No voldria emular Lenin en formular aquest títol, ell que sembla que va contestar a la pregunta sobre la llibertat, "llibertat per a què?". Innovació és avui una paraula polisèmica, tant que és difícil saber concretar ben bé què hi entra i què no. Moltes coses hi ha al darrere, la primera de totes és que suposes que allò que és nou serà millor en gairebé tot respecte a allò que tenim ara, i a més bo , ja sigui producte, servei o qualsevol altra cosa que faci referència a l'homo sapiens. I això pressuposa un clar optimisme i també una ferma confiança en el progrés de la humanitat a través de la seva capacitat creativa, creativitat que ens traurà de qualsevol problema que vingui com sempre ha estat abans...

Darrere la innovació hi ha les xifres d'inversió (en els rànquings existents el quadrant nordest de la península ibèrica fa un paper galdós ja que les xifres són migrades) que poden preocupar. Però acompanyant la innovació també hi ha el que ha estat una constant del segle XX i XXI, l'obsolescència programada. Llença aquest estri que en treuen un de nou (i segur que és millor).

La Unió Europea, seguint el pensament d'una economista de cognom italià, ens ve a dir que s'ha d'innovar després de definir unes missions que, de fet, són donar una solució a una sèrie de problemes molt grossos, és a dir, la transició energètica cap a nou model descarbonitzat, la digitalització de l'empresa i de tot el que es pugui digitalitzar, i segur que moltes coses més. Una economista que escriu llibres que es llegeixen i que després segueixen els que també han estudiat economia i que fan els pressupostos és una intel·lectual. Lenin també ho era, potser amb un caire més activista. Però d'alguna manera ambdós venen a preguntar-se "per a què" sobre paraules molt grans, la llibertat a principis del segle XX, la innovació a principis del XXI. Economistes i advocats són majoria en els intel·lectuals que influeixen, ambdós esbiaixats cap al pensament màgic (és així perquè la llei ho diu i a sobre aquí tens un "excel" que t'ho corrobora). 
 
Però potser el que passa és que els problemes que desencadenen unes missions no estan prou ben definits, o no es volen definir bé, ja que tot té la seva cara oculta. Els anglosaxons en diuen els Trade Off, i si ens posem més New Age podríem anomenar-ho com el Ying i el Yang. La transició energètica comporta un increment d'extracció de materials de la crosta terrestre exponencial, extracció que es fa amb combustibles fòssils, no hi ha altra manera de fer-ho. I una nova geopolítica que pot deixar la del petroli en un assaig de drama. I quan parlem de digitalització es deixa entendre d'una forma ambigua (volgudament ambigua) que això és un procés de desmaterialització, quan no hi ha res més material que un megacentre de dades, tant en xips molt sofisticats com en consum d'energia.

I també de capacitat i rapidesa de comunicació entre el megacentre i el nostre aparell digital, el que sigui. És a dir, una desmaterialització que consumeix molt 5G futura, de xips ultrasofisticats, i de molta energia. I de tot això no en tenim abundància, ans al contrari. Els xips els fabriquen lluny, no és viable muntar una fabricació local (es menjaria en el millor dels casos tot el Next Generation), el 5G en cas de fer-se va per llarg, i l'energia ja ho veiem. El fet que un "cotxet" com el meu de fa nou mesos avui valgui un 28% més i un termini d'entrega de nou mesos potser és una anècdota, però que un contenidor d'Àsia passi de 2.000 a 14.000 Unitats Monetàries (empleneu amb el que vulgueu) és una senyal.

Per tant, crec que és legítim preguntar-se "innovació per a què?" i sobre tot cap a on. Les xifres grosses d'inversió privada (les de GAFAM) sembla que van cap al Metavers, una internet tridimensional immersiva, amb criptomonedes per comprar actius, per fer-ho tot virtual, augmentat, ...irreal? I les xifres públiques sembla que vulguin ignorar els problemes tècnics reals i fiar-ho quasi tot a l'hidrogen, aquest sí que és lleuger...

Ho sento però crec que no hem definit bé els problemes i conseqüentment les missions. Els problemes passarien perquè tenim una sobreexplotació de la crosta terrestre i de tot el que es mou, i les missions haurien de donar voltes sobre com arreglar sense innecessària sofisticació (allò de la senzillesa i l'elegància que diuen els matemàtics de les seves solucions) tot el merder en què estem posats.