Resulta que el partit aliat de PP i Ciutadans, Vox, a banda de proposar prohibir tots aquells partits que no creguin en la unitat d'Espanya i que no renunciïn al marxisme, ha anunciat que un dels seus candidats serà un militar que va signar un manifest en defensa del franquisme. Res més lluny de la realitat: el feixisme és a la cantonada. 

Davant d'aquest franquisme de nou encuny, només cal unitat i projectes polítics de justícia social, feminisme i ecologisme que el frenin; uns projectes que han de ser capaços d'abordar els problemes d'arrel, garantint a les famílies treballadores la protecció que es mereixen davant de l'anomenat mercat, de les grans empreses, dels grans bancs i d'aquest sistema econòmic que prioritza els guanys privats sobre drets com l'ocupació, l'accés a l'habitatge o als subministraments bàsics i els serveis públics.
 
Sabem de sobres que la resta de dretes i el PSOE no són capaços de enfrontar-se als poderosos i que, per tant, no estan en condicions de construir alternatives a la dreta reaccionària. La història ens ha ensenyat moltes vegades -em temo que massa- l'altíssim cost que suposa mirar-se el melic quan els reptes per a les famílies treballadores són tan importants. Fa falta unitat democràtica per aturar el monstre reaccionari de tres caps que aspira a retallar les nostres vides; que busca alimentar la discòrdia i l'odi per tot el món, i que pretén il·legalitzar i perseguir la dissidència i tot allò que, a parer seu, és diferent. 

És per això que cal recordar que el 21 de març s'ha commemorat el Dia Internacional de l'Eliminació de la Discriminació Racial. Fem memòria. El 21 de març de l'any 1960 la policia va obrir foc i va matar seixanta-nou persones en una manifestació pacífica que s'estava duent a terme a Sharpeville (Sudàfrica) contra les lleis de l'apartheid feixista. Sis anys després de la tragèdia (el 1966), l'Assemblea General de Nacions Unides va estipular que el 21 de març seria el Dia Internacional de l'Eliminació de la Discriminació Racial i va instar la comunitat internacional a doblar els seus esforços per eliminar totes les formes de discriminació racials i feixistes. 

Avui en dia, commemorar el 21 de març és, tan a Catalunya com a l'estat espanyol, molt important. Només cal veure com ha crescut Vox, la formació que representa més clarament aquesta ideologia. La seva presència, a més, empeny i justifica propostes del tot inacceptables des del punt de vista democràtic per part dels altres dos partits que representen l'espai d'extrema dreta. 

Al feixisme se'l combat de maneres diverses: des de l'acció institucional (lleis, recursos, gestió dels espais) fins a la construcció de la Memòria Democràtica i els mitjans de comunicació, passant, també, per l'acció popular, com hem vist en diverses poblacions i barris la darrera setmana rebutjant els atacs als Menas (centres de menors estrangers no acompanyats).  

La plataforma Unitat contra el Feixisme i el Racisme (UCFR) ha estat treballant per alertar d'aquest perill (oferint xerrades arreu) i per a assolir, el proper 23 de març a Barcelona, una gran mobilització massiva, democràtica, unitària, plural i transversal que canalitzi i visualitzi aquest rebuig a l'extrema dreta. Dies enrere, el feminisme que tant detesta la ultradreta va aturar el país i va situar la vida en el centre de la mobilització; diumenge passat hi va haver una gran manifestació en defensa de l'autodeterminació com a valor democràtic a Madrid. 

Tot això és absolutament contraposat al que exhibeix i defensa el feixisme. Per això, si estem compromesos amb una societat justa i basada en els valors republicans de la fraternitat, llibertat i igualtat, aturarem l'extrema dreta. Convido tothom que pugui a no faltar a la manifestació de dissabte. No passaran!