El diumenge, 21 de desembre, una quarantena de persones vam participar a l'activitat organitzada per la cooperativa Mbici, amb motiu del seu tercer aniversari. Es tractava, ni més ni menys, que recórrer, en bicicleta, el tram del riu Cardener entre la plaça del Mil·lenari i la resclosa de les fàbriques de Sant Joan de Vilatorrada. El motiu de la sortida era clar: veure la feina que s'ha fet al Parc del Cardener al llarg dels darrers anys, però també posar de manifest tot allò que queda per fer.

I és que malgrat els esforços per guanyar per a la ciutat aquest magnífic parc que recorre de nord a sud (i més enllà) el terme municipal de Manresa, és evident que encara queda molta feina perquè esdevingui una gran zona de lleure i una peça clau en la vertebració de l'Anella Verda de la ciutat.

En el record dels més grans -i en els llibres d'història- queda aquell passat industrial gloriós, en què el riu era la força motriu de l'activitat productiva de la ciutat. Des de la Pirelli fins a les fàbriques Blanca i Vermella, passant per Cal Miralda (Els Panyos), la fàbrica del Gas, Cal Carné, l'Albareda, l'estació de mercaderies dels FGC, Cal Sitges, Cal Cots, la fàbrica del Pont Vell, la Favorita i els Polvorers. Dotze fàbriques i dues estacions de tren, en tan sols quatre quilòmetres de riu que, sens dubte, expliquen la potència econòmica de la ciutat entre la segona meitat del segle XIX i la primera del segle XX.

Amb els primers anys de la democràcia, bona part de les fàbriques van ser enderrocades, cosa que va permetre guanyar grans espais lliures i, sobretot, trencar la barrera física entra la ciutat i el riu. Uns enderrocs precedits per actuacions puntuals de millora de l'espai públic. Però no va ser fins als anys 2000 quan es va tornar a actuar decididament a la riba del Cardener, en primer lloc enderrocant les cases del carrer de Sant Marc i l'entorn de la Seu, i molt més recentment reubicant els horts de sota la fàbrica dels Panyos i creant un esplèndid parc, a banda i banda del riu, entre el Pont del Congost i el Pont Nou.

Però de feina en queda molta. Cal seguir reubicant horts, riu amunt, per assegurar la continuïtat del parc i connectar-lo amb el tram de Sant Joan, i això inclou el desbrossament de la llera i salvar el torrent del Poal amb una passera. Dues actuacions que ERC fa més d'un any va demanar al ple municipal i que esperem que ben aviat siguin una realitat. De la mateixa manera, riu avall, cal allargar i reforestar el tram entre la fàbrica Vermella i el viaducte de la C55 i aprofitar aquesta infraestructura per construir una passera que permeti la connexió amb la riera de Rajadell i la serra de Montlleó.

En el tram urbà hi ha també quatre actuacions cabdals que el POUM ens brinda una bona oportunitat per afrontar: la reconversió del barri de La Guia en un espai lliure que ha de resoldre la connexió els parcs del Cardener i de Santa Caterina i el camí dels Polvorers; la compleció del passeig del Riu, entre la Reforma i el pont de Sant Francesc, que ha de permetre ampliar el parc sota el pont de la Reforma; la transformació de la part sud del barri de Valldaura –incloent la reubicació de la Carpa del Riu-, entre l'hotel Pere III i l'Albareda, per tal de donar una nova façana, més permeable al riu; i la recuperació de la llera dreta, entre el Pont Nou i la Pirelli.

Més enllà d'aquestes actuacions físiques, però, és necessari apropiar-nos el Parc del Cardener, integrar-lo a la ciutat, omplir-lo d'activitats al llarg de l'any, sigui per Festa Major, aprofitant el Campi qui Jugui o creant el que podríem batejar com a Festa del Riu. Tornem al riu tot allò que ens ofereix, mirem-lo de cara en comptes de donar-li l'esquena, adeqüem millor l'entorn per a l'oci, el passeig i la pràctica esportiva i farcim-lo de contingut, tal com tantes ciutats han estat capaces de fer. La conjuntura econòmica no ha de ser una excusa i la recompensa és enorme. Tenim la oportunitat de convertir aquell passat industrial en el parc més potent de la ciutat. Ens hi posem?