Després de mesos d'un Govern en funcions, una cosa és segura: no es pot esperar més perquè hi ha necessitats importants i urgents per resoldre. És imprescindible que es conformi un Govern que modifiqui substancialment les polítiques socials però no podem oblidar que hem d'aconseguir que qui surti elegit aposti decididament pel medi ambient. Quan dic medi ambient em refereixo a iniciatives parlamentària que han decaigut i que és important que es recordin i que s'exigeixin als grups que es conformin després de les eleccions (jo ho exigiré al meu), com la de la reforma del sector electrònic; la del compromís per a la derogació del Reial Decret d'autoconsum; la de la prohibició del fracking (facturació hidràulica), o la del tancament de les nuclears. 

Aquests mesos es van fer moltes promeses en el marc d'un període de gran activitat que no pot quedar exclusivament en l'ansietat del moment. No hem de deixar que aquestes propostes quedin en l'oblit. I és que és important el paper tant de Catalunya com el d'Espanya en les decisions que haurà d'adoptar la Unió Europea en matèries ambientals, com la signatura de TTIP, que tindrà conseqüències devastadores per la seguretat alimentària, la salut pública i el canvi climàtic, si es renova la llicència del controvertit herbicida glifosat, que ha estat declarat com a probable cancerigen per l'OMS, o si s'aprova el paquet d'economia circular, respecte del qual cal un clar impuls polític. 

No sembla, per l'experiència dels últims anys, que el Govern del PP, ara en funcions, garanteixi una posició mediambiental. Sinó més aviat tot el contrari. Si volem aconseguir beneficis ambientals, socials i econòmics al país cal canviar de model econòmic: s'ha d'incloure una gestió més eficient dels recursos materials, reduint el seu consum; hi ha d'haver una reducció de les emissions i de l'ús de substàncies tòxiques, així com de la generació de residus, i s'ha de dur a terme una millora en l'eficiència energètica que ha d'anar acompanyada d'una campanya informativa amb incentius fiscals que permetin que el reciclatge o la reutilització siguin més barats que la incineració o l'abocament. 

Es tracta de mesures clares en la creació d'ocupació, i que, alhora, redueixen les emissions de gasos tòxics i l'efecte hivernacle. Amb aquestes propostes tindrem un medi ambient sa, perquè disposarem d'una producció neta i d'un consum sostenible i responsable. És per això que és important la gestió dels materials en tot el seu cicle de vida: des de l'extracció fins que finalment es converteixen en residus. Amb això, disminuirem la dependència de recursos de l'exterior.

Per assolir aquest objectiu és imprescindible un canvi en el disseny dels productes, tot eliminant l'ús de materials perillosos i fent més fàcil la reparació i reutilització dels productes al mateix temps que es garanteixi l'ús de materials reciclats i reciclables. S'haurien d'aplicar polítiques de residu zero i centrar les inversions en les primeres etapes d'aquests residus amb la prevenció. Allò de les tres R, que se sol dir: reducció, reutilització i reciclatge.

Sense producció neta no pot haver-hi una economia circular, que és el principal ingredient d'una economia i un medi ambient sostenibles. Les substàncies tòxiques cal evitar-les des del moment del disseny dels productes, perquè així puguin re-circular amb més facilitat dins dels processos productius, millorant la qualitat dels materials i preservant la salut de les persones i del medi ambient. 

Podem reduir l'ús d'energia en els processos d'extracció i producció de productes si aconseguim allargar la vida útil dels mateixos i ens estalviem les grans quantitats d'energia que ara gastem en la seva elaboració. Aquest estalvi sempre serà molt més gran que el que s'obtingui mitjançant la incineració o l'abocament. 

Reparar, reutilitzar i mantenir els materials en el cicle econòmic és més barat que seguir malgastant recursos naturals. Cal canviar les formes en el marc econòmic per abandonar el model de producció i consum lineal en el qual ens trobem, que es basa en el fer servir i llençar. Aquest model capitalista és un model parasitari. Hem d'apostar per la venda de serveis enlloc de mercaderies; vendre béns duradors que es puguin reparar amb facilitat, i promoure una economia i un comerç ambientalment sostenibles. Actualment molts comerços de diversos països disposen de sistemes de retorn d'envasos, per exemple.

S'han d'implementar impostos a la incineració i l'abocament per tal que la gestió de residus es mogui cap a les primeres etapes de la seva creació. La contractació pública - un motor econòmic de gran importància- s'ha d'utilitzar per impulsar el canvi de model ambiental i el finançament públic s'hauria d'utilitzar per costejar infraestructures de prevenció, reutilització i reciclatge. 

Aquests canvis crearien milers de llocs de treball estables i locals que al mateix temps serien llocs de feina de qualitat, on des de l'estabilitat fins a la salut laboral haurien de ser prioritaris i exemplars. 

Naturalment, mesures com aquestes requereixen el seu temps però pensem que el rellotge mediambiental corre i ho estem notant cada dia en la nostra salut. Si la terra emmalalteix, nosaltres també. I en el futur ho patiran les següents generacions. No es pot esperar més.