Estem davant d'una situació en la qual es fa política a base de l'abús de sentències i decisions judicials que fan encara més difícil la comprensió del debat polític, que s'allunya cada cop més del poble. Es tracta d'una constatació més que la crisi del règim monàrquic també s'està estenent cap a altres estaments de l'estat. Un estat que només sap resoldre el conflicte en el qual estem immersos a través de les porres i les batusses.

Què ha de fer, el poble, per fer front a tant abús? Demanar més llibertat republicana. Aquesta és l'única solució. Necessitem que totes les instàncies de l'estat que exerceixen el poder en nom del poble -entre elles els jutges-, siguin votades únicament per aquest, i responguin, només, davant seu. Més jutges a les ordres del Borbó i del govern corrupte que li serveix, només suposen més repressió, menys llibertat, menys democràcia i cap solució als problemes de les classes populars. 

S'han de rebutjar amb contundència totes les actuacions repressives portades a terme i que suposen, a la pràctica, un atac inadmissible als drets fonamentals com el de llibertat d'expressió, de reunió, de manifestació, d'informació i de confidencialitat de les comunicacions; uns drets que sosté qualsevol sistema que es preui realment de democràtic. 

Com a poble, no podem tolerar processos judicials foscos. No podem permetre que instaurin la cultura de la por. Tenim drets aconseguits amb molta sang i esforç i no podem deixar que ens els segrestin. A poc a poc anem lliscant en aquesta estranya democràcia per endinsar-nos cap a un capitalisme tirànic de difícil solució. 

Si retrocedim en la història de què significa capitalisme, ens adonarem que va ser aquest mateix sistema el que va crear una relació completament nova entre el poder polític i l'econòmic. Una relació, al cap i a la fi, que fa impossible que la dominació de classe coexisteixi amb els drets polítics universals. És aquest capitalisme el que va engendrar una democràcia limitada, i formal abans que substantiva. I és per això que el capital ha pogut tolerar algunes "democràcies". 

Dient això no estic afirmant que el capitalisme estigui renyit amb la democràcia formal, però només cal veure els atacs contra les llibertats civils que estan tenint lloc precisament ara i aquí. Allò que pretenc subratllar és que les condicions del capitalisme que estem vivint aquí no es revertiran si no es canvia la podridura corrupta i l'autoritarisme judicial. Si no hi fem alguna cosa, tot això pot acabar convertint-se en un règim autoritari merament formal. 

Sempre he tingut clar que el capitalisme és incompatible amb la democràcia real si per democràcia entenem, tal com ho indica la seva significació literal, que el poder rau en el poble o en el govern del poble. No hi ha un capitalisme governat pel poder popular en el qual el desig de les persones es privilegiï per sobre dels imperatius del guany i l'acumulació, i en què els requisits de la maximització del benefici no dictin les condicions més bàsiques de vida. Però és que a sobre, el capitalisme que es viu a Espanya és demencial. 

Estem patint una situació que és pròpia d'una república "bananera". Algú, llegint això, potser s'escandalitzarà i em dirà que no és cert. Jo els hi responc que en part tenen raó: per descomptat que Espanya no és cap "república bananera", bàsicament perquè tenim una monarquia. Quan dic "república bananera" em refereixo a la separació de poders i a la independència judicial. En aquest sentit, el Fòrum Econòmic Mundial ho diu ben clar: estem al mateix nivell que Botswana, i per sota de Rwanda o Kenya. El propi Consell d'Europa, en un informe publicat el mes de juny de l'any passat, criticava la manca d'independència judicial d'Espanya. Segons aquest organisme, només és possible parlar d'independència judicial quan les autoritats polítiques no intervenen en cap de les etapes del procés d'elecció dels magistrats.

Resulta, però, que a Espanya, els membres del Consell General del Poder Judicial són seleccionats pel Parlament (el Congrés i el Senat). És aquest òrgan de govern dels jutges l'encarregat de nomenar els magistrats que componen el Tribunal Suprem. Dit això, em sembla que no cal dir res més sobre en quina direcció va aquesta monarquia capitalista que és Espanya.