El 9 de novembre es van votar al Parlament de la Generalitat dues resolucions: una de Junts pel Sí (JxS) i la CUP i l'altra de Catalunya sí que es pot (CSQEP). Totes dues, encara que amb les seves diferències, parlen d'un procés constituent i tenen la voluntat de canviar la Catalunya d'avui.

Hi ha qüestions, però, que crec són fonamentals si es vol millorar i gaudir d'una Catalunya ben diferent. Em refereixo a la urgència d'un rescat social i al fet d'evitar que ens governi la corrupció: un inici constituent tacat amb la xacra de la corrupció comporta un descrèdit fins i tot a nivell internacional. I estic segur que els diputats de JxS d'esquerres, els de la CUP i els de CSQEP ho comparteixen, encara que molts d'ells no ho diguin.

A Catalunya estem vivint una situació d'emergència que requereix posar en marxa un procés de ruptura social, democràtica i nacional amb el sistema polític nascut de la transició, que avui es manifesta esgotat, per tal de garantir un sistema que tingui com a principals objectius la solidaritat, la llibertat i la igualtat després d'anys de polítiques autoritàries, socialment regressives i recentralitzadores. Aquesta ruptura ja ha començat a veure la llum en forma de diverses mobilitzacions socials en defensa del dret a l'habitatge, a l'ocupació, a la sanitat i a l'educació públiques, així com també del medi ambient i d'un model econòmic alternatiu basat en diferents formes de cooperació social. 

Ara, totes aquestes mobilitzacions cal que prenguin forma política a partir d'una ruptura institucional i, per això és necessari impulsar l'inici d'un Procés Constituent, tal com ja va deixar palès la presidenta del Parlament, Carme Forcadell.

Però si volem avançar cap a una sobirania constituent, ¿podem fer-ho amb un President que ho és d'un partit sobre el qual hi ha, de manera cada cop més insistent, l'evidència de la corrupció, de comissions sobre l'obra pública i de finançament il·legal? 

El 3% torna a omplir mitjans i tertúlies. El tresorer de Convergència i de les seves fundacions (CATDEM i Barcelona Fòrum); el director d'Infraestructures.cat (l'empresa de la Generalitat encarregada de licitar l'obra pública) juntament amb 8 màxims directius d'empreses donants de sumes milionàries a les esmentades fundacions, han estat detinguts acusats pel pagament de comissions il·legals. 

Mas ha seguit insistint que les detencions i les sospites sobre el 3% "no han d'obrir cap tipus d'esquerda en el procés sobiranista, perquè jo estic disposat a donar totes les explicacions que siguin necessàries". Però l'actual líder de CDC ha donat les explicacions de sempre: tot està correcte i som objecte de persecució i escarni públic per part de l'Estat. 

La tesi de la persecució política pel posicionament independentista de CDC és l'argument de defensa. Hi ha corrupció i també hi ha ús polític contra Catalunya emprant la corrupció. Però si les acusacions contra CDC ho són contra "el procés" ¿per què els aparells de l'Estat no actuen contra ERC o la CUP? ¿Pot obviar-se la corrupció i el finançament il·legal si s'ha tret a la llum per desacreditar "el procés"? Tot plegat ja és una esquerda de grans dimensions i les explicacions de Mas fan referència a tot menys al 3%. I és que, segons ell, "jo no porto les finances i tinc confiança cega en els meus col·laboradors". Que resulta que ara estan detinguts. 

La corrupció és sistèmica, forma part del Règim, de les relacions empresarials... CDC ha mostrat una connivència amb corruptors i corruptes que va més enllà de la sospita: el cas Palau o el de la família Pujol-Ferrusola en són dos exemples. Ara cal passar de les paraules als fets; cal prendre decisions que permetin fer passos cap a la República Catalana i cap a un inici d'un Procés Constituent a Catalunya. És per això que cal seguir sumant forces. ¿Entendrà Convergència que el Procés Constituent no depèn, ni pot dependre, de l'elecció de Mas o d'algú de CDC perquè el capitanegi?

Davant d'aquest escenari i paral·lelament al procés, el nou marc institucional sorgit de les eleccions del 27-S ha de saber situar al centre de l'activitat del Parlament de Catalunya i del Govern català les següents prioritats polítiques: apostar per una racionalització de la despesa que prioritzi les polítiques socials i acabi amb els processos de privatització de l'estat social; promoure un procés de reestructuració del deute públic de la Generalitat de Catalunya que permeti a les institucions catalanes disposar de més recursos per atendre la situació d'emergència social; millorar les polítiques fiscals amb l'objectiu de reduir els nivells de desigualtat i pobresa que viu la societat catalana, així com també millorar l'eficiència de la seva economia; presentar urgentment els Pressupostos de la Generalitat per l'any 2016 amb la priorització d'un Pla de rescat ciutadà que contingui les polítiques i els recursos necessaris per encarar la situació d'emergència social que pateixen àmplies capes de la societat catalana i, finalment, incorporar tots els mecanismes necessaris per eradicar la corrupció de la vida política i social. 

La resolució que porti aquestes mesures és, sense dubte, la meva. Qui parli de ruptura però no tingui en compte aquestes aportacions, tindrà la meva abstenció.