Deia el gran Pepe Rubianes, entre moltíssimes altres coses quan parlava dels feixistes: "no ens deixen respirar, senyors; no ens deixen respirar". I és ben clar que aquest gran humorista tenia tota la raó, perquè per molt que les formacions xenòfobes s'intentin maquillar no deixen de ser germanes inclusives del feixisme. 

Quan encara tenim present la concentració no autoritzada de la formació racista SOM Catalans, que va acabar amb una contra manifestació antifeixista que els va fer aturar les seves proclames i la seva falsa propaganda, ens vénen a Manresa els seus germans ideològics: els del Front Nacional Identitari Català (FNIC), una formació que, igual que la primera, prové del tronc comú de la racista Plataforma per Catalunya. Què en diria, l'amic Pepe, d'aquesta gent? 

Recordo quan es va organitzar, al voltant de Pepe Rubianes, una d'aquestes caceres que tant agraden a l'extrema dreta mediàtica espanyola, a propòsit de les declaracions que va fer a TV3, en les quals va dir, en rotund castellà, que el PP i els feixistes en general es podien ficar la seva Espanya per on els cabés, i que estava fins els collons de la murga d'aquesta gentussa amb el patriotisme i aquestes merdes.

Li van dir de tot en una campanya mediàtica brutal. I no només això; diferents ajuntaments de l'estat van anul·lar les actuacions que el monologuista galaico-català tenia previstes per amenaces de tot tipus; fins i tot de mort. 

Així que durant una llarga temporada Rubianes va desaparèixer a la seva segona casa situada a Kenya, de la qual només sortia per anar de viatge a Barcelona, la seva ciutat-refugi durant tants i tants anys. Una ciutat que se l'estimava com cap altra –i ell ho sabia- i on se sentia segur i protegit. Com a Catalunya en general.

I és que el Pepe es definia com un gallec, català, espanyol, internacionalista, demòcrata, llibertari, republicà i, per sobre de tot, antifranquista i antifeixista. Per això va tenir els enemics que va tenir. Uns enemics que, encara que fossin temuts per ell, els combatia amb un somriure armat i amb la seva peculiar gràcia i bon humor.

El Rubianes romandrà sempre en el record i tornarà als teatres, i als centres cívics, i a la televisió. M'alegra molt que Manresa també el memori, però, a parer meu, potser estaria bé que es col·loqués una modesta placa commemorativa al Kursaal, tenint en compte que ens visitava amb freqüència i ens omplia de somriures. 

Però no ens desviem del tema: què en diria el Pepe d'aquesta gent que incita l'odi per pertànyer a una cultura diferent i que parla de races, quan tots formem part de la mateixa, la humana?

Tal com recordava aquest passat 27 de febrer l'antropòleg social Juan Jesús Porras en l'acte institucional del dia d'Andalusia a Manresa, "totes les nacions provenen d'un mestissatge ètnic i cultural que enriqueix i que s'ha de salvaguardar i conservar, però només hi ha una raça: la raça humana". Jo crec que no podem deixar-nos arrossegar per moviments en els quals persisteixen els verins ideològics. La societat civilitzada ha d'estar alerta i no deixar-se enverinar per idees racistes o feixistes, que vénen de gent que conviu amb nosaltres i que ens recorden el llast del Franquisme. Hi ha malalties que encara no s'han extingit i cal combatre-les amb la cultura, amb la justícia i amb la raó de les idees. 

No es poden consentir ideologies que criminalitzen l'immigrant, el refugiat, el diferent i el dèbil. Hi ha un paral·lelisme en l'Europa actual cap a la d'un passat no tan llunyà en què aquestes maneres de pensar van donar l'esquena als que van necessitar ajuda quan fugien d'un altre monstre. El verí ideològic no és exclusiu ni d'aquí, ni d'Alemanya, ni d'Itàlia. Lamentablement ha estat i segueix estant present en tots els països d'Europa. Ho demostra el fet que a l'Eurocambra hi hagi grups parlamentaris d'extrema dreta com el Front Nacional, amb Marine Le Pen al capdavant, juntament amb la col·laboració de la Lliga Nord italiana; el Partit de la Llibertat austríac; l'holandès Partit per la Llibertat; el VlaamsBelang flamenc; el KNP polonès, i una parlamentària trànsfuga del UKIP britànic. I això és un fracàs de la democràcia europea, perquè si fem memòria, la Unió Europea va néixer després de la derrota del feixisme en la Segona Guerra Mundial com un projecte destinat a superar les posicions d'ultradreta que ara representen aquests partits polítics a l'Eurocambra. No ens deixen respirar Pepe; no ens deixen respirar.