El 7 d'octubre passat finalitzava el període d'exposició pública de l'Avanç de Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Manresa, aprovat en el ple de juliol. Es tracta d'un document de gran rellevància, ja que de la seva metodologia i les línies estratègiques que s'hi estableixen en depèn una bona part de l'èxit del futur POUM. Un document cabdal no només per afrontar de manera ordenada el creixement de la ciutat, sinó també per resoldre mancances del seu teixit intern i la connectivitat amb el seu entorn.
Amb la voluntat de contribuir a millorar el document, ERC va presentar un total de 47 suggeriments agrupats en els 4 àmbits temàtics que l'equip redactor ha establert: la capitalitat, l'entorn, el desenvolupament i el Nucli Antic. El nostre objectiu és donar resposta a alguns dels temes que creiem essencials i que el document no afronta amb tota l'amplitud que considerem que seria desitjable.
Un d'aquests temes és, sens dubte, l'encaix i la connectivitat de les dues xarxes de ferrocarrils de què disposa Manresa. Un tema d'una gran complexitat però que, lluny de ser un problema, ens ofereix grans possibilitats i hauríem de saber aprofitar-lo com han fet tantes altres ciutats.
Al meu entendre, cal enfocar la qüestió ferroviària a la ciutat a través de tres objectius.
- La transformació de la línia Manresa-Santpedor-Sallent -i posteriorment la de Callús i Súria- en un mitjà de transport per a viatgers que connecti les poblacions amb més habitants de la comarca amb el centre de la ciutat. Per això és imprescindible el manteniment íntegre de l'actual línia. Aquesta operació, a més, permetria donar servei al barri de la Parada, al polígon dels Dolors, al Centre Tecnològic i al parc de l'Agulla.
- La connexió de les dues xarxes de tren a través del Baixador dels FGC i l'estació del Nord de la RENFE. Aquesta última és una estació cabdal per reforçar la vitalitat del Nucli Antic i el planejament territorial preveu que esdevingui la futura estació central del tren Transversal a la ciutat.
En aquest sentit, l'antic traçat del carrilet –que passava per l'actual carrer de Carrasco i Formiguera, el “pàrquing Saclosa”, el passeig de Salvador Espriu i el passatge Sinera, abans d'enfilar el carrer Francesc Moragas per baixar fins el passeig del Riu- hi pot jugar un paper fonamental, ja que permetria la creació d'un carril bus segregat, molt proper al centre i d'un cost assequible. A més, oferiria una alternativa al conjunt de línies d'autobús urbà que actualment congestionen el carrer Guimerà i les carreteres de Vic i Cardona, cosa que permetria guanyar espai per als vianants.
- La regeneració de tota la trama urbana per on passa el ferrocarril. Aquesta és una operació clau per integrar a la ciutat una gran quantitat de sòl públic que històricament hi ha viscut d'esquena i que sovint ha actuat com a barrera. En aquest sentit, el soterrament dels 800 metres de línia dels FGC que hi ha entre el pont de Ferro i el Baixador permetria l'eliminació del túnel del carrer Indústria i resoldre la connexió del carrer Abat Oliba amb la plaça Onze de Setembre. A més, una bona part dels terrenys de Manresa Alta i de l'antiga Alcoholera es podrien recuperar per a la creació d'un parc lineal que enllacés amb la zona verda de la Parada i el parc de l'Agulla. Aquesta operació es podria completar permetent una certa edificabilitat entre el traçat de la via i els darreres del carrer de la Creu Guixera que, a part de dotar el parc d'una nova façana, permetria finançar una part de l'operació.
Es tracta, doncs, d'aprofitar un traçat ferroviari que des de fa gairebé 100 anys parteix Manresa per convertir-lo en un nou eix de la ciutat. Ara és el moment de posar-nos-hi. Que no ens passi el tren!