Les entitats que representem diferents col·lectius: sindicats representants de treballadors, patronals, representants del teixit empresarial i altres, hem estat molt de temps esperant el nomenament del nou president de la Generalitat de Catalunya. Durant l'espera hem estat fent els deures i preparant la llista de demandes pendents i noves, confiant que més aviat que tard podríem recuperar les nostres institucions per poder tornar a la normalitat. Res més lluny de la realitat, de moment.

I nosaltres, els empresaris, què volem? Doncs en aquestes circumstàncies i en els temps que ens toca viure, demanem governabilitat, estabilitat i capacitat de diàleg. Cal recuperar les nostres institucions i aixecar el 155, article del qual tots parlem i que sovint responsabilitzem d'algunes situacions.

Volem que s'aprovin els pressupostos (prorrogats). El teixit empresarial requereix aquesta aprovació. Les inversions públiques, el finançament públic de projectes territorials acaben tenint un impacte positiu en el creixement de les empreses.

També volem el desplegament del Pacte Nacional per a la Indústria, un document que hem vist presentat; l'hem pogut llegir però encara no l'hem vist aplicat! És un molt bon projecte per al teixit empresarial i creiem que ja és hora de materialitzar-lo.

Si ens referim a les infraestructures, aquesta demanda ja ve de fa molts anys, però no per això es pot obviar. Ens cal dotar el país d'infraestructures que facin més competitiu el nostre teixit productiu. A la comarca, tornar a recordar al govern la demanda del desdoblament de la C-55 i, com a país, una rebaixa en peatges de les autopistes i més autovies.

La fiscalitat empresarial és una de les nostres creus i, en el marc de les competències que té la Generalitat, demanem una adequació del marc normatiu a la nostra realitat empresarial. Recordem que som un país de pimes! I n'hem de facilitar la competitivitat i continuïtat. Seguint amb les legislacions, no podem oblidar que cal estructurar i consolidar un veritable marc català de relacions laborals.

La llista es podria allargar a molts àmbits, però és que tenim moltes coses pendents, encara. També volem que s'adapti el sistema formatiu a les necessitats reals del teixit empresarial, i que es faci un reconeixement de l'empresa com a agent formador, impulsant el model de la formació professional en modalitat dual. A la nostra comarca ja disposem de centres que treballen en aquesta direcció i l'experiència és molt satisfactòria per a l'empresa i l'estudiant. Hem de continuar en aquesta línia, però acostant-nos més a les micro i petites empreses.

Aquestes micro, petites i mitjanes empreses també volen internacionalitzar-se, però sovint no disposen del coneixement i els recursos necessaris, tot i que els seus productes són molt competitius. Volem que es destinin més recursos públics per acompanyar les empreses en els seus processos d'internacionalització, tant en els inicis com en els processos de consolidació de nous mercats.

Sembla que des del teixit empresarial volem moltes coses, oi? Però mai n'hi haurà prou si volem fer de les nostres empreses un model productiu.