El procés emprenedor és el camí recorregut des de la generació d'una idea o la detecció d'una oportunitat de negoci fins que aquesta es desenvolupa i el projecte creix i es consolida. Al principi de cada un d'aquests processos hi ha sempre una persona amb la motivació i el coratge suficients per deixar-hi la pell: l'emprenedor. Per sort, l'emprenedoria ha format part de la nostra cultura com a poble que, tradicionalment, ha anat un pas per davant en aquest aspecte, com en molts d'altres, i en aquests temps de crisi econòmica ha estat el camí a seguir per a desenes de milers de persones que no s'han resignat a caure abatuts davant les dificultats.
Malgrat els programes, processos d'acompanyament i ajuts que existeixen per a l'emprenedoria, l'acció d'emprendre és encara una mena d'aventura que, malgrat la voluntat i la convicció de la persona emprenedora, navega en la direcció que imposen multitud de factors com les condicions del mercat, el marc tecnològic, el marc legal regulador de l'activitat emprenedora o l'accés al finançament.
La crisi ha servit per reduir la rigidesa de determinats paràmetres i perquè, des de diferents instàncies, s'hagin modificat polítiques i sinèrgies que han permès afavorir, moderadament, l'emprenedoria. Però ens cal aprofundir molt més en determinats factors com ara el finançament i l'articulació d'un model educatiu que impulsi l'esperit emprenedor i fomenti, alhora, l'adquisició de determinades competències transversals en aquest sentit. Com a societat tenim l'obligació de donar eines als nostres fills i filles per tal de familiaritzar-los amb aquest món i evitar que l'hagin d'aprendre a partir d'una lliçó tant dura com és la crisi.
No ens hem cansat de sentir, i des de PIMEC podem afirmar-ho, que la crisi ha estat el desencadenant per al naixement d'infinitat d'emprenedors que han contribuït a reactivar el teixit empresarial del país. Projectes tant de joves empresaris que l'única sortida professional ha estat desenvolupar i iniciar una idea de negoci, com d'empresaris veterans amb una important trajectòria que han hagut d'innovar i apostar per noves idees per seguir endavant amb la seva empresa. Projectes unipersonals que, de la mà d'autònoms, han aconseguit arrencar malgrat les dificultats i han aconseguit consolidar-se. Les dades apunten en aquesta direcció des de fa temps i, només a Catalunya, l'afiliació al règim d'autònoms va créixer un 0,3% durant el 2013. El percentatge es tradueix 520.935 persones registrades fruit, alerta, del moviment generat per les 9.773 altes i 8.008 baixes registrades durant aquest període. Això es pot interpretar des de diferents punts de vista però, d'entrada, salta a la vista que hi ha moltes variables a l'entorn de l'emprenedoria que són, o bé poc sòlides, o inexistents.
Estem avançant lentament en l'articulació de línies de crèdit que donin sortida a projectes d'emprenedors fruit de l'escassa confiança que, malgrat les grans campanyes de comunicació, denoten encara les entitats financeres. Necessitem un canvi de mentalitat amb urgència, en aquest sentit, acompanyat d'un marc regulador, un mercat i una cultura que ofereixi oportunitats, mostri camins i fomenti mentalitats proactives i innovadores. Que fomenti també una determinada cultura de la responsabilitat a aquest nivell perquè, només així, evitarem que els catalans i catalanes del futur estiguin amb les mans lligades, esperant que algú els vingui a rescatar. Hem d'aprendre de les coses que no hem fet bé o que no hem fet i conscienciar-nos del fet que, prenent la iniciativa, ja tenim molt guanyat.
