El dijous 26 d'abril la societat va rebutjar massivament i molt indignada la sentència masclista del judici de La Manada. Qualsevol persona amb un mínim de sentit comú de justícia rebutja la resolució anunciada per l'Audiència de Navarra, que condemna a nou anys de presó per un delicte d'abús sexual als cinc nois acusats per violar, en grup, una jove durant els Sanfermines del 2016. 

El fàstic, la impotència i la indignació davant de la decisió judicial fa que reflexionem sobre el tipus de justícia que tenim; una justícia patriarcal que no aprecia que hi hagi violència ni agressió masclista, i que en ple segle XXI intenta crear jurisprudència justificant davant de la societat que una agressió planejada, premeditada, on s'ha vexat de manera continuada -també durant el judici- la víctima, pot quedar impune, amb una pena de nou anys de presó, i no de vint-i-dos com demanava la fiscalia. Si tenim en compte el temps de presó preventiva i altres atenuants, ens podem trobar que d'aquí tres anys tornem a tenir aquests violadors al carrer. 

Recordem que la matinada del 7 de juliol de 2016, aquests homes van forçar una jove a entrar en un portal. Allà la van violar de manera simultània i en grup, sense protecció, i, que quedi clar, sense consentiment. I ho feien mentre gravaven en vídeo aquella gesta que ja havien planejat amb antelació. La premeditació es va donar a conèixer més tard a través de les proves aportades al cas, com ho van ser els missatges de WhatsApp del grup d'amics. A més, en acabar l'agressió sexual, van deixar la jove en estat de xoc, nua i li van prendre el mòbil perquè no pogués denunciar els fets. 

Així i tot, i havent-se destapat, durant la instrucció del cas, que part dels joves ja havien comès un delicte d'agressió sexual a Còrdova, una vegada més, la justícia es va fer còmplice d'aquesta agressió, al·legant que la denúncia no tenia una garantia per la integritat física i psicològica. 

Amb aquest cas el que s'ha fet és crear un gravíssim precedent que exposa encara més les dones, tot evidenciant que encara queda un llarg camí per recórrer en la defensa dels seus drets fonamentals, en la protecció de la seva integritat i en la batalla contra la violència que pateixen. Torna a quedar palès que hi ha una doble moral que segueix plasmada vergonyosament en el Codi Penal, que considera que en algunes escomeses sexuals d'homes cap a dones sense consentiment, no necessàriament hi ha d'haver violència i intimidació. 

El sentit comú més elemental ho deixa clar: si no hi ha consentiment hi ha violència. El missatge judicial també és clar: les agressions sexuals poden quedar impunes i si es denuncien, s'hauran d'enfrontar al qüestionament i humiliació pública constant dels aparells patriarcals de l'Estat. Només cal que ens fixem en el vot particular emès per un dels jutges, que dictava l'absolució dels cinc xicots. 

Davant d'aquesta institucionalització de la cultura de la violació, qualsevol persona amb un mínim sentit de justícia ha de recolzar la reivindicació del moviment feminista i cridar a la participació en les mobilitzacions convocades. Cal denunciar amb indignació l'orientació patriarcal amb la qual membres de la judicatura segueixen enjudiciant els delictes contra les dones. No es pot aplicar una doble victimització, ni podem permetre que s'exigeixi un plus de patiment. Cal canviar un Codi Penal que ha demostrat tristament i de sobres que no protegeix de forma efectiva les dones de les violacions ni de les múltiples expressions de violència a què s'han d'enfrontar. A les dones no se'ls pot exigir que morin per demostrar, així, que sí es resisteixen davant d'una agressió sexual.