Diumenge de Festa Major. 5 de la tarda. Un membre de l'organització dóna el tret de sortida i la cercavila arrenca a pas lent per les principals artèries de la ciutat enmig d'una multitud encuriosida i amb ganes de festa. Els tabalers, al capdavant, marquen el pas i la imatgeria de Manresa, en rigorós protocol, els segueix al so contundent dels tabals. Els més petits s'ho miren amb cara de circumstàncies mentre aquells més crescudets s'acosten a les bèsties esperant que els pares els immortalitzin amb una instantània. Dos nois amb aire oriental fan fotos amb els seus mòbils d'última generació, mentre una senyora amb grans ulleres de sol i pamela es fa una "selfie" amb els pits prominents de la Víbria. Gegants, Nans, Àliga i Lleó ballen a la plaça acompanyats de les tenores i tibles de la cobla Ciutat de Manresa, mentre les autoritats s'ho miren des del balcó. N'hi ha que ho han vist tota la vida. D'altres no entenen què passa i pregunten a què es deu aquella xerinola. 

Tot això no tindria res d'excepcional si no fos perquè el passeig és la Rambla, els nois orientals són turistes japonesos, la senyora de la "selfie" és argentina, els gegants ballen a la plaça Sant Jaume i les autoritats s'ho miren des del balcó de l'Ajuntament de Barcelona. El motiu de tot plegat és que Manresa ha estat la ciutat convidada d'honor de les Festes de Santa Eulàlia d'enguany.

La cercavila per la Rambla i el carrer Ferran i la ballada a la plaça Sant Jaume va anar precedida de l'exposició, durant quinze dies, de tota la imatgeria de la ciutat en el marc incomparable del Palau de la Virreina. Una exposició visitada per milers de barcelonins i de turistes. I es va cloure a la plaça de la Catedral, on Xàldiga va fer, per primera vegada a la història, una Mostra del Correfoc completa fora de Manresa. Un esforç logístic i organitzatiu de primer ordre que va mobilitzar més de 300 membres dels Geganters i Grallers de Manresa i el Poble Nou i de Xàldiga, i a qui cal agrair la implicació.

Tot plegat un esdeveniment majúscul de promoció de les nostres tradicions i la nostra ciutat a la capital del país -i per tant, en un aparador mundial de primer ordre-, que contrasta amb la poca promoció que se n'ha fet des del consistori i el conseqüent escàs ressò que ha tingut a la premsa local i nacional. 

Les fotos de la imatgeria manresana i del foc de Moixogants, Fogueres i Capgirells i la resta de bèsties viatjaran, com mai, arreu del món i costa d'entendre que el govern manresà no s'hi hagi abocat per treure'n el màxim profit. L'absència de l'alcalde o d'una roda de premsa, n'és la prova més fefaent. I això passava la mateixa setmana que es destinava un esforç important per presentar, també a la capital catalana, les festes de la Llum, el lema "Manresa cor de Catalunya" i Manresa 2022, amb la presència de tres regidors, deu tècnics municipals, cinc personalitats manresanes i l'alcalde al capdavant. En aquest cas però, sense turistes nipons, ni "selfies", ni cap multitud. Tan sols dos periodistes.

Hem de promoure arreu la Llum, el llegat de Sant Ignasi, el patrimoni històric, el teixit industrial, el comerç, la gastronomia i tantes altres coses. Però Manresa també és la cultura popular, les tradicions i un teixit associatiu potent que les mantenen vives. Les Festes de Santa Eulàlia eren un marc incomparable i un aparador esplèndid per mostrar Manresa al país i al món que, sens dubte, es podria haver aprofitat molt millor.