Aquesta és la pregunta que vaig fer a l'Espai de comunicació entre facultats. Vaig assistir a dues de les primeres reunions. S'hi reuneixen els activistes del moviment estudiantil plural (MEP).

Entenc que aquest és el qüestionament més important que s'han de plantejar. Per entendre alguns factors de desconnexió entre els moviments d'estudiants, els seus representants i els seus líders i activistes, amb la majoria estudiantil. Com també, per explicar la desmobilització generalitzada i un cert desinterès. Encara que cal dir, sincerament, que en el món universitari hi ha molta mobilització, així com treball institucional (gràcies a MEP), en comparació amb altres àmbits socials. Entre Coordinadora d'Assemblees, Èpica Units Sumem actualment dissolta i Estudiants UAB, així com estudiants concrets; el debat, la conscienciació social, l'esperit crític, les alternatives i les protestes no hi falten. Al meu antic campus universitari (sóc de centre adscrit) s'està regenerant el moviment alternatiu. Calia doncs fer-se la pregunta, alhora que exposava altres qüestions.

ÈPICA UAB, com a associació que coordinava diferents grups d'estudiants de facultats i segona força al Claustre, l'hem dissolta. La marca no és necessària a nivell de continuïtat. Encara menys a nivell unitari. Per sumar els escindits d'E-UAB i nous estudiants. I regenerar el projecte. És clau!

Properament dos manifestos reclamaran la unitat del MEP perquè els seus objectius i fases s'estan consolidant, però lentament. Producte d'esmerçar esforços en competir absurdament. Els objectius del MEP són els que vàrem definir (més o menys clarament) fa temps. I que evidentment poden variar. Això ja és cosa dels nous líders, activistes i participants puntuals. Nosaltres volíem, en una primera fase, pluralitzar l'espai estudiantil (assolit només en algunes facultats i a nivell de campus amb el CEUAB i el Claustre), en una segona demostrar que hi podia haver un referent més enllà del tradicional Coordinadora d'Assembles-SEPC, i augmentar la participació estudiantil (l'electoral ha quedat demostrada i l'estabilitat d'alternatives estudiantils a algunes facultats també), alhora que augmentàvem la mobilització, reivindicació i treball microsindicalista (aquí hem estat magníficament), per continuar incrementant el treball institucional (no ho hem arribat a fer bé a nivell eficient), per després aconseguir regenerar el model social universitari. A aquesta fase, no hi hem arribat. És per això que al MEP encara hi caben totes les sensibilitats. Un estudiant de dretes que sigui delegat i que tingui ben present les necessitats diàries dels grups classe que representa, és molt útil i al MEP hi té un espai. Un espai que mai trobaria en el moviment tradicional. És més, en la voluntat de millorar la Facultat (fer-la més participativa, transparent, oberta i comunicativa) el debat purament ideològic polític no cal.

Precisament la majoria dels que vàrem impulsar el MEP acabarem el pròxim primer semestre Alguns, aquest curs ja acabem la nostra participació estudiantil. Entre els impulsors fundadors, els activistes més actius i d'altres que varen participar, ens refugiarem (pocs) en una associació alumni. Una d'ex activistes: ExeRea. Molts, estem ajudant als nous. Els fem formació ja que estan interessats en liderar la nova estratègia del MEP. Formació informació necessària per explicar el passat del MEP. En aquestes reunions he explicat les equivocacions d'Èpica alhora que vaig fer vàries preguntes a l'aire, entenent que la línia del moviment ja no és cosa meva, exposant la meva opinió. A part de la utilitat del moviment en el sentit d'eficàcia, també vaig preguntar si calia entrar en la campanya electoral. En la que hi està havent entre els quatre candidats a Rector.

Voldria doncs respondre a alguna d'aquestes preguntes. Sí, els estudiants hem d'estar presents en el debat dels Equips de Rectorat. És important. Així podrem influir millor si tenim algú proper. És l'hora de que Rectors progressistes i valents es posin al capdavant de l'antic lobby social universitari. Aquell que el sistema de consens de l'ACUP i la competència en recursos ha afeblit.

A més, també voldria respondre la pregunta sobre l'eficàcia. Quan jo vaig participar de l'Assemblea, vàrem dur a terme algunes iniciatives interessants: vàrem fer xerrades, debats, referèndums, etc. Per tant, vàrem impulsar el debat sobre els models universitaris. Tant mediàticament, com als passadissos. Quan participava de l'alternativa estudiantil EPA vàrem constituir el Consell d'Estudiants, vàrem fer les primeres eleccions a delegats, vàrem crear la Comissió d'Igualtat contra la discriminació de gènere, l'homofòbia... Quan vaig impulsar la regeneració d'EPA en EPS, vàrem aturar l'eliminació del torn de tardes. Quan vaig liderar la coordinadora ÈPICA vàrem informar als estudiants d'una targeta de tren més barata. I això són només alguns dels objectius assolits pel moviment assembleari i MEP. N'hi ha una llarga llista...