Des de fa un temps estic notant un cert canvi a la nostra societat, especialment en l'àmbit empresarial. Si bé és cert que anem molt atrafegats amb el dia a dia de les nostres empreses, cada vegada els empresaris, siguem autònoms, petites empreses o grans empreses, participem més a la vida social del nostre territori. A part de les reunions formals de treball amb clients, proveïdors, etc., comencen a tenir molt arrelament les trobades informals amb altres empresaris. 

A vegades només els coneixem de referència o tan sols coneixem l'empresa però no la persona que la fa rutllar; d'altres, són empresaris que coneixem de tota la vida.Ens trobem en diferents actes, a vegades protocol·laris, sovint en inauguracions d'activitats empresarials o senzillament en àpats. Però, permeteu-me que us expliqui alguna d'aquestes experiències que visc en primera persona. 

A la nostra entitat, que representa micros, petites i mitjanes empreses, organitzem molt sovint trobades amb empresaris del nostre territori. El motiu d'aquestes trobades és, senzillament, compartir un espai on, com a empresaris, podem explicar tot allò que ens neguiteja, les nostres preocupacions i demandes, especialment perquè des de PIMEC les puguem transmetre i fer arribar allà on pertoqui. Però no tan sols són un espai de queixes. 

Aquestes trobades serveixen també per explicar-nos els projectes, posar-nos al dia dels nostres avenços i, sobretot, compartir tot allò que comporta ser un empresari. Doncs bé, al llarg d'aquest any he tingut l'ocasió de compartir taula amb un centenar d'empresaris i hem pogut parlar de molts temes, però sempre hi ha aspectes comuns que acabem posant sobre la taula: les debilitats i fortaleses de les nostres empreses. 

Que som un país de pimes és un tòpic que tothom coneix, però realment és veritat i aquesta condició del nostre teixit empresarial ens converteix en estructures empresarials delicades i peculiars. Algunes de les nostres principals fortaleses són la tenacitat i la capacitat d'innovar (ara en diuen "innovació", però les nostres generacions passades en deien "espavilar-se, que aquest mercat ja no té sortida"). 

Una altra fortalesa és la nostra tradició familiar i de territori. Les nostres empreses acaben sent l'herència més preuada que hem rebut i que llegarem als nostres fills, i empreses de territori perquè som aquelles estructures que difícilment ens deslocalitzem; podrem obrir nous centres de treball a altres països, però el nostre core business sempre serà allà on vam començar, i per aquí a la comarca en tenim alguns exemples.

I la creu de la nostra moneda, les debilitats. Després d'haver pogut conversar moltes hores amb tants empresaris i tan diferents, però en el fons tan similars, crec fermament que les debilitats són tots aquells aspectes que vénen de fora, i sempre coincidim amb els mateixos titulars: preu de l'energia, costos socials, impostos, normatives, formació... I podria continuar amb temes més concrets i específics, però la realitat és que les nostres fortaleses són les nostres característiques genètiques d'un ADN empresarial i les debilitats, tot allò que se'ns imposa externament i amb què hem de conviure.