Realment no sé per què tanta expectació pel fenomen electoral de Podemos (Pablemos, en to irònic) ja que simplement es tracta de 5 eurodiputats. Sí, és cert que estem parlant de més d'un milió de votants (Catalunya és la comunitat autònoma -a nivell percentual- on n'han tret menys). Si, és cert que estem parlant d'una nova proposta electoral que ha sorgit d'una feinada de pocs mesos per estructurar tota una campanya estatal per a les eleccions al Parlament de la Unió Europea (les preferibles per a poder embrancar-se en noves aventures electorals: al ser circumscripció única les opcions polítiques minoritàries o noves tenen més possibilitats de treure algun escó). Si, és cert que el seu discurs i la seva organització, marc mental compartit (frame; en anglès), marc conceptual (gramàtica política, molt important -com ens recordava Antonio Gramsci però amb la superestructura) així com les seves expressions, formes de fer i referents i referències, són diferents a les que ens tenien acostumats els partits polítics tradicionals sorgits de la Transició (transacció; per alguns) política (siguin o no evolucions d'aquests, com el PP d'Alianza Popular i agregats, o bé com la coalició d'esquerres Izquierda Unida, hereva del PCE eurocomunista de Carillo i Pasionaria, que està formada per diverses formacions algunes sí clarament post-Transició com Izquierda Abierta).
Tot aixo és cert, però cal que recordem que el Partit popular europeu i el PP a Espanya han guanyat les eleccions. Aquesta convocatòria i les darreres també. I l'extrema dreta augmenta considerablement (amb un nou diputat europeu neonazi vingut de la mateixa, sí, de la mateixa Alemanya).
Però vaja, com m'agrada molt analitzar escissions, grups interns crítics (corrents d'opinió), noves formacions i grupuscles; i ja que reconec ni de conya els donava 5 eurodiputats; em proposo fer unes pinzellades del que representa Podemos. De fet el fet no encertar la porra reafirma la meva idea de que els politòlegs no em de fer prediccions i menys ser uns dogmàtics de la enquesta, l'estudi electoral i la demoscòpia sinó d'escoltar més els carrer, de saber olorar tendències, símbols i referents del segle XXI. Dels nous temps que corren, del que la gent aspira, busca, parla, llegeix, s'entreté. Vesteix.
Podemos és l'estil dels nous moviments socials com el 15-M (25-S i evolucions) i de la PAH (que es nodreix de l'experiència del moviment okupa però també dels indignats), de generacions que ja no s'autoubiquen en els esquemes de la Transició.
No volen saber res de la “casta política”, dels polítics de sempre, de cares i discursos antics, vells, repetitius. Estan farts. Els hi produeixen cansament. Avorriment. Poca credibilitat, i sobretot poc entusiasme. El coletas sembla més de poble, proper, no sorgit de cap campanya de màrqueting o millor dit, de cap llibre d'estil. Com el nen de papa, pijo fatxenda, ben plantat, maco d'Albert Rivera (qui ha perdut pes: no pots anar de progre amb una sala plena de gent de dretes, tertulians de 13TV, Intereconomia i més en un acte de campanya).
Anem al gra: Podemos és una proposta, una eina (al servei del poble), un projecte dels impulsors, fundadors i ideòlegs dels neotrostkistes d'Izquierda Anticapitalista. Izquierda Anticapitalista és la nova (ja fa temps) marca del que fou d'Espacio Alternativo (aquí a Catalunya també com a Espai Alternatiu i actualment Revolta Global-Esquerra Anticapital) que fou en el seu temps una escissió per l'ala més d'esquerres i pro-democràcia interna dintre d'Izquierda Unida. De fet, aquests companys de lluites són alguns dels creadors també de Procés Constituent aquí a Catalunya.
Sobre la consulta catalana (sí, sé que a molts us interessa): tant les declaracions del líder de la formació, com la entrevista a una galleguista a la llista electoral europea, tant el comunicat de Podem Barcelona així com el que s'expressa en alguns punts del programa electoral diuen el mateix. I ja pot dir el que vulgui el català i eurodiputat (temporal) ex fiscal anticorrupció Jiménez Villarejo sobre el tema -que per cert té tantes històries positives i negatives com les té el seu homòleg, el jutge Baltasar Garzón. Estiguem tranquils: estan a favor del dret a l'autodeterminació dels pobles. Del dret a decidir dels escocesos, dels bascos, dels gallecs. Per tant, tot i que no ens ajudaran a posar les urnes, ho respectaran i animaran al vot. Tenen massa feina a Espanya i a canviar qüestions socials a Catalunya.
La gent (qui hi ha al darrere): Pablo Iglesias (fa quatre anys que en tinc constància del programa per a freakys de la política: La Tuerka, i vaig preguntar-me de què em sonava el nom: del fundador del PSOE, coses de la història). És professor de Ciència Política de la UCM, així com també ho és -i molt bo diuen- Juan Carlos Monedero (un altre de la Complutense). Presentadors dels programes La Tuerka i Fort Apache (que estaven a la tele local de Madrid, 25 Madrid si recordo bé, i que ara estan a Público.es). Per tant, bregats en el combat televisiu. Iñigo Errejon (el seu mentor és en Pablo Iglesias, també és politòleg). Cap de campanya. Un jove amb gran potencial. Esther Vivas (enllaç amb Catalunya, líder amb d'IA a Catalunya, líder d'alguns moviments socials ecologistes, impulsora de PC, referència en sobirania alimentària. Raimundo Viejo: líder en idees de nova generació. Com Errejon aposta per trencar amb l'eix esquerra-dreta (un mur per aconseguir vots -com va passar- del PSOE i també del PP i per a nous votants no ubicats).
Un consell: Ara que no votem a partits no tradicionals (PODEM, CUP) podríem informar-nos amb mitjans no tradicionals (per mi els millors són eldiario.es, vilaweb.cat, manresainfo.cat i La Directa i cafeambllet.cat). Potser ja està passant i per això ha tingut tant de coneixement Pablo Iglesias (només cal llegir les covertures que li feien des del diario.es d'Ignacio Escolar). Però, no ens enganyem: sobretot és per la tele. Atresmedia (La Sexta sobretot) però també La Cuatro (i això és el que em fa por: Albert Rivera de Ciutadans té molt espai en tot aquest monopoli mediàtic al igual que ara Iglesias: tot i que podria canviar això).
Dos missatges: als que diuen que no hi ha alternatives polítiques: entre Partido X, Primavera Europea (PUMJ, CHA, Compromís, EQUO), RED (jutge Silva), No Recortes, partit Pirata, PACMA (antitaurins), entre altres; no ens queixarem. I un altre pels (pocs) als companys del PCC i del PSUC d'EUiA que es reien dels trostkos perquè sense dir-ho explícitament deien que la embolicaven sempre i que eren uns ineptes. Carai: 5 eurodiputats en comparació amb els 6 de la històrica IU que ha anat juntament amb ICV, LV, Anova, AGE. Caldrà reflexió per part d'IU.
