La veritat és que m'és indiferent el que diguin les monarquies i els monarques. Així doncs, em va importar ben poc el discurs que va fer Felip VI el dia de Nadal. Tot i així, reconec que llegeixo la premsa i, en diferents diaris es va parlar de què va dir l'actual rei d'Espanya a través d'un text precuinat que s'allunya estrepitosament de la realitat, provocant que l'únic que canvia al llarg dels anys sigui l'escenari pompós on es recita. 

L'home aquest que regna dintre d'aquesta estranya democràcia ho fa en el regne de les desigualtats. En el que va ser el seu segon discurs de Nadal, Felip VI va tornar a demanar als partits polítics que dialoguessin i que arribessin a acords, amb la finalitat de comprometre's amb el futur d'Espanya. L'actual rei va sol·licitar "el diàleg, la concentració i el compromís" en un missatge allunyat de la realitat en la qual vivim, talment com feia el seu pare. 

Alhora, també va referir-se al que molts ciutadans anomenen "desafiament sobiranista de Catalunya"; va parlar de la sanitat; l'educació; la pobresa; l'atur; del terrorisme gihadista (però es va referir ben poc als refugiats), i, fins i tot, del canvi climàtic. I tot això sense intentar buscar les causes i els culpables, bàsicament perquè ell mateix s'acabaria embrutant, tenint en compte que les polítiques que el protegeixen són l'arrel del problema.

Aquest any, però, s'han quedat fora del seu missatge de Nadal dos temes troncals i sensibles. Parlo de la reforma de la Constitució –no fos cas que el prenguessin per republicà i independentista-, de la violència masclista –una xacra social que milers de persones van demanar convertir en "qüestió d'estat" i, efectivament, de la corrupció (hi havia el perill que si en parlava ens vingués al cap la seva família). 

Evidentment, doncs, en el seu discurs, Felip VI no es va preguntar cap cop com és que un país amb 42 milions de persones que passen calamitats i amb només 4,7 que viuen amb certa comoditat, aguanta. Els "molt rics", com ho podrien ser la seva família i amics, són només l'1% de la població, que en números vol dir aproximadament unes 500.000 persones i que viuen a costa del que l'European Anti Poverty Network (EAPN) va batejar com "la contracció de la classe mitjana". Un 67% de la població no arriba a final de mes perquè és pràcticament impossible que una família amb 4 o 5 membres sobrevisqui a 1000 euros mensuals (i ja no parlem de la població que ho fa amb menys). Però clar, de tot això, el Felip ni piu. I tampoc va obrir la boca per parlar de com en cinc anys (2008-2012) s'han reduït en gairebé mig milió el nombre de declaracions, així com tampoc ho va fer per dir que la quota resultant de l'IRPF oscil·la entre els 12.000 i els 21.000 euros, la qual cosa significa una reducció de gairebé el 8%...

A Felip i als seus no els molesta que visquem en una societat patriarcal immersa en un masclisme dissimulat en la qual els valors i les idees imposades des de la visió masculina de la realitat són preses com a referència comuna en cada context social. Als amics de Felip els importa poc la violència contra les dones, contra els homosexuals, contra els transsexuals, contra els estrangers, contra les persones d'altres races o grups ètnics i contra els que tenen altres idees o creences. És igual l'adjectiu; el nom sempre és violència. Però el que els importa encara menys som els que pertanyem a una altra classe. Per Felip VI el poble és d'un sol ús.

Per acabar, quan va fer referència a Catalunya va deixar anar l'argument perla que diu que "saltar-nos la llei ens ha conduït històricament a la decadència". I això ho va dir ell! Potser fóra bo recordar-li que qui va nomenar successor al seu pare va ser un colpista i que reformar la Constitució és democràtic i necessari pels ciutadans i pel conjunt de pobles que anomenem Espanya.