Totes les sessions que es fan i es faran sobre innovació conclouen que ens fa falta més i millor innovació a través de més inversió pública i empresarial, que ens fa falta més connexió entre el "paper" científic publicat i la potencial implementació industrial d'aquest. I també que arreu del món s'estan creant clústers d'innovació sofisticadíssims i gegantins, especialment a la Xina. Per si mancava algú per parlar, la del tot influencer Mckinsey ens diu que Europa perd pistonada en les tecnologies clau que definiran el futur (automatització, connectivitat, computació de la següent generació, biorevolució, intel·ligència artificial aplicada, materials nous, tecnologies netes, etc.). Alguna pregunta més?

Sospito que em volen dir que la innovació per se és la solució a tots els problemes haguts i per haver, incloses les alteracions climàtiques, la disminució d'estocs finits de materials energètics i no energètics, la fam al món i la pau eterna. No estic en contra de la innovació (faltaria més), que més prosaicament no és altra cosa que l'acceptació per part d'un mercat (un públic) d'un nou servei, producte o manera de fer... És a dir, una cosa nova. Del que estic en contra és que ens venguin la moto de sempre del solucionador de problemes universal.

Fa 50 anys es va publicar per part del Club de Roma l'estudi sobre els Límits del Creixement... exponencial. Allò del Club de Roma sí que era un Think Tank, una laboratori d'idees, no com molts dels que s'autoanomenen amb aquest nom ara que sembla que dona pedigrí. Simplificant el món com tots els models, apunten al creixement de la població, la contaminació, els recursos, el creixement industrial i la producció d'aliments, a més de la tecnologia, com a elements a tenir en compte per preveure per on poden anar les coses. Es fixen en totes les interaccions entre tots els elements, les retroalimentacions positives i negatives hagudes i per haver, i introdueixen les dades en un ordinador del MIT dels anys 70. I comencen a jugar amb les dades. És un llibret d'unes 200 pàgines que no sé com no es fa llegir com a element d'estudi a totes les facultats d'economia, escoles de negocis, escoles de ciències i de lletres. Hi ha una primera selecció de textos de referència que ho esbiaixa tot... I en l'escola d'ara potser ni tant sols textos, que cansen i avorreixen.

Totes les alternatives amb les que van jugant (per cert, es podria fer l'equivalència entre el que anomena tecnologia i el que avui se'n diu innovació, per entendre'ns) arriben a un determinat punt de col·lapse (disminució de la població, de la producció industrial i d'aliments) en algun moment del segle XXI. El nivell tecnològic (la innovació més o menys) pot ajornar el moment en el temps, però aquest arriba al final. El document insisteix en que no fa prediccions sinó que apunta camins que ens porten a algun lloc, més aviat pel pedregar. Per sort, el futur no està escrit i menys per un laboratori d'idees, per més bo que sigui.

Si mirem el que ha passat en la innovació en l'agricultura i producció d'aliments veiem que la Revolució Verda dels anys 60 i 70 va incrementar molt les quantitats i va abaratir-ne els preus. Però també a costa d'eliminar gairebé els pagesos arreu del món desenvolupat i augmentar la contaminació i alterar els cicles del nitrogen i fòsfor. La innovació en aquest terreny va eliminar els productors marginals (els petits) i ha deixat la cadena de valor de les nostres garrofes en mans de subjectes molt llunyans, en aquests moments subjectes financers.

El document al que faig referència proposa diverses preguntes per avaluar una nova tecnologia (que em perdonin els puristes però ho assimilaré a la innovació-concepte). Entre elles es demana quins són els efectes col·laterals tant físics com socials de la introducció d'una nova tecnologia i quins canvis socials són necessaris abans de la introducció massiva d'una nova tecnologia. A la llum d'aquestes preguntes i tal com raja ens podem preguntar sobre les noves tecnologies introduïdes aquests darrers trenta anys (capacitat de computació, xarxes socials, connectivitat, etc.). Coincideixen amb les que apunta McKinsey (aquest no és un Think Tank, però és molt influencer, és una consultora que sap facturar i cobrar). 

Per què volem dons xips més ultrapetits que acabaran guiant un míssil contra casa teva a un cost de creixement exponencial? Per què necessitem una intel·ligència artificial que prengui decisions per nosaltres i que ajudi a fer una distòpia de sèrie televisiva? A més, sense electricitat no funcionen...