, ja a les darreries del passat segle, fou un dels membres fundadors del Grup 13, participant en les catorze exposicions que aquest col·lectiu d'artistes manresans va realitzar entre els anys 1988 i 2008. L'any 1988, la Sala Manresa de la Caixa de Barcelona va acollir una exposició retrospectiva de la seva obra, mentre que el 2015, la Sala Espai7 del Centre Cultural el Casino va dedicar-li una exposició d'homenatge comissariada per Josep M. Massegú,  

La pintura del Dr. March s'inscriu dins el paisatgisme d'herència impressionista, amb un gust marcat per un colorisme viu, expressat amb una pinzellada lumínica i un traç espontani. El vitalisme cromàtic dels seus quadres i les textures  vibrants dels seus empastaments dinamitzen una concepció sempre ponderada i ben assentada del fet compositiu. Ell mateix manifestava que els fonaments de  la seva praxis artística s'assentaven en tres pilars: l'harmonia i la vitalitat, en el color, i l'equilibri, en la composició. Tot plegat, sense perdre mai el contacte amb el natural com a referent. Els darrers anys, impedit físicament per l'edat, va cultivar la seva faceta artística com a dibuixant a la seva llar del Passeig Pere III, llegant-nos un gran nombre de notes i apunts de paisatge d'un traç fi i d'una factura envejable. Tant de bo algun dia mereixin una exposició pòstuma. Per ara, descansi merescudament en pau.